Una sòlida voluntat

Els pedrasequers estan esmerçant molts esforços i unes quantes jornades en emular les construccions megalítiques, tasques que els fan moure unes pedres molt grosses, com es pot veure a les imatges. 

La limitada força de la seva musculatura ha de ser substituïda per l'enginy, les eines i els estris addicionals. La pedra que haurà de fer de sostre s'eleva lentament al damunt d'un llit de troncs, sobre les quals la faran lliscar per a ubicar-la allà on li toca. Aquesta és una versió lliure de la construcció d'un dolmen ja que, si es fa cas de les teories oficials, els antics constructors feien rampes de terra a l'alçada de les pedres verticals, sobre les quals desplaçaven la pedra cobertora.

Rumiant estratègies

El trespeus ja està reparat i podrà hissar la pedra tant com es necessiti, el problema serà desplaçar-la un cop estigui penjada, amb l'objectiu de dipositar-la suaument sobre els suports que l'hauran d'aguantar pels segles dels segles. 

Mentre els responsables de la pedra en qüestió munyien la seva matèria gris per a cercar una solució al problema plantejat, una secció del grup es dedicava a reparar un mur que estava un pèl esberlat. Una salamandra que passava per allà se'ls mirava a tots ben encuriosida. 

“Platero y yo” va ser publicat per primera vegada per la Casa Editorial Calleja el 13 de gener de l'any 1917. L'estiu d'aquell any, el mestre entestat en adreçar les tortes idees dels marrecs que li eren confiats, es va presentar amb un exemplar d'aquella obra de l'insigne poeta Juan Ramón Jiménez. La seva intenció era la de fer entendre a la concurrència la importància de tenir sensibilitat emocional, tot fent servir la figura d'aquell animal que figuradament estava associada a l'estupidesa. A partir d'aquell dia, els nanos van ser una mica menys burros.