dimarts, 14 d’octubre del 2014

Jornada de reflexió

Els companys que integren el grup no són adolescents, això crec que està més que posat de manifest. La nostra dedicació entusiasta i les jornades laborals en les que portem a terme les nostres activitats així ho posen de manifest.

El trobar-se dins d'una franja d'edat determinada imposa unes limitacions físiques, i és aquí on alguns del membres del grup han de procurar no extralimitar-se en  els seus esforços a l'hora d'enfrontar-se amb els reptes de la pedra seca, una pedra que, per molt seca que sigui, s'ha d'aixecar del terra per a canviar la seva ubicació a la que li pertoca, en la construcció que determina aquest tipus d'arquitectura.

Un dels membre de l'equip ha estat comminat, pels consells facultatius als que s'ha sotmès, a l'abstinència d'aixecar pesos que li puguin deteriorar encara més la seva malmesa estructura física, i ha volgut escenificar aquesta circumstancia en una emotiva trobada amb els companys del grup.

La jornada s'ha iniciat amb una trobada al Bosc de Pedres, indret  que ha esta concebut pel fruit de la imaginació artística d'aquest company al que li han trobat les seves limitacions físiques. Allà s'ha portat a terme una tasca en la que tothom ha col·laborat per a magnificar l'entorn en el que es desenvolupa aquella activitat lligada amb la pedra seca, escampant les pedres per a que tothom que s'hi vulgui apropar tingui a la seva disposició les eines necessàries per a deixar-se emportar per la seva més íntima imaginació.

La jornada ha esta conclosa amb un esmorzar especial, una  celebració d'aquest iniciàtic moment quotidià  en el que l'homenatjat ha obsequiat els seus companys per a deixar empremta d'aquest moment transcendental.
Seguim comptant amb tu, com a concebidor d'elements artístics en el món en el que es mouen les nostres activitats, i com a conseller en els desenvolupament de les nostres accions en les tasques que hem d'escometre. Ara pot ser no aixecaràs pedres, si més no d'una determinada dimensió, però sí que aixecaràs els nostres ànims en la gran dimensió d'allò que ens uneix.



Moltes gràcies Josep.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada