
La pedra, torturà en aquest cas, no costarà de trobar pels voltants, ja que és abundosa en els límits de la geografia en la que està instal·lada la barraca. La qualitat d'aquesta pedra no és bona, però això no ho triava el pagès que conreava la vinya, era la que es trobava i s'havia d'aguantar. Altres zones, com és el cas del Pont de Vilomara i Rocafort, al Bages, van tenir més sort a l'hora de distribuir-se la pedra per l'escorça de la Terra. Cal veure la qualitat dels rocs amb els que estan fetes les tines i les barraques de vinya d'aquella zona.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada