Els dies deixen petja a la memòria en funció de les emocions que les seves hores han aportat a l'ànima. L'empremta que s'enduen els pedrasequers de la jornada finida avui és de plena gaubança, de joia quasi celestial. Al plaer que suposa la coberta del sostre de la barraca (i com a conseqüència no haver d'arreplegar més pedra), s'ha de sumar la celebració de la castanyada i l'homenatge a un de la colla que feia anys, sense especificar la xifra.En la imatge de grup es pot apreciar un posat un pèl seriós, en les seves fisonomies. Una expressió quasi de dol. Però això té la seva explicació: la imatge està presa abans dels efectes de la ratafia i els melindros.
Però la qüestió que ocupa aquest bloc és la de la reconstrucció de la barraca que, desprès de penes i treballs (buscant pedra principalment), ha estat quasi liquidada. Ara encara falten les tasques d'acabament amb la flora, que implica la plantació de lliris al voltant del caramell espantador de bruixes.Fixeu-vos com ha quedat de maca, talment com un petri barret frigi.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada