L'arreveure de "La Lletrera"

Tot feia pensar que plorava la barraca, quan en Martí regava els lliris que guarneixen el seu sostre. És un adéu que s'acosta a un desitjat arreveure, a la situació que es produeix quan els fills, ja adults, marxen de casa (molt adults hores d'ara). En aquest cas és el fill qui es queda i són els adults (molt adults també) qui toquen el dos.

Al principi tot era caos

La creació

La jornada d'avui, malgrat el seu component dominador de sentiment de comiat, ha estat fructífera: s'ha arranjat l'entorn de la barraca, amb la instal·lació de l'amplia taula de cerimònies i els confortables bancs per a seure al seu voltant, i ha estat allargat l'inacabable mur que mira cap al sud, versió catalana de la muralla xinesa. S'ha traslladat la pedra escadussera a un lloc més adient, part de la qual ha estat trinxada a cop de mall per a farcir el mur, i feta la corresponent fotografia de grup somrient cofoi al davant de la seva obra, com els polítics quan inauguren una obra pública faraònica, només faltaven els càmeres de TV3. També s'ha pres el recull de mesures de la construcció i, finalment, ha estat gravada la signatura del grup a la cara amable d'una pedra de la façana, en la que es dóna fe del número que li correspon al catàleg i les sigles dels creadors.

La feina menys feixuga

Mobiliari

El gènesis de la religió que és d'ús majoritari per aquestes contrades diu que Déu va gastar set dies per a crear el món. Els membres del grup no s'ho creuen això, aquests esforçats i experimentats aixecadors de pedres han trigat una mica més, no gaire, en crear aquesta meravella, que és tot un món, encara que ells no són déus.

L'esmorzar ha estat molt animant. Entrepans de bull blanc, saboroses olives un xic picants, cerveses, vi negre del Penedès (Cabernet  Sauvignon adobat amb Garnatxa), fruita, cafè amb gotes i coca. El grup de pedraferits trobarà molt a faltar les atencions de la Charo quan es trobi en mig del bosc, apilant pedres anònimes.

Aquest arreveure té una certesa, que rau en la intenció que manifesta en Martí de tornar a reunir el grup al voltant d'un arròs sense deixar de passar molt de temps, quan ell es trobi una mica més lliure de les seves responsabilitats laborals.

La signatura

Això s'ha de finalitzar amb els corresponents agraïments pel tracte rebut: Als amfitrions, els Martí pare i fill i la Carme, al Paf pel seu ajut i l'esforç per parlar polonès d'aquí, a la Charo pels esmorzars de cinc forquilles, als dos gossos per acceptar el grup dins de la manada i al gat que sempre fugia, al càntir que s'entossudia en mantenir l'aigua fresca i a l'acollidora i florida vegetació per regalar al grup una esplèndida primavera. A la pedra no cal agrair-li gaire la seva participació, a banda de mantenir sans i estalvis tots els dits que havien començat l'obra.

La jardinera o la barraca de "La Lletrera"

Com s'havia anunciat, el sostre de la barraca número 136, altrament coneguda com "de La Lletrera", ha estat arranjat amb un bon gruix de terra en el que s'han plantat els preceptius lliris. Ara, tot en funció de l'angle des del que es miri, aquesta construcció té l'aspecte d'un immens test ensenyant les seves plantetes, tan primorosament col·locades.

No se sap ben bé per quina raó, però tot fa pensar que la no tan voluble Natura (només en aquesta ocasió) s'ha posat d'acord amb el grup d'aixecadors de pedres, contribuint en el bon progrés de la seva tasca amb dues benediccions: la primera ha estat privant-los de les escalfors africanes d'aquests darrers dies, que fan la feina menys feixuga, i la segona, molt més agraïda pel tipus de feina feta, ha estat la d'aprovisionar d'aigua el petit jardí instal·lat dalt del sostre de la barraca, amb les providencials pluges caigudes: llàgrimes d'alegria per la finalització d'aquesta construcció, o de tristor pel que suposa quant a la separació de l'artista i la seva obra.

El cronista es pregunta per l'origen del costum de plantar lliris dalt de la barraca. Certament que la resposta més divulgada està relacionada amb l'estructura reticular de les arrels d'aquestes iridàcies, que ajuden a retenir la terra i, quan floreixen, li donen a la construcció l'aspecte dels estrafolaris barrets que es llueixen a les curses de cavalls de l'hipòdrom de Royal Ascot, ubicat a la població de Berkshire, Anglaterra. L'heterònim més trapella del cronista el portaria a plantar altra mena de vegetació, més encara en construccions d'aquest tipus que es troben en una ubicació propera a la vivenda dels propietaris. Pot ser fora un pèl més divertit plantar mongeta del ganxet, amb les seves canyes fent de tutor; o per què no síndries, que li donarien un aspecte molt iconoclasta i arrodonit; també les maduixes quedarien maques i apetitoses. Altra opció seria fer un arranjament de diferents plantes ornamentals i combinades per mides i colors ... Ostres, que s'embala la imaginació!

A una de les imatges observareu la presència d'una model espontània que s'ha prestat a posar com una nova Dafne (esperem que no es converteixi en arbre en aquesta ocasió). Cal agrair a la Charo el tracte amb el qual ha obsequiat als membres del grup, tant pel que fa a la seva contribució en els nodridors esmorzars com pel seu simpàtic somriure, sempre present.

Encara queda una sessió més per a finalitzar l'arranjament de l'entorn. El comiat definitiu es produirà en el decurs de la jornada vinent.

El forat de la barraca de "La Lletrera" ja és història

A vegades les intencions progressen i d'altres no, sempre en funció del que decideix la voluble i trapella Fortuna. En aquest cas ha estat la seva voluntat que triomfés la primera opció i el forat de la barraca, aquell pel qual s'escolava la llum que queia del cel, ha estat taponat amb llosses, sobre les que s'ha instal·lat el preceptiu caramell. Les bruixes ja no podran fer les seves juguesques en aquest indret, el fàl·lic símbol instal·lat al capdamunt de la barraca les foragitarà per sempre més i hauran de passar de llarg, cap a les terres on els somnis són plens de por i angoixa.

El grup d'aixecadors de pedres, una vegada més, s'ha guanyat l'esmorzar que amb tant d'entusiasme els hi prepara la Charo. Els seus membres han suportat estoicament la roent calor que brollava del firmament, treballant a braços descoberts com feia Vulcà a la seva forja. En el decurs de la jornada que ha de venir, hauran de liquidar el projecte plantant els lliris a la terra que s'ha de pujar dalt del sostre. Tanmateix hauran de finalitzar el mur de contenció que s'allarga cap al sud, utilitzant els rocs multiformes que han quedat escampats pel camp de treball. Tampoc s'ha d'oblidar l'arranjament de l'entorn, que aportarà un valor afegit al conjunt megalític.

Neix una certa por al buit que s'instal·larà en l'ànim dels apiladors de pedres, quan arribi el moment que es completi en la seva totalitat aquesta estimada construcció.

Observeu a les imatges el calibre de l'obra, una construcció que ha de perdurar en el decurs dels segles que vindran, molt més enllà de la memòria dels seus constructors i, pot ser, també dels seus promotors.

Uishhh, què poquet que li falta

El cronista vol pensar que, si l'hora de plegar s'hagués entretingut un pèl badant, el forat que queda al sostre de la barraca de "La Lletrera" s'hauria tapat. Només és un pensament que se li ha instal·lat a la closca, com l'ombra d'un pecat no comès.  

Aquestes pedres pesen molt, no en tingueu dubte. Pot ser, aquesta era la causa de l'escoliosi que afectava als antics vinyataires, que gastaven més temps aixecant pedres que els esforçats pedraferits d'aquest grup, i eren condemnats a mirar cap a terra la resta de la seva vida. Això és una suposició, només una hipòtesi amb flacs arguments.

Deixem-nos de digressions i anem al gra. El mur que mira cap al sud ha estat allargat amb la nova pedra, tot dotant-lo d'una mena de columna que fa de frontera entre els dos tipus de diferent de rocs que el formen. La barraca, per la part que li correspon, ha estat engalanada amb un ràfec, que té l'aspecte del serrell d'una púber tot just en sortir de la pentinadora. Tanmateix s'ha instal·lat alguna filada més de pedra al damunt, fet que ha permès que el forat hagi quedat reduït a la mida d'un escocell, pot ser amb la idea de plantar un pi i deixar-lo eixir cap al cel. Això també entra dins de la categoria de pensaments iconoclastes, motiu pel qual no s'haurà de tenir en compte i, en el decurs de la propera jornada, el forat serà segellat amb pedres i taponat amb terra pels segles dels segles, amén. No, no m'oblido del caramell, que ja està preparat per trepar al capdamunt i fer la seva feina: espantar les volubles bruixes que habiten aquelles terres.

El certificat de garantia que ofereix el grup d'aixecadors de pedres per a les seves obres és de 100 lustres (així, ben rodons). Si la barraca pateix un enfonsament en el decurs d'aquest període, es podrà procedir a la corresponent reclamació i serà reparat de forma gratuïta, sense costos addicionals als inherents de la construcció. Bé, no s'ha de ser tan taxatiu, un esmorzar també seria ben vingut.