dimarts, 28 de juliol del 2020

Llinda instal·lada i vacances d'estiu

Totes les barraques de pedra seca necessiten una porta per a accedir al seu interior. Aquesta via d'accés es defineix a mida que es van aixecant les parets i amb orientació a migdia en la major part dels casos, tot i que se'n troben orientacions de totes direccions en funció de la parcel·la on s'ubica la barraca. Un cop s'arriba a l'alçada convinguda, cal decidir si la part superior de la porta es tancarà amb llinda plana, quan es disposa de pedres apropiades, o amb arc de mig punt, més vistós però amb més complexitat de construcció.

La barraca número 10 tanca la seva porta amb una llinda plana, que és la més simple i la que menys problemes tindrà en el futur. En el decurs d'aquesta jornada s'ha deixat instal·lada la llinda, tot preveient la continuació de l'obra quan finalitzi el període de vacances que es pren el grup de pedrasequers. Al setembre, que ja no farà tanta calor, tornaran reposats i amb les energies recuperades per a continuar apilant pedres en forma de barraca.

dimarts, 21 de juliol del 2020

Calor i pedres

Les ganes de treballar són inversament proporcionals a la xardor en la que es troba immers l'obrer. S'ha de tenir una voluntat a prova de tremolors de l'ànima per a aixecar sense defallir pedres tacades amb la suor que degoteja del front. La memòria d'en Jaume Martí s'ho val. Ell no es queixava mai i sempre mostrava al món un agradable somriure que ornamentava amb algun acudit o dita de les seves terres.

Els pedrasequers es van reagrupant, superant els obstacles del camí per a arribar allà on es troba la barraca que necessita el seu agombolament. Tanmateix, s'aprofita per a corregir algun detall del sender o esmatassar les bardisses que l'envaeixen. Això és el que ha fet una secció del grup aquest matí, netejar el viarany que mena cap a la veïna barraca número 11, dedicada a l'amic Albert Antonell.

“A pas de bou s'hi arriba prou” i pedra a pedra es va refent la barraca número 10. Això sí! La sagrada cerimònia de l'esmorzar s'ha de respectar i fruir-la amb devoció.

dimarts, 14 de juliol del 2020

Dall, pedra i mans

Els membres del grup es van incorporant a la feina amb molta energia, aquella que no els ha pispat el corc invisible.
 
La barraca partida a cop de pi va veient com es restaura la seva estructura. Cal furgar entre la runa per a recuperar les pedres que conformaven la seva closca. Els pedrasequers són experts en aquestes qüestions i en repartir-se la feina, tot i que, més que repartir-se-la, se l'apropien sobre la marxa amb tarannà col·laborador i respectant les diferents especialitzacions que s'han posat de manifest desprès de remenar tantes pedres. Uns tenen més traça col·locant pedres a la construcció que toca, sigui una barraca o un mur; altres tenen el nas més ensinistrat per a trobar pedres (sempre en falten), encara que s'amaguin sota el sòl; n'hi ha que presenten més predisposició a la ornamentació de l'entorn i, finalment, es troben els killers: aquells que senten passió pel dall i els seus efectes sobre bardisses, arítjols i d'altres espècies vegetals invasores.

dimarts, 7 de juliol del 2020

Arranjant camins

Les barraques de pedra seca poc sentit tenen de ser-hi si no es visiten. Una condició indispensable per a poder visitar-les és que el camí d'aproximació sigui transitable de forma còmode per a qualssevol caminant.

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han gastat esforços en arranjar el corriol que mena cap a la barraca d'en Jaume Martí, incorporant uns graons a un talús un pèl complicat de transitar, principalment quan ha plogut i el terra es transforma en un tobogan.