dimarts, 26 de novembre del 2013

Finalitzada la restauració de la barraca numero 64 o "del torrent del Paraire"

Feia fred i, en aquell lloc ombrívol i humit, es feia sentir més encara. La millor forma de combatre el fred és aixecar pedres o cavar o desbrossar o ... fotre el camp d'allà i marxar cap a un altre lloc més temperat.

Però l'esperit de sacrifici dels membres del grup és molt ample i, quan es comença una tasca, s'ha de finalitzar i deixar-la en estat de poder-la presentar en públic.

Satisfacció per la feina ben feta
La distribució de tasques ha estat tan anàrquica com ja és costum en el membres de la tropa. Uns s'han decidit per anar a buscar pedres, altres a posar-les al seu lloc sobre la barraca, altres a retirar matolls que encara romanien per allà, altres a arranjar els marges que envoltaven la construcció i altres a construir alguns esglaons que permetessin salvar el talús amb una certa comoditat. La pausa dedicada al la sacralitzada cerimònia de l'esmorzar s'ha respectat escrupolosament, tot fent una mica de conya, o molta, sobre els temes que es troben a la palestra de les notícies en l'actualitat, intentant no deixar cap polític sense la seva corresponent crítica, a ser possible destructiva.  

Quan començava a tocar la maternal llum del Sol, escalfant tèbiament aquell recó de món, el grup ha finalitzat la seva tasca i ha posat per a la foto final, amb la corresponent parafernàlia de banderes amb les que s'identifica i que podeu veure il·lustrant aquesta crònica, en la que es pot apreciar que s'ha fet més tasca d'urbanització que de reconstrucció de la barraca.

Detall
La 63
Un pèl més amunt es troba la barraca número 63 o "de la carena del Paraire", que també requereix de la intervenció del grup per a restaurar-li l'aspecte que va tenir fa molt de temps. El grup s'ha desplaça, remuntant la vesant, per a trobar aquesta barraca i començar a planificar la seva reconstrucció. En el seu interior es pot apreciar un forat que podria ser la fresquera utilitzada per a conservar a bona temperatura una ampolla de vi, perquè un canti allà no entra. Un enorme pi ha crescut en l'interior de la construcció, que haurà de ser convençut per a que s'aparti una mica cap a una banda, amb la intenció de no interrompre el decurs de les tasques a realitzar.

A l'hora de l'Àngelus, els membres del grup es retiraven i es disgregaven cap els seus respectius caus.     


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada