dimarts, 28 d’octubre del 2014

La Barraca número 95 o "de la Bàrbara" ha estat inaugurada

Com era de preveure, el grup ha conclòs avui la reconstrucció de la barraca de la Bàrbara, una construcció que ha estat més inventada que construïda, ja que resulta un pèl sospitós que allò fos una barraca realment, però això no li treu cap mèrit a la construcció, que ha quedat com de concurs, amb el número corresponent esculpit a una pedra de la façana.

L'hora de l'esmorzar ha estat una petita festa, en la que el grup s'ha distribuït per tot el voltant de la barraca per a consumir les golafreries que alguns aporten, a mode de postres, a banda del que cadascú es cruspeix del seu propi rebost. Les ametlles torrades del Lluís, les catànies del Quim i avui, dia especial, els carquinyolis del Jordi Guillemot, que ens ha visitat. Només per això ja val la pena gastar el matí del dimarts en aquesta lúdic-gastronòmica activitat.

Mentre una part del grup es dedicava a posar a sobre de les parets les poques pedres aprofitables que hi quedaven, uns altres han fet una excursió per a trobar-ne de bones, que són les planes i amples, ideals per a tapar el forat que sempre queda al capdamunt de la construcció. Aquest últim grup ha muntat un espectacle per a transportar les pedres que ha considerat adients, tibant de la corda que lligava el recipient en les que les han encabit, des de ben lluny, esbufegant, entrebancant-se i rient molt.

Avui hi era quasi tota la tropa, només en faltava un, i les feines han estat enllestides una mica abans del que és habitual. Cap a un quart de dotze, tot el grup abandonava la zona de treball satisfet i fent acudits sobre el destí de la construcció com a possible seu per a les votacions del proper dia 9 de novembre, si es prohibeix que es faci als col·legis públics de la població.


dimarts, 21 d’octubre del 2014

Barraca de la Bàrbara. La llinda al seu lloc

El darrer dia de treball es va desenterrar una gran pedra, una peça que prometia unes expectatives i en va complir unes altres. A aquell roc li va ser assignada la molt honorable tasca de fer de llinda, de suportar el pes de tot allò que es col·loqués a sobre, el problema per als membres del grup havia de ser com pujar aquella mena de menhir al lloc on li tocava sense fer malbé res, tot tenint en compte les característiques poc amigables del terreny. L'opinió general va coincidir en demanar el concurs del ternal, única eina capaç de fer aquell titànic esforç.

Per altra banda, la mancança de pedra allà prop ha obligat a fer una batuda per les rodalies, tot esmerçant esforços en el transport d'aquell imprescindible material de construcció.

La barraca de la Bàrbara està costant una barbaritat, però en el decurs de la jornada vinent (això esperen els infatigables membres del grup) la feina serà conclosa i es procedirà a la pertinent inauguració (desprès d'esmorzar, és clar!).


dimarts, 14 d’octubre del 2014

Jornada de reflexió

Els companys que integren el grup no són adolescents, això crec que està més que posat de manifest. La nostra dedicació entusiasta i les jornades laborals en les que portem a terme les nostres activitats així ho posen de manifest.

El trobar-se dins d'una franja d'edat determinada imposa unes limitacions físiques, i és aquí on alguns del membres del grup han de procurar no extralimitar-se en  els seus esforços a l'hora d'enfrontar-se amb els reptes de la pedra seca, una pedra que, per molt seca que sigui, s'ha d'aixecar del terra per a canviar la seva ubicació a la que li pertoca, en la construcció que determina aquest tipus d'arquitectura.

Un dels membre de l'equip ha estat comminat, pels consells facultatius als que s'ha sotmès, a l'abstinència d'aixecar pesos que li puguin deteriorar encara més la seva malmesa estructura física, i ha volgut escenificar aquesta circumstancia en una emotiva trobada amb els companys del grup.

La jornada s'ha iniciat amb una trobada al Bosc de Pedres, indret  que ha esta concebut pel fruit de la imaginació artística d'aquest company al que li han trobat les seves limitacions físiques. Allà s'ha portat a terme una tasca en la que tothom ha col·laborat per a magnificar l'entorn en el que es desenvolupa aquella activitat lligada amb la pedra seca, escampant les pedres per a que tothom que s'hi vulgui apropar tingui a la seva disposició les eines necessàries per a deixar-se emportar per la seva més íntima imaginació.

La jornada ha esta conclosa amb un esmorzar especial, una  celebració d'aquest iniciàtic moment quotidià  en el que l'homenatjat ha obsequiat els seus companys per a deixar empremta d'aquest moment transcendental.
Seguim comptant amb tu, com a concebidor d'elements artístics en el món en el que es mouen les nostres activitats, i com a conseller en els desenvolupament de les nostres accions en les tasques que hem d'escometre. Ara pot ser no aixecaràs pedres, si més no d'una determinada dimensió, però sí que aixecaràs els nostres ànims en la gran dimensió d'allò que ens uneix.



Moltes gràcies Josep.


dimarts, 7 d’octubre del 2014

Inauguració i diversificació

95 o de la Bàrbara
En arribar, el grup ha centrat els seus esforços en la barraca 95, altrament coneguda com "la de la Bàrbara". Aquesta peça es troba a ran d'un corriol que flanqueja un fort pendent, el que dificulta un pèl el transport de les pedres que han de completar l'existència que es troba allà, perquè és un axioma que sempre falten pedres. Les escales de mà serveixen de baiard per a transportar les pedres més pesants, com ferits de guerra que van cap al recer de l'hospital.

El temps s'ha anat consumint fins a l'hora de l'esmorzar, cerimònia ja amb una certa litúrgia que no es pot deixar passar. Ep! Que són quarts de deu - diu en Lluís. Hora d'esmorzar! - confirma en Ramon, i tots van cap a la ubicació de la barraca 94, que disposa de seients per a tota la tropa, a mode de menjador comunal.

94 o d'en Josep Gibert
En finalitzar el sagrat àpat s'ha procedit a fer la fotografia d'inauguració de la barraca número 94, ja amb el seu número gravat a una de les pedres de la façana. Posteriorment el grup s'ha dividit en dos, més o menys, que tampoc cal ser exactes. Una part s'ha escolat per un caminoi que mena cap a la nova barraca, que va veure la llum en el decurs de la sessió anterior. Allà la feina era de neteja, tant de vegetació com de la molta pinassa mig podrida que s'havia acumulat a sobre de les pedres caigudes, com intentant dissimular aquella desolació. Dalls, tisores, xapos, arpiots i molta energia han deixat aquell lloc desconegut i preparat per a iniciar la reconstrucció d'aquella barraca.
131 o d'en Pep Aced

A l'hora de plegar, els dos grups s'han tornat a fer un a la barraca 94, on els que havien treballat allà tenien una bona feina feta, amb unes parets que segur no eren tant altes a la construcció original. Ara, com era d'esperar, falta pedra. Ja veurem d'on surt. Una gran pedra havia estar desenterrada, quina destinació serà fer de llinda, però requerirà el concurs del tres-peus per a lluitar contra la gravetat i aixecar-la de terra. Algú té l'ànima encongida pel moment en que es deixi caure aquella monumental pedra sobre les parets de la barraca, uf! Resistiran o no resistiran? En el proper capítol es resoldrà l'enigma.