dimarts, 17 de desembre del 2013

Seguint amb la barraca número 63 o "de la carena del Paraire"

És hora de tornar a la pedra, i avui el grup s'ha afartat. Les tasques de reconstrucció de la barraca han continuat segons el pla que no s'ha establert, és a dir, cadascú fa el que li ve més de gust i s'escometen les tasques segons l'estat d'ànim, el que ve a ser com un acte de pura expressivitat, un nou tipus d'art que ens hem inventat nosaltres.

Amb la pedra acumulada pel voltant de la construcció, s'ha començar a aixecar els murs laterals, així com els contraforts que hauran d'aguantar el que vingui a sobre, sigui llinda o qualsevol altra tipus d'obra que es consideri convenient. És l'avantatge que té el no treballar sobre plànol, que s'improvisa en funció del que es presenta en cada moment i, sense arribar a les mans, permet que s'estableixi un diàleg, una mena de contrast d'opinió entre els membres del grup.

 L'esmorzar ha estat amenitzat per unes postres inesperades que, pel fet de venir com a sorpresa, ha fet que pels membres del grup passés un corrent d'entusiasme de més voltatge que l'habitual, principalment a mida que s'anava consumint el cava 1714, el de la independència, acompanyat de coca de pinyons i una xocolata de pedra que ha costat de rossegar, però que estava boníssima. Detalls que han estat aportats pels companys Quim i  Jaume.        

En el decurs del matí, no havent-se presentat cap pedra amb currículum suficient com par a optar a la plaça de llinda plana, el tancament més aclamat ha estat el d'arc format per dues lloses o encavallades, per a la qual cosa s'ha hagut de muntar una parafernàlia de suports que aguantessin la inclinació de cadascuna de les lloses, alhora que es protegien els peus dels membres del grup que es trobaven més a prop de la porta.


La barraca va agafant forma, poc a poc, i la seva conclusió haurà d'espera a que es liquidin les festes que s'han de transitar en aquestes dates, en les que s'haurà fet una bona acumulació d'energia a l'organisme per a continuar aixecant pedres l'any vinent.

Bon Nadal i Bon Any a tothom!!



dissabte, 14 de desembre del 2013

Celebració a Sant Llorenç Savall - Cal Ramon

El grup s'ha engrescat en una tasca reparadora, una feina esportiva que nodreix el cos i l'esperit, passant de la feixuga feina d'elevar pedres a la més lúdica i pantagruèlica de l'aixecament de vidre.


El Josep Saladelafont ha tingut la deferència de compensar l'esforç esmerçat pels abnegats membres del grup de ferits de pedra, quan, en col·laboració amb el Jordi Guillemot, van reconstruir la barraca del Collet del Castell, dins dels terrenys de la seva propietat.

A primera hora del matí, tots els participants s'han presentat a Cal Ramon, on han estat obsequiats amb un suculent esmorzar de forquilla, atesos per la simpàtica Teresa en el reservat de la planta baixa d'aquest restaurant.

Els membres del grup, sempre de bon humor, han fruït de la generositat del seus hostes que ha estat abundosa i contundent, rematada pel pastís fruit de la generositat del Jordi Guillemont, coronat per una barraca de pedra seca confeccionada amb suculenta xocolata.

No cal dir que, aquestes ocasions, fan que l'esperit altruista dels membres del grup s'alimenti amb una dosi addicional d'entusiasme, encara que no sigui el seu objectiu principal. Dimarts vinent caldrà tornar a posar-se el guants i contribuir a l'escalfament de l'organisme canviant pedres de lloc.


dimarts, 10 de desembre del 2013

La barraca i la soca

Pot ser pel fred de la matinada, que manté la voluntat a una temperatura no se sap si desorientada o esmorteïda, la qüestió és que alguns dels membres del grup han decidit establir una sessió de brainstorming sobre què fer amb la soca que havia quedat dins de la barraca.

- Deixem-la dins com si fos una taula - deia un.
- Fem un seient amb respatller i tot - deia el més pràctic.
- No, traguem-la perquè, més endavant, pot fer caure la barraca - deia un altre futurista.


Per altra banda, un altre ha agafat el magalló i ha començat a fer-li cops a les arrels que la mantenien aferrada a la terra, mentre el que portava la serra mecànica intentava posar-la en marxa, fins que s'ha adonat que no havia obert l'interruptor de l'espurna.

Uns altres membres de la tropa s'han desentès de la polèmica i, durant la sessió d'aquella profunda reflexió, anaven arreplegant pedres, tot acostant-les a la construcció.

La concòrdia ha tornat a les 9:45, l'hora en punt de l'esmorzar, quan ja havia fet acte de presencia un càlid sol que resultava molt agradable.  

Com era d'esperar, el matí se'n ha anat en traure la soca del seu jardí particular, engegant les teories més en consonància amb la decoració de la llar allà on no es pot dir.

Com a prova, veieu les imatges que demostren la unitat de criteri amb la que sempre treballa el grup.

En el decurs de la propera sessió es treballarà amb pedra, paraula d'honor.


dimarts, 3 de desembre del 2013

Barraca 63 o "de la carena del Paraire". Primeres tasques.

Aquesta barraca presenta algunes qüestions a resoldre que no permeten desviacions, com ara la del pi que ha tingut la mala idea d'anar a fixar les seves arrels a l'interior de la construcció i la de (ja inveterada per repetida) provisió de pedra que obligarà a la tropa a fer incursions específiques al respecte.

De moment, la jornada es va dedicar a covèncer el pi per a que es retirés cap a una banda i fer una neteja inicial dels voltants de la construcció, així com identificar les peces que es troben escampades per l'entorn.