dimarts, 29 d’octubre del 2019

I si falta pedra, què fem?

Davant aquest dilema no cal quedar-se a l'ombra d'una pomera esperant que ens caigui un dels seus fruits a sobre del cap, aquest apèndix té una millor utilitat si es fa servir de forma intel·ligent. Això comporta seguir un sistema complex de reflexions i deduccions, una concepció holística de tot allò que envolta la poc valorada ciència de col·locar una pedra damunt de les que té dessota.

En el decurs de la jornada d'avui, la pedrasequera i els pedrasequers han unificat la potència calculadora de les connexions neuronals dels seus cervells i han arribat a la conclusió de què s'havia d'anar a buscar pedra allà on es troba, laxament reposant o mig soterrada a l'espera de ser valorada i recollida per algú que disposi d'una ànima carregada de la sensibilitat adequada.

 Doncs resulta que a la torre Turull n'hi ha molta, de pedra. Allà on han estat plantades milers d'oliveres que inundaran d'oli castellarenc les almàsseres de kilòmetre zero, com a producte residual ha quedat pedra de torturà per un tub, tot i que el tub no serveixi per al seu transport i s'ha optat pel tradicional, és a dir: un carretó amb un pedrasequer de conductor i un altre tibant d'una corda lligada a la seva estructura, sistema complementat amb un remolc que, obedient, ha anat seguit el cotxe que tibava d'ell per rutes menys aspres.

Amb aquesta provisional provisió de pedra, els aixecadors de pedres de torturà, amb l'inestimable ajuda de la pedrasequera, han aconseguit aixecar un pèl més la barraca d'en Jordi Solà, la que serà distingida amb el número 135. Tot i que no ha estat tancada per raó d'un flux de pedra insuficient, que serà esmenat en el decurs de les properes jornades.

dimarts, 15 d’octubre del 2019

La tortura del torturà

Les pedres no són totes iguals. Això ja s'ha dit en d'altres entrades d'aquest bloc. N'hi ha de millor qualitat, les que resisteixen més i presenten formes fàcilment manipulables, i d'altres que no són tan bones, com és el cas del torturà, que és la que s'utilitza majoritàriament en la restauració d'aquesta barraca, encara que barrejada amb còdols. Aquest tipus de pedra es presenta en formes bastant planes, com les coques de llardons, forma que facilita la progressió de la construcció vertical, però té l'inconvenient de la seva fragilitat i que no són dolces.

Els pedrasequers fan la feina de forma meticulosa i aprofiten les ocasions que es posen pel davant seu, com és el cas de les pedres que sobren de la plantació d'oliveres de la torre Turull, que han arreplegat i, en el decurs de la jornada d'avui, la barraca ha crescut una mica més. Per altra banda, ha estat gravat el número que li correspon en una pedra que no és de torturà, peça que lluirà al frontal de la porta per a identificar la construcció.

dimarts, 8 d’octubre del 2019

Parets amunt i un apunt de llinda

Més mans vol dir que es poden traslladar més pedres. Avui ha concorregut una tropa més nombrosa que ha derivat en un aixecament de parets més ràpid. Fins i tot s’ha fet un apunt de llinda que tanca el límit de l'alçada de la porta. No s'ha d'oblidar que les portes es feien de baixa alçada, el que permetia mantenir una temperatura més estable a l'interior de la construcció.

La pedra, torturà en aquest cas, no costarà de trobar pels voltants, ja que és abundosa en els límits de la geografia en la que està instal·lada la barraca. La qualitat d'aquesta pedra no és bona, però això no ho triava el pagès que conreava la vinya, era la que es trobava i s'havia d'aguantar. Altres zones, com és el cas del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, van tenir més sort a l'hora de distribuir-se la pedra per l'escorça de la Terra. Cal veure la qualitat dels rocs amb els que estan fetes les tines i les barraques de vinya d'aquella zona.

dimarts, 1 d’octubre del 2019

La barraca 135 va recuperant la forma

Els pedrasequers van fent feina. Una dia són més i un altre no tants, però la perseverança, com a grup, és una de les seves característiques.


Els primers passos en la restauració d'una barraca donen la sensació que s'avança poc, però la feina que es fa és molt important per a la consecució amb èxit de la tasca escomesa. Si compareu les imatges de la jornada anterior amb les d'aquesta, principalment notareu la desaparició del sentinella bífid que s'havia instal·lat d'ocupa a la porta de la barraca. Per altra banda cal trobar el sòl sobre el que s'assenta la barraca, amagat sobre tota la runa que produeix l'enfonsament de la cúpula i les parets. Un cop es troba la base sustentadora i l'àrea de treball està neta, és el moment de començar amb la reconstrucció de les parets i, finalment, la cúpula. Que falta pedra, doncs es busca allà on sigui i es transporta fins al lloc que li correspon.