El cronista vol pensar que, si l'hora de
plegar s'hagués entretingut un pèl badant, el forat que queda al sostre de la
barraca de "La Lletrera" s'hauria tapat. Només és un pensament que se
li ha instal·lat a la closca, com l'ombra d'un pecat no comès.
Aquestes pedres pesen molt, no en tingueu
dubte. Pot ser, aquesta era la causa de l'escoliosi que afectava als antics
vinyataires, que gastaven més temps aixecant pedres que els esforçats
pedraferits d'aquest grup, i eren condemnats a mirar cap a terra la resta de la
seva vida. Això és una suposició, només una hipòtesi amb flacs arguments.
Deixem-nos de digressions i anem al gra. El
mur que mira cap al sud ha estat allargat amb la nova pedra, tot dotant-lo
d'una mena de columna que fa de frontera entre els dos tipus de diferent de
rocs que el formen. La barraca, per la part que li correspon, ha estat
engalanada amb un ràfec, que té l'aspecte del serrell d'una púber tot just en
sortir de la pentinadora. Tanmateix s'ha instal·lat alguna filada més de pedra
al damunt, fet que ha permès que el forat hagi quedat reduït a la mida d'un
escocell, pot ser amb la idea de plantar un pi i deixar-lo eixir cap al cel.
Això també entra dins de la categoria de pensaments iconoclastes, motiu pel
qual no s'haurà de tenir en compte i, en el decurs de la propera jornada, el
forat serà segellat amb pedres i taponat amb terra pels segles dels segles,
amén. No, no m'oblido del caramell, que ja està preparat per trepar al capdamunt
i fer la seva feina: espantar les volubles bruixes que habiten aquelles terres.
El certificat de garantia que ofereix el grup
d'aixecadors de pedres per a les seves obres és de 100 lustres (així, ben
rodons). Si la barraca pateix un enfonsament en el decurs d'aquest període, es
podrà procedir a la corresponent reclamació i serà reparat de forma gratuïta,
sense costos addicionals als inherents de la construcció. Bé, no s'ha de ser
tan taxatiu, un esmorzar també seria ben vingut.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada