dimarts, 18 de juny del 2024

Sense defallir

No per repetir les tasques, en un cicle sense fi que recorda la condemna de Sísif, els pedrasequers es cansen del cicle que suposa cada restauració d'una barraca. A diferencia d'aquell que fou rei de Corint castigat per Zeus, els nostres aixecadors de pedres no ho han de fer sempre amb el mateix roc. Ells en disposen d'un bon grapat, els trien, els valoren i els col·loquen al lloc que els hi pertoca sense que tornin a caure.

La 164 no és cap excepció i les seves parets van creixent pedra a pedra entre renecs i rialles. La tropa ha crescut en número i les tasques es distribueixen com sempre: cadascú fa el que li ve en gana. El resultat final és fantàstic, millor que si s'hagués mesurat acuradament en un Gantt del Project de Microsoft.

dimarts, 11 de juny del 2024

Sense por a la pluja i reorganització de noms en algunes barraques

Tot i la previsió de pluges, els desafiants pedrasequers han fet presència en el lloc de treball per a continuar amb les tasques de restauració de la malmesa barraca número 164 i el seu entorn.

Allò ara és, per a l'ull profà, un escampall de pedres quasi sense ordre. Ells ja saben el que fan i tot quedarà ben arranjat quan donin la seva tasca per finida, d'aquí a unes quantes jornades encara.

A banda del garbuix de pedres, s'ha posta ordre a la numeració i nom d'algunes barraques.

La que porta el número 157 passa a dir-se “d'en Josep Perich Fruitós” en honor a qui fou propietari del Puig de la Creu entre els anys 1925 i 1951, qui allà va fer un hostal que tenia 11 habitacions i es llogava tot l'any, tot i que era a l'estiu quan tenia més ocupació. També va reformar la capella ell mateix, ja que era mestre de cases.

La que porta el número 163 passa a dir-se “dels germans Borrell Fumadó”, que eren enginyers i van ser els successors d'en Josep Perich en la propietat del Puig de la Creu, els quals van comprar la finca al fill d'en Josep per 60.000 pessetes. Els avantpassats dels germans Borrell havien estat propietaris de la finca de Can Borrell i van tornar a Castellar per raons sentimentals.

La que porta el número 164, que és la que s'està restaurant en l'actualitat, passa a dir-se “del Vicenç Sellés”, en homenatge al pare del pedrasequer que la va trobar.

Les dades sobre les successives propietats del Puig de la Creu les ha extret el cronista d'un article de la llicenciada en història Gemma Perich publicat en el número 63 de la revista Plaça Vella.

dimarts, 4 de juny del 2024

Lifting a la 164

Avui, el cronista s'ha posat els guants i ha participat en les tasques d'arranjament de la barraca número 164. La seva contribució ha estat pràcticament imperceptible, potser degut a la seva absència del camp de batalla durant molt de temps. 

La barraca presentava unes deficiències notables i s'ha optat per desmuntar una part que amenaçava de caure a sobre dels pedrasequers, maniobra que permetrà desprès reconstruir-la correctament, fent una bona base amb pedres grosses que suportin les que li vinguin a sobre, és a dir, com un 4 de 5 amb folre i manilles.

El reduït espai interior de la construcció estava entaforat de manobres, els quals atacaven simultàniament, amb precisió suïssa, els quatre punts cardinals de la barraca. Tot el voltant ha quedat ple de pedres de diferents mides, preparades per a ser ubicades allà on les hi pertoqui. Cadascuna d'elles té el lloc assignat, encara que no ho sàpiguen. - Ep! Hora d'esmorzar.

La campana del rellotge del Puig de la Creu feia 10 tocs i la tropa s'ha escampat pels voltants amb la merescuda intenció de recuperar les forces allà consumides. Aquell moment és quan les converses agafen un sentiment de companyonia. Per postres, un aporta un bol de cireres per a compartir i un altre distribueix cafès.

Faltaven alguns dels components de la banda. Si s'ajunten tots es farà petit el camp.

dimarts, 21 de maig del 2024

La barraca 164 encara no té nom

El cronista ja té les dades correctes referents a la numeració i el nom de les barraques. Pel que fa al número de la barraca “de les cabres”, es manté el 46 i el seu estat continua com a enderroc total. El número que correspon a la barraca “dels germans Borrell Fumador” és el 163 i l'assignat a la nova barraca, encara sense batejar, és el 164.

Aquesta nova barraca és la que ha tingut l'atenció dels pedrasequers en el decurs de la jornada passada. Les tasques realitzades han estat les corresponents a l'inici de qualsevol restauració, que són les de la neteja de l'entorn i el buidatge de l'interior de la construcció, feina aquesta última que requereix una certa atenció, perquè és on es presenta la possibilitat de trobar una olla plena de monedes d'or, tot i que, infortunadament, no ha estat el cas.

dissabte, 18 de maig del 2024

Premi Pedra Seca 2024

La inveterada obsessió dels pedrasequers en apilar pedres és reconeguda en els estaments més elevats d'aquest saludable esport.

Aquest dissabte ha tingut lloc a la localitat de Vic l'Assemblea anual de l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT), acte al que ha assistit una esquadra del equip local de pedrasequers. En el decurs d’aquesta trobada, ha estat reconeguda la tasca dels nostres aixecadors de pedres amb el Premi Pedra Seca 2024.

Aquest guardó esperona la voluntat del membres de l’equip per a seguir en la seva mai ben ponderada tasca de recerca, catalogació i restauració d'aquest patrimoni rural.

dimarts, 7 de maig del 2024

Ocres i verds

Doncs ara resulta que la barraca número 46, coneguda com la de “les cabres” ja no es diu així. Ara ha estat batejada com “dels germans Borrell Fumador” els quals aporten una major serietat (que no cal) a l'hora de batejar una construcció d'aquesta envergadura. El cronista també alberga algun dubte sobre el número indicat, agafant el compromís de corregir-lo, si cal fer-ho.

Aquesta barraca ja ha estat coronada amb un grapat de lliris, trencant l'àmplia gama de colors ocres amb la seva lluent verdor. Els pedrasequers es mostren cofois amb el resultat de la seva tasca i ja es preparen per a escometre el següent repte, al qual han atès tot seguit, procedint a la identificació i neteja de l'entorn d'una nova barraca que va ser trobada prop d'allà.

Aquesta nova barraca encara no té nom o, si més no, el cronista no el coneix encara ni tampoc el número que li ha estat assignat en el acurat catàleg de barraques d'aquest tros de món.

dimarts, 16 d’abril del 2024

La llinda de les cabres

Quan tornin les cabres trobaran aquest lloc molt canviat. Encara podran cruspir-se els matolls que envolten la zona que ha estat netejada de bardisses pels pedrasequers, tasca imprescindible per a poder treballar més còmodament i refer les parets caigudes.

El grup aprofita per a fer canvi d'impressions sobre les solucions a aplicar en cada cas i, entre què dius tu i que dic jo, s'ha col·locat la llinda al lloc que li pertoca. Ja és repetitiu magnificar aquesta fita, però cal tornar a posar-la de manifest per la seva rellevància: sense llinda (o arc) no n'hi ha, de porta, i sense porta no es pot parlar de barraca. Ja s'albira el dia que la cúpula estigui enllestida tota guarnida de lliris i s'afegirà una nova construcció a la llista de les barraques restaurades per la tropa.

Abans de liquidar la jornada, els membres del grup van fer una visita a la nova barraca trobada per aquells indrets, fruit de la recerca del membre més jove de la tropa, que és capaç d'endinsar-se en la foscor dels racons més amagats amb l'agilitat d'una guineu.



dimarts, 9 d’abril del 2024

Pedres banyades de mistela

I segueixen amb les cabres.

Els membres del grup continuen amb la feina de la neteja del camí d'accés a la barraca, la seva restauració y la reconstrucció dels murs que l’envolten.

Els pedrasequers han agafat el costum d'animar-se l'organisme amb substàncies que proporcionen aquells que aconsegueixen arribar a les seves fites de calendari, com ara aniversaris i onomàstiques. En el decurs de la jornada d'avui s'ha celebrat la fita del 84 anys d'un dels membres, qui ha tingut la deferència de proveir una taula amb coca (la de pinyons) i mistela, productes que aixequen l'ànim, alleugereixen el pes de les pedres i afinen la punteria a l'hora de col·locar-les al lloc adient.

dimarts, 2 d’abril del 2024

Obrint camí

La barraca número 46, altrament coneguda com “de les cabres”, era accessible fàcilment per a aquests ungulats menjadors de bardisses, els quals poden esmunyir-se entre els matolls sense parar gaire atenció sobre si punxen, fan la traveta o rebreguen la roba. Els pedrasequers, en canvi, necessiten que la senda estigui ben definida i lliure d'entrebancs, tant per accedir-hi ells mateixos, que són calçats i no ungulats, així com les eines que transporten i necessiten per a la seva feina.

La jornada ha estat dedicada a això precisament, a fer transitable el camí que mena cap a la barraca que s'ha de restaurar.

dimarts, 12 de març del 2024

La barraca de les cabres

Els pedrasequers donen per finalitzada la barraca número 143, alies d'en Ramon Vila, i ja es troben treballant en una nova restauració.

En aquest cas es tracta d'una barraca que va aparèixer gràcies a les vel·leïtats de les cabres de Can Padró, les quals tenen el mèrit exclusiu de la troballa. Els bels dels bòvids van cridar l'atenció del seu propietari, el qual va transmetre la troballa a la tropa pedrasequera.

En aquesta ocasió, l'obra està orientada més o menys cap a llevant tirant a sud, motiu pel qual els aixecadors de pedres no passaran tant de fred com en les jornades dedicades a la barraca que tot just han finalitzat.

El cronista no ha estat informat encara del nom assignat a la barraca ni del número corresponent en el catàleg, motiu pel qual no pot donar aquesta informació.

La jornada ha estat dedicada a la neteja de l'entorn i al sanejament de les parets que encara estan dretes.

dimarts, 27 de febrer del 2024

La 143 ja bada poc

La restauració d'aquesta barraca pot finalitzar-se en el decurs de la propera jornada.   

El cronista ha fet una visita d'inspecció a l'obra i ha col·locat una pedra a la cúpula de la barraca. Ningú podrà dir ara que es limita a escriure i prou.

Ha arribat just en el moment que els pedrasequers feien la parada per a esmorzar, que normalment és cap a les 10 del matí. La tropa s'ha escampat pels voltants de la construcció i cadascú ha tret la teca que duia a la seva motxilla. Es veuen entrepans de tota mena i fruits secs reparadors d'energia. Un ofereix llàgrimes de xocolata, un altre obre el bar per a oferir cafè en finalitzar l'àpat i un més treu una metàl·lica petaca de la que brolla un líquid transparent que escalfa la gola en passar.

Feia un matí fred que no convidava a quedar-se allà aturat. El cronista ha fet algunes fotos i s'ha acomiadat per a seguir el nou corriol que comunica aquell indret amb la barraca número 147.