dimarts, 19 de desembre del 2017

Fent venir les ganes de treballar

Si algú pensa que les ganes de treballar són intrínseques dels pedrasequers, s’equivoca. Com li passa a qualsevol ésser viu, la tendència natural de l’humà és jeure i contemplar com es fa el borrissol al melic. L’entusiasme neix a base d’entrenament, de voluntat i de posar-s’hi.

La barraca 40 com es va trobar
El grup ha sortit, a l’hora acostumada, amb unes intencions més aviat inconcretes. Primer volien anar a la font del Pereira, després, no tenint clara aquesta primera destinació, una facció del grup ha proposat recórrer una de les rutes de can Borrell i, ja de camí cap allà, un del grup ha posat de manifest que ell havia fet aquesta ruta recentment, donant fe que tot estava en ordre. Tot i això, han arribat fins a una nova barraca, enderrocada, que ja es troba marcada al planell de les que es corresponen al domini de l’esmentada masia. Ha estat del seu grat, tot i que encara no els han vingut les ganes de treballar, l’entusiasme que dèiem. Aquesta imperiosa necessitat d’aixecar pedres els ha arribat en topar-se amb la barraca número 40, coneguda com “de les Gatoses”, costes amunt. El que no declara el corresponsal en la zona és si la cerimònia de l’esmorzat ha tingut lloc en l’ínterim del recorregut, fet que el cronista aventura a donar per bo.

Així està ara, de moment
Les renovades energies de la tropa han desfermat una activitat imparable, posant-se mans a l’obra fins que han deixat neta i polida la pila de runa, fent una inicial classificació de la pedra que formava part de l’anatomia de la barraca i netejant el camp de treballa. Tot a punt per a una propera intervenció, que no serà immediata.

L’agenda del grup inclou una obra d’encàrrec, de la que ja va deixar constància el cronista en entrades anteriors, i que s’iniciarà el dia dos de gener de 2018, que es la propera jornada laboral per caure en festiu (Sant Esteve) el dia vint-i-set de desembre pròxim. Aquest encàrrec consisteix en la construcció d’una barraca nova a l’entrada de la població veïna de Matadepera, al mig de la rotonda que distribueix el trànsit rodat a l’entrada de la població, tot arribant des de Castellar o Sabadell.

Així doncs, tingueu tots unes trapelles Festes de Nadal i una bàquica entrada d’Any Nou!

dimarts, 12 de desembre del 2017

Ballant amb l’Anna

Les sacsejades de malucs de l’Anna no han pogut amb els perseverants pedrasequers. La ciclogènesi explosiva no disposa de la potència necessària per a apaivagar l’empenta que mou l’ànima d’aquests apiladors de rocs - sempre seguint un ordre, és clar-.

Tenien notícies que el camí de Turell estava lliure d’obstacles, fet que aporta facilitat a l’hora de transitar cap al lloc de treball, reduint les possibilitats que es produeixi un accident “in itinere”. Amb aquests optimistes antecedents, es van decidir a escometre tasques d’arranjament de l’entorn de les barraques número 65 i 83, aquesta vegada quasi sense tocar pedra.

La coneguda amb el sobrenom de “barraca de l’hort del Marcel·lí” és la que llueix el número 65 a la seva solapa, situada al marge dret del torrent de Turell i encara pendent de restauració. Les pedres del seu sostre es troben escampades per dins de la construcció, envoltant la soca del pi que, de ben segur, va ser el culpable del seu esfondrament, motiu que el condemna a transformar-se en llenya. Un cop eliminat l’obstacle, s’ha procedit a netejar-li una mica la cara a la construcció.

La “barraca d’en Coma”, catalogada amb el número 83, ha presentat un pèl més de resistència, amb motiu d’haver de tallar en rodanxes i retirar els arbres que barraven el pas en el camí de la font del Pereira. Aquesta feina de tallar rodanxes, pot ser per remembrances d’altres rodanxes més apetitoses, els ha obert la gana i han decidir esmorzar abans d’acostar-s’hi al seu objectiu final. La cerimoniosa ofrena al païdor els ha fet l’efecte de l’elixir de Panoràmix, engegant tanta energia als seus físics que han deixat la barraca quasi llesta per a la seva inauguració.

 Han dit adéu a l’Anna, esgotada de la frenètica dansa d’aquests incansables experts en bellugar pedres, que ha seguit el seu camí fugint en retirada, a cavall dels vents que empenyien les ja menys prenyades boires.

dimarts, 5 de desembre del 2017

Jornada de treball amb visita


La informació que rep el cronista del corresponsal local, necessària per a redactar la crònica, no és gaire abundosa. Tot i tenint en compte que l’escriptor es troba en un poblet petitó, que molt justet ocupa un punt al Google Maps de l’esponerosa Alemanya, envoltat de la grisor de les boires baixes i deixant la seva empremta sobre la neu verge, clima esquerp que allunya les dèries de construccions en pedra seca (principalment perquè no n’hi ha de seca), es troba animat per a escriure allò que li ha arribat barrejat amb allò que s’imagina.

Pel que sap d’altres fonts d’informació (gràcies Rafa Homet!), la jornada ha estat marcada pel protagonisme dels personatges que han visitat l’obra, càrrecs polítics locals i vinguts de Vacarisses, on tenen catalogades més de 300 barraques, delerosos de conèixer de ben a prop el motiu que té aquesta colla per a deixar la família a casa cada dimarts i endinsar-se a les profunditats del bosc a la recerca i captura de les pedres que seran barraca.

La rellevància de la troupe visitant no ha estat motiu per a abaltir l’ànim dels pedrasequers, que han delegat les tasques diplomàtiques en el pare carabasser del grup, mentre ells s’abocaven al compliment de la seva missió, tot i que la cerimònia d’inauguració de la construcció tindrà lloc en el decurs de la propera jornada.