La barraca número 136, o "de La Lletrera", ja té la llinda al seu lloc

Els esforçats aixecadors de pedres s'estan lluint de valent en la barraca que construeixen a La Lletrera. Aquesta és una de les ocasions en les que es pot gaudir d'aixecar l'obra sense patir per la mancança de material, encara que l'existent presenta unes variacions molt extremes, que van des d'uns exemplars perfectament quadrangulars fins a pedres totalment irregulars, plenes de bonys i punxes; terreny ben adobat per a fer anar la imaginació.

- Escolti! I com saben on ha d'anar cada pedra?
- Miri senyora, pura intuïció i un xic de tossuderia.

- Ah! Gràcies.

Ha estat demostrat que la utilització del ternal fa més productiva la feina. Aquest enginy puja les pedres amb molt d'entusiasme, i només cal tibar de la seva cadena amb una força regular, tant en ritme com en potència; això sí, cal embolicar convenientment la pedra per a que no caigui abans d'hora.

I la llinda ja és al seu lloc, i els murs han crescut, i els aixecadors de pedres han esmorzat en bona harmonia, al voltant d'una taula que ja comença a entendre de pedra seca i que sap guardar els secrets que es diuen amarats en l'espessa boira del cafè amb gotes. Només cal veure la cara de satisfacció dels protagonistes de la història, quasi a punt de l'èxtasi més líric.