 |
| El carregament de pedres |
Un carregament de pedres havia estat abocat
prop de la barraca de "La Lletrera". Pedres de totes mides i formes,
però moltes d'elles presenten una predisposició a ser ubicades al sostre de la
construcció, per a permetre tancar-la definitivament, com el diafragma de
l'objectiu d'una càmera fotogràfica. La dificultat que ensenyen aquestes pedres
és la del seu transport a mà, o també a sobre d'un carretó enginyós que ha
construït un dels membres del grup. Tot i així, s'han d'aixecar del terra i
moure-les, ja sigui en mode col·laborador de quatre, sis o vuit mans; ja sigui
rodolant o (expressió que li ha resultat molt curiosa al cronista) "fent
la senyora"; és a dir: es posa la pedra dreta i es va movent lateralment,
com avançant a passets. Pot ser aquesta expressió li ve per que imita el
moviment dels malucs de les senyores amb faldilla de tub o, com diu l'expressió
castellana, el que fan és "mover el bullarengue".
 |
| Detall |
Es pot dir que, una bona part de les energies
d'avui, s'han consumit en el remenament de la muntanya de pedres que el camió
havia abocat. S'havien de destriar, recuperant les que presentaven millor
aspecte que, en moltes ocasions, es trobaven sota un munt de pedres menys
apetitoses. Un cop seleccionades, s'havien de transportar pels mitjans
esmentats. Una d'aquelles peces, d'unes dimensions enormes, ha estat
seleccionada per a fer de taula o, pot ser, d'altar on portar a terme les
ofrenes destinades als déus que protegeixen els pedraferits.
Mentre tant, a la construcció s'anava
avançant. Uns feien seguir i pujar el mur lateral i d'altres miraven de posar
les pedres que venien a sobre de la barraca, però només on era la seva ubicació
exacta, ni un mil·límetre més enllà, precisió en la que se sosté la
perdurabilitat d'aquest tipus d'obra.
 |
| El gran badall |
La Charo ha donat la veu d'arreplegament en el
moment oportú, quan la suor degotejava pel front dels esforçats aixecadors de
pedres, i era molt necessari el moment destinat a l'esmorzar per a reposar una
mica, només una mica. Un apetitós entrepà de llom a la planxa, acompanyat amb
la suau picor d'unes olives trencades i macerades amb herbes i olis; cerveses i
vi per beure. El cafè també ha estat acompanyat, principalment d'uns cruixents
carquinyolis que han desaparegut en un tombar de cap.
La represa s'ha fet amb molt d'entusiasme. Fer
i desfer, posar i treure, anar i venir, pujar i baixar, agafar i deixar, entrar
i sortir i, de tant en tant, un renec quan el dit petit no ha estat prou hàbil
per a sortir a temps. - Uishhhh, quin mal!
El gran badall ja és una mica més petit.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada