dimarts, 26 de novembre de 2019

La soca de l’alzina s’entesta

Doncs això, que la soca no dóna cap facilitat per a moure's d'allà on va arrelar, ja fa molt de temps, i s'està produint una confrontació d'entestaments. D'una banda els pedrasequers, lluitant amb tota la seva sapiència, complementada amb un tou d'eines tallants i esmicoladores. A l'altre costat la soca, equipada amb unes potents arrels amagades dins de la crosta del sòl que, pel cap baix, deuen arribar fins al sostre de l'Infern. Es produeix un intercanvi de forces i resistències que, fins ara, no ha arribat a cap resultat proporcional a l'energia consumida. La moral dels aixecadors de pedres comença a mostrar fissures, esquerdes per les que s'insinuen alternatives, com ara canviar la barraca de lloc, que vindria a ser desplaçar-la un o dos metres cap a un costat i, si torna a caure una gla amb la mateixa mala bava que la creadora del desfici actual, el problema haurà de ser resolt per una nova fornada de pedrasequers, en el cas de mantenir aquesta esportiva tradició a través dels fulls del calendari.


El cronista creu que això és una qüestió que transcendeix l'àmbit d'opinió del grup executor, i proposa obrir un procés participatiu que, en aportació d'idees d'orígens ben diversos, permeti arribar a aplicar una solució consensuada. I per a obrir el debat, fa la seva proposta: Tallar la soca horitzontalment, polir la superfície i refer la barraca al seu voltant, deixant aquella peça al mig de la construcció, a mode de taula rodona.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada