dimarts, 18 de febrer de 2020

El mur del camí de Canyelles: punt i final

Si passeu pel camí de Canyelles, tot sortint de la població, podreu veure el mur de pedra seca finalment restaurat. També podreu comparar-lo amb les construccions originals que té a cada banda, ves a saber la seva edat, i que encara s'aguanten dretes. És fàcil distingir el mur recuperat dels altres que l'acompanyen pel color de la pedra. Es pot apreciar que és un mur jove i eixerit, fins i tot un pèl reaccionari malgrat la seva procedència, una nissaga clàssica amb poca permeabilitat al pensament progressista. Cal esperar que se senti integrat en el seu entorn i que es comporti dreturerament, mantenint l'ideal que engalaverna les seves pedres en mosaic vertical.

Al cronista, de vegades, se li desperta l'ànima lírica i escriu allò que li és dictat, sense parar-se a reflexionar, no fos que es penedís.

La conclusió de l'obra s'ha enllestit en poc temps i, tot seguit, el grup ha enfilat el camí cap al cau on ha celebrat 80è aniversari d'un dels seus membres. Ells diuen que són esmorzars, però el cronista qualifica aquests festivals pantagruèlics com a àpats ben complerts. Aquells dies ningú no té de colesterol ni de sucre, només ganes de xerrar i celebrar, tot compartint el menjar i el beure que ofereix aquell que acumula un any més al seu compte particular. Les edats per les que transiten la major part del membres del grup, no són com per a perdre les oportunitats que es presenten.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada