La dissecció de la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, ha estat finalitzada. Requisit imprescindible per a l’estudi forense que ha permès esbrinar les causes de l’aparició d'esquerdes i el posterior parcial esfondrament.
Aquest estudi ha desvetllat que la teoria del seu titular era correcta, apuntant que la causa de la desfeta és el terra sobre el que aixeca la seva estructura, assentant-se la meitat de la construcció sobre un sòl més ferm que el que sustenta l’altra meitat, motiu pel qual es produeix un lent desplaçament cap a aquesta darrera part, de terra més feble, que provoca la desestabilització de l’estructura.
Ara es troben totes les peces del trencaclosques escampades al voltant del lloc on ha de construir-se de nou, a l’espera de trobar una solució al problema que presenta el terra sobre el que ha d'assentar-se, i tot apunta a desplaçar-la cap al sòl més compacte. És l’avantatge que té aquest tipus de construcció, que, un cop desmuntada la seva estructura, després és fàcil tornar a fer-la un pèl més cap a la dreta o un pam més cap allà on es consideri més adient. Per altra banda, el aixecar-la de nou suposa fer una barraca nova amb les mateixes pedres i, tenint en compte que els pedrasequers agafen més habilitats a mida que van restaurant barraques, segur que lluirà un aspecte més saludable que el que tenia abans de caure, amb data de finalització de la seva restauració el 5 de febrer de 2008. Ara tot just havia fet els deu anys.
El cronista està temptat de visitar la barraca número 88, que està dedicada a la seva memòria, i tirar-la a terra (accidentalment, és clar), perquè és lletja com cap altra i no li agrada gens. Aquesta maniobra provocarà que el grup es trobi amb la necessitat de tornar-la a aixecar, i segur que, amb les experiències hagudes des que es va restaurar un llunya 20 d'octubre de 2012, la refaran més maca. Però això haurà d'esperar a la finalització de la construcció de la nova barraca d'encàrrec, a una rotonda rodoneta i amb oliveres plantades de la població que encara no dic.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada