La dissecció de la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, ha estat finalitzada. Requisit imprescindible per a l’estudi forense que ha permès esbrinar les causes de l’aparició d'esquerdes i el posterior parcial esfondrament.
Aquest estudi ha desvetllat que la teoria del seu titular era correcta, apuntant que la causa de la desfeta és el terra sobre el que aixeca la seva estructura, assentant-se la meitat de la construcció sobre un sòl més ferm que el que sustenta l’altra meitat, motiu pel qual es produeix un lent desplaçament cap a aquesta darrera part, de terra més feble, que provoca la desestabilització de l’estructura.
Ara es troben totes les peces del trencaclosques escampades al voltant del lloc on ha de construir-se de nou, a l’espera de trobar una solució al problema que presenta el terra sobre el que ha d'assentar-se, i tot apunta a desplaçar-la cap al sòl més compacte. És l’avantatge que té aquest tipus de construcció, que, un cop desmuntada la seva estructura, després és fàcil tornar a fer-la un pèl més cap a la dreta o un pam més cap allà on es consideri més adient. Per altra banda, el aixecar-la de nou suposa fer una barraca nova amb les mateixes pedres i, tenint en compte que els pedrasequers agafen més habilitats a mida que van restaurant barraques, segur que lluirà un aspecte més saludable que el que tenia abans de caure, amb data de finalització de la seva restauració el 5 de febrer de 2008. Ara tot just havia fet els deu anys.
El cronista està temptat de visitar la barraca número 88, que està dedicada a la seva memòria, i tirar-la a terra (accidentalment, és clar), perquè és lletja com cap altra i no li agrada gens. Aquesta maniobra provocarà que el grup es trobi amb la necessitat de tornar-la a aixecar, i segur que, amb les experiències hagudes des que es va restaurar un llunya 20 d'octubre de 2012, la refaran més maca. Però això haurà d'esperar a la finalització de la construcció de la nova barraca d'encàrrec, a una rotonda rodoneta i amb oliveres plantades de la població que encara no dic.
dimarts, 20 de febrer del 2018
dimarts, 13 de febrer del 2018
Ha nevat, doncs festa!
Si plou, ja s’ha dit que no té sentit ni tan sols parlar-ne de pedra seca, però, si ha nevat, doncs encara menys i per dues raons: la primera és perquè la pedra està ben amagada i la segona, perquè, cas de gratar la neu i trobar-la, estarà molla i, el que és més perjudicial per la salut dels dits, molt freda.
Aquesta jornada, dimarts i tretze, es mostrava un dia espectacular, ensenyant la Natura un paisatge poc freqüent per aquestes contrades en els darrers anys. La neu s’havia fet la protagonista pertot arreu, reflectint la seva alba lluminositat ferida pels rajos d'Hèlios, que s’apuntava a la festa, tot i que perjudicava la consistència de tan sensible element.
Els pedrasequers, que n'aprofiten totes les ocasions, han dedicat la jornada a celebrar l’aniversari d'un membre de la tropa, que ha tingut la deferència de pagar el compte de Cal Ramon, on ha obsequiat el grup amb un abundós esmorzar de forquilla i ganivet. La taula parada per a la celebració ocupava la meitat del menjador, sala adjudicada en exclusiva per al celebrant en aquesta ocasió.
Amanida verda (i vermella), mongeta del ganxet amb cansalada i patates fregides eren viandes que figuraven d'acompanyament. El principal era seleccionat entre peus de porc, botifarra (blanca i/o negre) i cansalada, tots amb llesca de pa amb tomàquet incorporada. El vi, la gasosa i l’aigua eren les principals begudes consumides. De postres, “corneto” de gustos diversos per a fer baixar tot l’endrapat anteriorment i, com a colofó, els cafès i les gotes, principalment d'orujo blanc o d'herbes per a combatre el fred que els esperava a la sortida.
Les imatges que veieu han estat cedides per la Teresa, que també han estat publicades en el compte de Facebook del seu establiment.
Cal destacar que, en el decurs de tan important cerimònia, ha estat anunciada una nova contractació del grup per a aixecar una nova barraca en una rotonda. El cronista es reserva dir on i quan mentre estiguin les negociacions en marxa, mantenint la intriga per a ser desvetllada en properes entrades al bloc.
Aquesta jornada, dimarts i tretze, es mostrava un dia espectacular, ensenyant la Natura un paisatge poc freqüent per aquestes contrades en els darrers anys. La neu s’havia fet la protagonista pertot arreu, reflectint la seva alba lluminositat ferida pels rajos d'Hèlios, que s’apuntava a la festa, tot i que perjudicava la consistència de tan sensible element.
Els pedrasequers, que n'aprofiten totes les ocasions, han dedicat la jornada a celebrar l’aniversari d'un membre de la tropa, que ha tingut la deferència de pagar el compte de Cal Ramon, on ha obsequiat el grup amb un abundós esmorzar de forquilla i ganivet. La taula parada per a la celebració ocupava la meitat del menjador, sala adjudicada en exclusiva per al celebrant en aquesta ocasió.
Amanida verda (i vermella), mongeta del ganxet amb cansalada i patates fregides eren viandes que figuraven d'acompanyament. El principal era seleccionat entre peus de porc, botifarra (blanca i/o negre) i cansalada, tots amb llesca de pa amb tomàquet incorporada. El vi, la gasosa i l’aigua eren les principals begudes consumides. De postres, “corneto” de gustos diversos per a fer baixar tot l’endrapat anteriorment i, com a colofó, els cafès i les gotes, principalment d'orujo blanc o d'herbes per a combatre el fred que els esperava a la sortida.
Les imatges que veieu han estat cedides per la Teresa, que també han estat publicades en el compte de Facebook del seu establiment.
Cal destacar que, en el decurs de tan important cerimònia, ha estat anunciada una nova contractació del grup per a aixecar una nova barraca en una rotonda. El cronista es reserva dir on i quan mentre estiguin les negociacions en marxa, mantenint la intriga per a ser desvetllada en properes entrades al bloc.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)