dimarts, 26 de novembre del 2013

Finalitzada la restauració de la barraca numero 64 o "del torrent del Paraire"

Feia fred i, en aquell lloc ombrívol i humit, es feia sentir més encara. La millor forma de combatre el fred és aixecar pedres o cavar o desbrossar o ... fotre el camp d'allà i marxar cap a un altre lloc més temperat.

Però l'esperit de sacrifici dels membres del grup és molt ample i, quan es comença una tasca, s'ha de finalitzar i deixar-la en estat de poder-la presentar en públic.

Satisfacció per la feina ben feta
La distribució de tasques ha estat tan anàrquica com ja és costum en el membres de la tropa. Uns s'han decidit per anar a buscar pedres, altres a posar-les al seu lloc sobre la barraca, altres a retirar matolls que encara romanien per allà, altres a arranjar els marges que envoltaven la construcció i altres a construir alguns esglaons que permetessin salvar el talús amb una certa comoditat. La pausa dedicada al la sacralitzada cerimònia de l'esmorzar s'ha respectat escrupolosament, tot fent una mica de conya, o molta, sobre els temes que es troben a la palestra de les notícies en l'actualitat, intentant no deixar cap polític sense la seva corresponent crítica, a ser possible destructiva.  

Quan començava a tocar la maternal llum del Sol, escalfant tèbiament aquell recó de món, el grup ha finalitzat la seva tasca i ha posat per a la foto final, amb la corresponent parafernàlia de banderes amb les que s'identifica i que podeu veure il·lustrant aquesta crònica, en la que es pot apreciar que s'ha fet més tasca d'urbanització que de reconstrucció de la barraca.

Detall
La 63
Un pèl més amunt es troba la barraca número 63 o "de la carena del Paraire", que també requereix de la intervenció del grup per a restaurar-li l'aspecte que va tenir fa molt de temps. El grup s'ha desplaça, remuntant la vesant, per a trobar aquesta barraca i començar a planificar la seva reconstrucció. En el seu interior es pot apreciar un forat que podria ser la fresquera utilitzada per a conservar a bona temperatura una ampolla de vi, perquè un canti allà no entra. Un enorme pi ha crescut en l'interior de la construcció, que haurà de ser convençut per a que s'aparti una mica cap a una banda, amb la intenció de no interrompre el decurs de les tasques a realitzar.

A l'hora de l'Àngelus, els membres del grup es retiraven i es disgregaven cap els seus respectius caus.     


dimarts, 12 de novembre del 2013

Restaurant la barraca número 64 o "del torrent del Paraire"

El grup ha tornat a les seves activitats de restauració de barraques, tot aprofitant per a muntar un nou itinerari de visites, concretament en el lloc conegut com "Turell", per sobre del torrent del Paraire, que inclourà la font del mateix nom, un avenc de 7 metres de fondària i el conjunt de barraques que es troben per allà escampades.

Un cop arribats al lloc on s'han quedat els vehicles que els transportaven, s'ha escomès la primera tasca que consistia en retirar un arbre mort, caigut just a l'entrada del camí pel que s'havien d'endinsar. La serra mecànica ha fet la seva feina, tallant branques i soca fins que s'ha deixat el camí orfe d'obstacles. Més endavant hi havien altres arbres caiguts que han tingut el mateix destí que el primer.

Costa amunt, hi ha un corriol que és freqüentat per les motocicletes de trial, camí que es troba molt malmès per aquesta causa, ple de pedres i rastres del pas d'aquest vehicles que, davant la inoperància de les autoritats, cada vegada son portats pel mig de la natura, per conductors més insensibles i imprudents. Veieu la fotografia  que s'adjunta.

El grup s'ha dividit en tres fronts: el primer ha tingut la missió d'iniciar les obres de reconstrucció de la barraca i la neteja del seu entorn; el segon, dall en mà, s'ha dedicat a marcar l'itinerari que s'havia programat; el tercer, individual i amb la desbrossadora penjant de les espatlles, s'ha dedicat a netejar tot el que podia suposar un obstacle per a accedir a aquell amagat indret.

L'hora d'esmorzar, com és habitual, ha estat la que ha congregat aquesta abnegada comunitat, prenent possessió dels voltants de la barraca per a dedicar-se a la ben saludable tasca de recuperar les forces esmerçades fins a aquell moment. Com a colofó, el company Llinares ha obsequiat la concurrència amb un tast de coca de forner, llaminadura que a contribuït a l'eixamplament dels ànims per a continuar la tasca.

Aquesta barraca demana, com a mínim, un parell més de jornades. El seu estat de conservació, malgrat que s'aguanta amb una certa dignitat, no és gaire bo, mostrant uns quants traus, escampats per tota la seva estructura, que requereixen d'atencions reparadores d'un nivell pràcticament quirúrgic.

A l'hora de l'Àngelus, el cronista i uns altres companys, empesos per la coïssor de tasques ineludibles, han abandonat la zona de treball.   

dimarts, 5 de novembre del 2013

Descoberta de conillers. Un forn d'obra

La granota de barracaire s'ha quedat avui descansant a l'armari. El grup s'ha transformat en una gossada de conillers que s'ha esmunyit entre les bardisses del torrent de Canyelles per a seguir el rastre d'un antic forn que se suposa d'obra. L'Àngel, inesgotable conreador de les oliveres i el safrà que es beuen les aigües del rec que avui li tocaven en el torn de regadiu, els ha obert una porta en la tanca que dibuixa el perímetre on treballa, amb l'objectiu d'atansar-se a la riba del dit torrent, inici de la descoberta, riu amunt, per a intentar trobar alguna traça que els permetés identificar aquell forn.

Al capdavant, dall en mà, com la tuneladora que s'engoleix les pedres per a deixar un forat de pas, alguns esforçats membres del grup anaven tallant tot el que se'ls posava pel davant, obrint el camí als que venien al seu darrere equipats amb tisores amb les que fer la manicura al pas obert.

Encara no se sap qui, ben bé del cert, algú s'ha fixat en uns forats que apareixien a una de les parets que cauen cap a la llera del torrent, a uns quatre metres d'alçada, marques sospitoses d'haver servit d'ancoratge a la graella del forn. Un cop centrats allà els treballs de neteja, amb el concurs d'una escala prestada pel titular dels terrenys, s'ha arribat a la conclusió de que allò eren les restes del que havia estat un forn, el forn que l'Albert havia albirat des de la riba oposada, ara deuen fer un cinquanta anys, quan ell tenia el cabell més fosc i abundós, i les cames més àgils.

S'ha ubicat la posició, mitjançant l'ajut del GPS, i s'ha pres la mida de l'arc i la fletxa de les còncaves restes que queden a la paret, per tal de calcular el perímetre del vas en el que es coïa l'escudella, tot constatant que a aquella runa li queden un parell de riuades de vida, calculant pel cap baix.

L'equip ha reculat, tot aprofitant per a tornar a obrir el camí que les dones havien fet servir per a baixar al riu a fer la bugada, i que els ha portat al lloc d'inici de l'aventura. Allà no era un lloc adequat per a portar a terme la cerimònia de l'esmorzar, per la poca comoditat i el fred que s'escampava per aquelles ombrades. Ha estat unànime la decisió de posar-se al sol, com els llangardaixos, per a trobar un confort adequat en el bon queixalar i beure, junt a la plantació de safrà que l'amic Àngel anava collint, amb molta paciència, i dipositant en un cistellet de vímet.

El cronista ha tingut prou i ha abandonat l'expedició per a dedicar-se a tasques més reposades, quan aquesta es disposava a fer una nova intervenció, amb la intenció de trobar un altre forn que ara tampoc escalfa res.