Descoberta de conillers. Un forn d'obra

La granota de barracaire s'ha quedat avui descansant a l'armari. El grup s'ha transformat en una gossada de conillers que s'ha esmunyit entre les bardisses del torrent de Canyelles per a seguir el rastre d'un antic forn que se suposa d'obra. L'Àngel, inesgotable conreador de les oliveres i el safrà que es beuen les aigües del rec que avui li tocaven en el torn de regadiu, els ha obert una porta en la tanca que dibuixa el perímetre on treballa, amb l'objectiu d'atansar-se a la riba del dit torrent, inici de la descoberta, riu amunt, per a intentar trobar alguna traça que els permetés identificar aquell forn.

Al capdavant, dall en mà, com la tuneladora que s'engoleix les pedres per a deixar un forat de pas, alguns esforçats membres del grup anaven tallant tot el que se'ls posava pel davant, obrint el camí als que venien al seu darrere equipats amb tisores amb les que fer la manicura al pas obert.

Encara no se sap qui, ben bé del cert, algú s'ha fixat en uns forats que apareixien a una de les parets que cauen cap a la llera del torrent, a uns quatre metres d'alçada, marques sospitoses d'haver servit d'ancoratge a la graella del forn. Un cop centrats allà els treballs de neteja, amb el concurs d'una escala prestada pel titular dels terrenys, s'ha arribat a la conclusió de que allò eren les restes del que havia estat un forn, el forn que l'Albert havia albirat des de la riba oposada, ara deuen fer un cinquanta anys, quan ell tenia el cabell més fosc i abundós, i les cames més àgils.

S'ha ubicat la posició, mitjançant l'ajut del GPS, i s'ha pres la mida de l'arc i la fletxa de les còncaves restes que queden a la paret, per tal de calcular el perímetre del vas en el que es coïa l'escudella, tot constatant que a aquella runa li queden un parell de riuades de vida, calculant pel cap baix.

L'equip ha reculat, tot aprofitant per a tornar a obrir el camí que les dones havien fet servir per a baixar al riu a fer la bugada, i que els ha portat al lloc d'inici de l'aventura. Allà no era un lloc adequat per a portar a terme la cerimònia de l'esmorzar, per la poca comoditat i el fred que s'escampava per aquelles ombrades. Ha estat unànime la decisió de posar-se al sol, com els llangardaixos, per a trobar un confort adequat en el bon queixalar i beure, junt a la plantació de safrà que l'amic Àngel anava collint, amb molta paciència, i dipositant en un cistellet de vímet.

El cronista ha tingut prou i ha abandonat l'expedició per a dedicar-se a tasques més reposades, quan aquesta es disposava a fer una nova intervenció, amb la intenció de trobar un altre forn que ara tampoc escalfa res.