dimarts, 28 de juny del 2016

La Font dels Avellaners va endavant

Es podria dir que als membres del grup els agrada complicar-se l’existència. Del que era la Font dels Avellaners no en quedarà res, allà es veurà una nova font en un lloc diferent i també altres camins d’accés i de trànsit.

Moure una font no és gens fàcil. També s’ha de moure el circuit de l’aigua que ha de rajar perquè una font seca no té gràcia. Els pedrallauners farien un bon ús d’una retroexcavadora, però al C.E.C. no en tenim de pressupost per a poder afrontar una despesa d’aquest calibre. El cas és que se n’haurien estalviat molta feina per a rebaixar el terreny i obrir els nous camins, a banda de retirar la soca d’uns pins caiguts que han hagut de tallar amb la serra mecànica.

Pot ser atreta pel cant musical de la serra, s’ha presentat allà una parella del SEPRONA amb la intenció de demanar els papers (hauran estat enviats pel ministre que confabula?). Com sigui que els membres del grup són uns independentistes i indocumentats, un d’ells a declarat la seva filiació assolin la responsabilitat comunal. Els companys han agafat el compromís de portar-li tabac a la trena. Aquesta nit algun d’ells no dormirà, amb el cor encongit i la por al cos per si són deportats.

Un vistosa eruga, amb aspiracions de meravellosa papallona, ha passat discretament per allà sense intervenir en la qüestió. Preguntada per la seva opinió al respecte, s’ha negat a fer declaracions que podrien ser utilitzades en contra seva. Faltaria més!!

dimarts, 21 de juny del 2016

Segueixen les obres de reparació de la Font dels Avellaners

La situació de les canonades que conduïen l’aigua cap a la Font dels Avellaners no han deixat cap altra alternativa que treure-les i posar-ne de noves, però aquesta vegada amb les parets llises, amb la intenció que no se li torni a enganxar el colesterol i acabi fent un altre atac de feridura.

Els mestres llauners del grup han decidit fer dues modificacions sobre l’estructura anterior. La primera és que el recorregut de les canonades sigui més curt, així serà més fàcil netejat en el cas (més que probable) de trobar-les taponades de nou. La segona modificació sobre l’estructura anterior és la de posar caixes de registre pel mig, des de les que accedir als trams de canonades que hi arribin a les mateixes, fet que permetrà netejar-los amb més comoditat. La intenció rau en no haver d’aixecar el terra cada vegada que es produeixi aquesta situació.

Totes aquestes modificacions obliguen a canviar la ubicació de la font, que estarà més a prop de la paret d’on procedeix l’aigua que l’alimenta. I, de retruc, això obligarà a modificar lleugerament el traçat del camí.

Els pedrallauners es posen a la feina i no els atura ningú. El 4art Cinturó ja faria temps que estaria acabat si haguessin posat en les seves mans el projecte, tot comptant amb el corresponent pressupost i els esmorzars inclosos, és clar.

dimarts, 14 de juny del 2016

Barraca tancada i a fer de llauners

La bonança del clima permet enllestir les tasques en mig del bosc amb una certa comoditat. La barraca 81 o “d’en Víctor” ha quedat totalment reparada i, a sobre de la llinda, s’ha tornar a ubicar la fotografia que mostra l’avi Víctor amb el seu net Francisco, que el nét del primer va col·locar allà com a mostra d’agraïment als pedrasequers que l’havien restaurada.

Aquesta primera tasca no va ocupar gaire temps de la jornada laboral del grup i va servir per a obrir la gana que va ser apaivagada amb l’esmorzar i la gresca de rigor.

Posteriorment, el grup va adreçar les seves passes cap a la Font dels Avellaners, que presentava una fuga d’aigua. Realment aquesta és una font falsa, ja que l’aigua no surt d’allà mateix sinó un pèl més amunt i de diversos corrents, que són canalitzats cap a la font per mitjà d’un sistema de canonades. Doncs resulta que aquestes canonades, que són corrugades i de 30 cm. de diàmetre, s’havien omplert d’arrels que no volien sortir, motiu pel qual s’ha desenterrat totes les conduccions i ara toca reparar-ho com cal, feina que pot comportar tres o més jornades.

dimarts, 7 de juny del 2016

Reparació de la barraca número 81, o “d’en Víctor”

Els dies d’abstinència de pedra seca començaven a notar-se. Els membres del grup, que en les jornades anteriors havien esmerçat els seus esforços en netejar merda de colom a la torre de l’església i cercar rampoines de passeres pel riu, ja patien del mono de la pedra seca. I com que ara està ben seca, les seves energies han contribuït a reparar una barraca que anava fent figa.

La construcció número 81, altrament coneguda com “d’en Víctor”, havia patit un esllavissament a la seva cara oest (més o menys perquè és de planta rodona i no té cares definides), i li calia una reparació, que no és el mateix que reconstrucció, ja que aquesta havia estat portada a terme el 8/11/2009.

El manual de seguretat i higiene que gasta el grup diu: si veus venir una pedra rodolant costes avall, aparta't! I això és el que ha fet la tropa quan, en enretirar la runa del trau de la barraca, s’ha produït un nou despreniment de les pedres més altes, que han rodolat avall, com estableix la llei de la gravetat. Afortunadament, això no ha causat cap gravetat en el físic dels àgils pedrasequers.

Un cop superat aquest moment d’adrenalina, les pedres han tornat al seu lloc, encara que en diferent ordre, que no estan numerades i es posen allà on s’escau segons avança l’obra. S’ha arribat a l’alçada de la coberta i, en una nova jornada, es podrà donar per acabada aquesta reparació que, per què no, pot ser motiu d’una nova inauguració ja que no és la mateixa que abans.