La barraca del Xullo

Ara és el torn de la barraca número 150, a la que es distingeix amb el sobrenom de “del Xullo”.

 Aquesta barraca va patir l'escomesa d'una alzina poc respectuosa, que li va entrar pel corner esquerra de la porta i la va fer trontollar. Ara només queden les soques de l'alzina intrusa, tot i que ven arrelades al terra que tenen dessota, com si no volguessin marxar sense presentar batalla. Bé, batalla presentaran ben poca, més aviat serà una resistència passiva que només aconseguirà allargar la seva agonia.

Els efectes devastadors d'aquest esponerós exemplar de quercus ilex han fet que la reconstrucció de la barraca passi, en primer lloc, per un procés de desconstrucció, en el què mostrar les seves contradiccions i ambigüitats, com si es tractés d'un text filosòfic. Després d'un meticulós procés de desbrossament i amb molta cura, o pot ser sense cap cura, les pedres afectades han estat apartades i apilades a l'espera del ser retornades allà on hi eren abans, tot i que mai tornen al mateix lloc, ans al contrari, s'aprofita per a reubicar-les i millorar l'obra. Però això haurà d'esperar a la retirada de la fusta irreverent.

La gla trapella 

Portà un dia la voluble Fortuna 

una gla d'alzina sota d'un roc 

i amb les pluges, el Sol, i a poc a poc 

va treure el cap una planteta bruna. 

Déu meu! Quin mal va fer aquella engruna 

en fer-se gran, amb el gruix del seu sóc, 

tan carregat d'esperit d'enderroc 

que una barraca transformava en runa. 

Així aprenem què, des de ben marrec 

cal tenir punteria d'on es cau, 

i no és excusa ser un barbamec

  

per a convertir-se en un llondro babau. 

Bona terra i bona aigua per al rec 

escarboten de l'ésser viu el mal sarau.

..ooOoo..