dimarts, 25 de febrer del 2020

I ara, un altre mur

L'embranzida agafada pels pedrasequers en la reconstrucció del mur al camí de Canyelles, els ha esperonar a continuar apilant pedres per a fer paret.

En aquest cas ha estat una obra menor que, venint amb les mans ensinistrades de la jornada anterior en un mur de més substància, els ha ocupat només el matí d'avui. Pel mur del camí de Canyelles, els aixecadors de pedres van requerir l'ajut d'un tractor, amb conductor inclòs, degut a la dimensió megalítica d'algunes de les pedres de la base de la paret. La parèmia “Els favors amb favors es paguen” ha estat portada a la pràctica en refer aquest petit mur, ubicat a la propietat de can Borrell, prestadors de l'esmentat tractor.

divendres, 21 de febrer del 2020

Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

El 28 de novembre de l'any 2018, la Unesco va incloure l'Art de la pedra seca, coneixements i tècniques a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Candidatura que van presentar nou estats del centre i sud d'Europa, incloent Espanya. D'aquest reconeixement va néixer l'exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que ha estat elaborada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT).

En Martí Rom, president d'APSAT, declara que hores d'ara tenen plena tota la itinerància de l'exposició per l'any 2020 i 2021, i que està començant a programar les ubicacions de l'exposició per a l'any 2022. Tot un èxit sense precedents. 

Desprès de la seva inauguració el passat 14 de novembre, al Centre d'interpretació de la pedra seca de Torrebesses, al Segrià, avui s'ha inaugurat a la sala “Violant Carnera” del Centre d'Estudis de Castellar – Arxiu d'Història (CECV-AH), amb la col·laboració del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (GRPSCEC), el membres del qual són protagonistes d'algunes imatges exposades en els diferents panells de l'exposició, que ells mateixos es van encarregar de muntar la tarda del dia anterior. 

A les 19 hores ha tingut lloc l'acte d'inauguració de l'exposició. La sala era plena per a escoltar els parlaments d'Oriol Vicente, president del CECV-AH, Rosa Maria Canales, tècnic de la DGCPAC, Joan Roura, membre del GRPSCEC, i, finalment, Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, qui ha lloat la feina feta pel grup local i també ha reivindicat el CE-AH com a punt d'especial interès per a la celebració d'actes com els que s'inaugurava. Tot seguit, en Joan Roura ha fet un recorregut explicatiu per cadascun dels panells que composen l'exposició; començant per la il·lustració geològica del tipus de pedra que es pot trobar a Catalunya, per a continuar amb la varietat de construccions que es poden fer utilitzant la tècnica de la pedra seca. 

Després de Castellar del Vallès, on romandrà fins al dia 17 de maig, estan previstes les ubicacions de l'exposició en el decurs d'aquest any 2020 a Freginals (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages) i Bonastre (Baix Penedès).

dimarts, 18 de febrer del 2020

El mur del camí de Canyelles: punt i final

Si passeu pel camí de Canyelles, tot sortint de la població, podreu veure el mur de pedra seca finalment restaurat. També podreu comparar-lo amb les construccions originals que té a cada banda, ves a saber la seva edat, i que encara s'aguanten dretes. És fàcil distingir el mur recuperat dels altres que l'acompanyen pel color de la pedra. Es pot apreciar que és un mur jove i eixerit, fins i tot un pèl reaccionari malgrat la seva procedència, una nissaga clàssica amb poca permeabilitat al pensament progressista. Cal esperar que se senti integrat en el seu entorn i que es comporti dreturerament, mantenint l'ideal que engalaverna les seves pedres en mosaic vertical.

Al cronista, de vegades, se li desperta l'ànima lírica i escriu allò que li és dictat, sense parar-se a reflexionar, no fos que es penedís.

La conclusió de l'obra s'ha enllestit en poc temps i, tot seguit, el grup ha enfilat el camí cap al cau on ha celebrat 80è aniversari d'un dels seus membres. Ells diuen que són esmorzars, però el cronista qualifica aquests festivals pantagruèlics com a àpats ben complerts. Aquells dies ningú no té de colesterol ni de sucre, només ganes de xerrar i celebrar, tot compartint el menjar i el beure que ofereix aquell que acumula un any més al seu compte particular. Les edats per les que transiten la major part del membres del grup, no són com per a perdre les oportunitats que es presenten.

dimarts, 11 de febrer del 2020

El mur, quasi a punt

La paret de pedra seca del camí de Canyelles està quedant molt bé. El cronista té la temptació de dir que està millor que nova, però se l’aguanta perquè, principalment, quan aquella paret var ser feta inicialment, ell no la va veure.
 
Les mans dels pedrasequers, que encara mantenen els cinc dits cadascuna, són les seves eines principals, ja sigui per a ubicar les pedres allà on els hi pertoca com per a ajudar-les a agafar la forma més adient, modelatge precís que la Natura va esquivar quan les va crear. Així, cada pedra entre cinc, deu o més dits, ha contribuït a aixecar aquest mur que, de ser transportable, es podria exposar al MNAC de Barcelona o, fins i tot, al Tate de Londres (fins a la culminació del Brexit, és clar) i, de fons, la música de Pink Floyd.

Hores d’ara, hom s’haurà de conformar en apreciar la seva bellesa a les imatges en aquest bloc inserides i, els més privilegiats, podran contemplar-la en directe i gaudir de la seva pètria i rugosa textura en passejar pel camí que delimita.

En el decurs de la propera jornada, el mur quedarà llest per a la seva inauguració.

dimarts, 4 de febrer del 2020

Pedra sobre pedra: un mur

La tècnica dels margers ensenya que el mur ha de tenir una base sòlida, amb pedres grosses que aguantin bé tot allò que es posi a sobre, tot i que també s'ha d'intercalar pedres grossetes pel mig, amb la finalitat de consolidar les situades dessota. Tot i que no es pot veure a les imatges, els pedrasequers declaren que un tractor ha fet la feina més feixuga, ubicant les pedres més grans al lloc que les hi pertoca, reservant els seus músculs i les seves neurones per a les tasques més fines.

La reconstrucció d'una paret d'aquest tipus no es pot fer a la babalà (de l'àrab alà bâb Al-lâh), altrament existeix el risc de veure-la caure de nou en poc temps. A la correcta col·locació de les pedres frontals, s'ha d'afegir la necessitat d'omplir de pedruscall la part interior, amb la finalitat d'evitar que s'acumuli aigua o fang, fent que l'aigua dreni entre aquest pedruscall i surti per les esquerdes obertes entre les pedres frontals. El cronista va ser testimoni, un dia plujós a un poblet de les muntanyes del Nepal, de com les dones s'afanyaven en eliminar la molsa acumulada entre les pedres dels murs de pedra seca allà construïts, tot i que aquelles parets no aguantaven bancals de vinya, és clar.

La pedra que es conrea per aquell pedaç de geografia és de molta més qualitat que la trobada en la terra que envolta els pedrasequers locals. Mireu com treballen els d'allà i la facilitat amb la que aixequen altes parets amb les llosses planes que aquell sòl els n'ofereix.