Davant aquest dilema no cal quedar-se a l'ombra d'una pomera esperant que ens caigui un dels seus fruits a sobre del cap, aquest apèndix té una millor utilitat si es fa servir de forma intel·ligent. Això comporta seguir un sistema complex de reflexions i deduccions, una concepció holística de tot allò que envolta la poc valorada ciència de col·locar una pedra damunt de les que té dessota.
En el decurs de la jornada d'avui, la pedrasequera i els pedrasequers han unificat la potència calculadora de les connexions neuronals dels seus cervells i han arribat a la conclusió de què s'havia d'anar a buscar pedra allà on es troba, laxament reposant o mig soterrada a l'espera de ser valorada i recollida per algú que disposi d'una ànima carregada de la sensibilitat adequada.
Doncs resulta que a la torre Turull n'hi ha molta, de pedra. Allà on han estat plantades milers d'oliveres que inundaran d'oli castellarenc les almàsseres de kilòmetre zero, com a producte residual ha quedat pedra de torturà per un tub, tot i que el tub no serveixi per al seu transport i s'ha optat pel tradicional, és a dir: un carretó amb un pedrasequer de conductor i un altre tibant d'una corda lligada a la seva estructura, sistema complementat amb un remolc que, obedient, ha anat seguit el cotxe que tibava d'ell per rutes menys aspres.
Amb aquesta provisional provisió de pedra, els aixecadors de pedres de torturà, amb l'inestimable ajuda de la pedrasequera, han aconseguit aixecar un pèl més la barraca d'en Jordi Solà, la que serà distingida amb el número 135. Tot i que no ha estat tancada per raó d'un flux de pedra insuficient, que serà esmenat en el decurs de les properes jornades.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada