Si l’Agnès visita la seva barraca ja no es mullarà

Avui s’ha procedit a tapar el forat del sostre de la barraca “de l’Agnès”, en un esforç titànic per a pujar les grans pedres que fan de tapadora allà on havien de ser-hi. La propera sessió es dedicarà a cobrir el sostre de terra, coronat pel imprescindible caramell, i plantar els corresponents lliris que la consolidin amb les seves arrels.

Els membres del grup ja frissen per dedicar els seus esforços a una nova reconstrucció, tasca que hi ha per a dues generacions més, sense comptar les noves troballes que es vagin produint amb la inestimable col•laboració del Jordi Guillemot, company barraquer de Sant Llorenç Savall.

Reconstrucció d’un marge de pedra seca

El grup ha contribuït a l’acte reivindicatiu d’avui organitzat per la comissió “Toquem de peus a terra”, formada per les entitats següents: Centre Excursionista de Castellar, Esquerra Republicana, Convergència i Unió, AMPA Sol i Lluna, Cooperativa Consum, Cuina Safareig, Arcàdia, Zona Swing, Castellar Sostenible, Altraveu i la comunitat de regants de Canyelles. 

La contribució del grup ha estat la reconstrucció d’un mur de pedra seca, obra que va poder ser visitada per la comitiva mentre es finalitzava d’una forma molt acurada, fent palès el mestratge al que ha arribat l’incansable grup d’aixeca pedres. 

A les fotografies adjuntes podeu observar el abans i el després, així com un grup de participants en l’acte tot encuriosit per l’obra.

Es va aprofitar per a donar a conèixer la propera estrena de la pel·lícula que recull les aventures i desventures d’aquest abnegat grup, així com una mica d’història de la pedra seca. Aquesta obra cinematogràfica ha estat dirigida, filmada i muntada pel castellarenc Josep Vidal, conegut cineasta que imprimeix una qualitat excepcional a les seves obres. Es portarà a terme a les 19 hores del proper dijous 21 de febrer, a la sala gran de l’auditori de Castellar del Vallès.

Dues noves troballes

Del Pneumàtic

Manyosa

L’incansable company barraquer Jordi Guillemot, que governa les barraques de Sant Llorenç Savall, ha fet dues noves troballes a la nostra demarcació, oferint-nos la seva ubicació per al nostre catàleg. 

Totes dues estan enfonsades, motiu pel qual tindrem feina durant una bona temporada en les nostres tasques de restauració.

  

Moltes gràcies Jordi!!!

Progrés de la barraca 98 o “de l’Agnès”

La jornada d’avui s’ha dividit en dues parts clarament diferenciades: la primera ha esta dedicada a la recerca de pedra pels voltants de la ubicació on es troba la barraca, a banda del muntatge de la barra de direcció amb doble roda que s’ha dotat al carretó de transport; la segona ha esta dedicada a la col·locació de tota la pedra que s’ha transportat fins la base de la construcció i a apuntar un esglaó en un dels talussos que cauen dels laterals de la barraca, tot fent servir el tronc d’un pi que hi era on no havia de ser.

L’enginy del company Josep Linares ha fet créixer el patrimoni del grup amb aquest carretó que ajuda a transportar la pedra d’una forma molt còmode. Ara ja no cal fer l’egipci arrossegant la pedra pel terra, clavant solcs com per a sembrar cebes; amb aquest estri de transport quasi hi canvien de lloc soles.

El grup ha deixat la feina quan s’ha acabat la pedra, ja que no era hora per a fer una nova recerca; això queda pel dimarts següent. La barraca ha quedat amb el forat del sostre més estret i, si no hi ha cap cataclisme geològic, es molt probable que es finalitzi durant la propera jornada de treball. La pedra tapadora ja està identificada y resta a l’espera de que el forat sigui més petit per a no ser engolida.

 

La porta ha esta dotada d’una doble llinda, que li dóna un aspecte de barbacana per la que guaitar el moviment de l’inexistent enemic, encara que també es pot utilitzar per a la pacífica activitat de fotografiar innocents ocells des d’una ubicació discreta. Segur que a l’Agnès li agradarà molt la seva barraca.  

 Els membres del grup marxen més contents que quan van arribar, tot fent xerinola i dient acudits que alegren el comiat.

La llinda instal•lada a la barraca 98 o “de l’Agnès”

En el procés evolutiu de la restauració d’una barraca es poden definir unes fites que són molt importants; la instal·lació de la llinda és una d’aquestes. La llinda és un element fonamental en l’estructura d’aquestes construccions, donat que suporta el pes de les pedres que es troben al seu damunt i, al mateix temps, s’aguanta sobre els pilars laterals que obren el pas de la porta, això implica que la seva fàbrica ha de ser d’un material sòlid i resistent: si la llinda es trenca la barraca s’enfonsa irremissiblement.

El grup ha assolit avui aquesta fita, tot fent ús d’un nou enginy que la seva inesgotable imaginació els ha fet construir. No s’ha d’oblidar que el grup actua com un element viu quines extremitats són cadascun dels seus components i, en el moment de pensar i posar idees en pràctica, totes hi col·laboren. El carretó de transportar pedres ha estat equipat amb unes rodes que fan menys feixuga la tasca d’arrossegar-lo per terra; ara ja no patina sinó que es desplaça rodant per sobre dels obstacles que es troben en el seu camí, des de la pedrera fins a la barraca.

No tingueu cap dubte de què en tot això intervé el nen interior que tots portem dins de l’ànima, que li agrada jugar amb pedres, carretons i eines.