dimarts, 24 de març de 2020

Quedeu-vos a casa!

Els pedrasequers pertanyen als grups de culs-inquiets que necessiten sortir a trepitjar el verd amb una certa freqüència, però ara toca fer bondat i seguir les instruccions de les autoritats sanitàries, que pretenen evitar la recol·lecció i posterior aspersió de bitxos gens saludables.

Amb la intenció d'animar els seus congèneres, el grup vol convidar a tothom a romandre a casa i, abans de confinar-se, van enregistrar la cançó que podeu sentir i veure a l'enllaç adjunt.

Gaudiu sense sortir de casa.



dimarts, 17 de març de 2020

Pedra seca virtual

Seguint les ordres de l’autoritat competent, els pedrasequers han deixat d’anar a apilar pedres al camp. Com a prevenció per a no arreplegar el voluble virus que viatja pel món, han decidit fer teletreball. Cadascú s’ha endut una pedra a casa seva i, connectats pels mitjans de comunicacions, construeixen barraques virtuals en tres dimensions, un cop han estat escanejades les pedres individuals.

Un sistema de videoconferència permet establir la mateixa relació que els caracteritzava al lloc físic de treball, facilitant l’emissió col·lectiva de renecs tot i que d’intensitat moderada, per raó de conviure amb persones alienes a la dinàmica del grup.

Es preveu que, un cop superat el confinament, els supervivents podran posar en comú tota la ciència desenvolupada en aquest ascètic temps de reclusió.

dimarts, 10 de març de 2020

Mimant la barraca 152

Els pedrasequers han continuat amb l’agombolament de la barraca número 152. Tot fa pensar que els aixecadors de pedres traspuen una certa debilitat emotiva per aquesta barraca, sensibilitat a la que es vol afegir el cronista.

És cert que, en l’entorn jurisdiccional d’aquest grup d’esportistes de la pedra seca no se’n troben, de peces com la que ocupa aquest escrit. Una planta rodona que sembla feta amb compàs, un ràfec a mode de serrell lític, una porta ben formada sota una llinda a esquadra i una finestra a joc fan que, junt amb la seva ubicació, sigui un racó de món digne de visitar, a ser possible evitant la massificació. Una nit de lluna plena allà, escoltant el silenci de la Natura, pot aportar una espiritualitat difícil de trobar en altres llocs.

- Escolti! Em pot dir si també aniria bé pels galindons?
- Miri, Heloïsa. Vostè creu en la homeopatia?
- Home! És clar, com tothom.
- Doncs en aquest cas segur que li anirà bé pels galindons. Ara! Ha de tenir fe, molta fe.

dimarts, 3 de març de 2020

La barraca del Sebastián

Avui li ha tocat el torn a la barraca del Sebastián.

L'entorn de les barraques és tan important com els lliris que ornamenten el sostre d'aquelles rudimentàries construccions. Un espai net de bardisses, en el que destaqui la barraca, li dóna una visió més realçada, amb més protagonisme, com una primorosa pintura a l'oli envoltada d'un espaiós paspartú.

Els pedrasequers han dedicat la jornada d'avui a l'arranjament dels entorns de la barraca número 152, coneguda com la “d'en Sebastián”, en honor de qui va indicar el lloc on es trobava.

Tanmateix s'ha treballat en la conformació d'un escocell, just al davant de la porta de la barraca, que haurà d'hostatjar un arbre plantat en un homenatge a desvetllar més endavant.

dimarts, 25 de febrer de 2020

I ara, un altre mur

L'embranzida agafada pels pedrasequers en la reconstrucció del mur al camí de Canyelles, els ha esperonar a continuar apilant pedres per a fer paret.

En aquest cas ha estat una obra menor que, venint amb les mans ensinistrades de la jornada anterior en un mur de més substància, els ha ocupat només el matí d'avui. Pel mur del camí de Canyelles, els aixecadors de pedres van requerir l'ajut d'un tractor, amb conductor inclòs, degut a la dimensió megalítica d'algunes de les pedres de la base de la paret. La parèmia “Els favors amb favors es paguen” ha estat portada a la pràctica en refer aquest petit mur, ubicat a la propietat de can Borrell, prestadors de l'esmentat tractor.

divendres, 21 de febrer de 2020

Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

El 28 de novembre de l'any 2018, la Unesco va incloure l'Art de la pedra seca, coneixements i tècniques a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Candidatura que van presentar nou estats del centre i sud d'Europa, incloent Espanya. D'aquest reconeixement va néixer l'exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que ha estat elaborada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT).

En Martí Rom, president d'APSAT, declara que hores d'ara tenen plena tota la itinerància de l'exposició per l'any 2020 i 2021, i que està començant a programar les ubicacions de l'exposició per a l'any 2022. Tot un èxit sense precedents. 

Desprès de la seva inauguració el passat 14 de novembre, al Centre d'interpretació de la pedra seca de Torrebesses, al Segrià, avui s'ha inaugurat a la sala “Violant Carnera” del Centre d'Estudis de Castellar – Arxiu d'Història (CECV-AH), amb la col·laboració del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (GRPSCEC), el membres del qual són protagonistes d'algunes imatges exposades en els diferents panells de l'exposició, que ells mateixos es van encarregar de muntar la tarda del dia anterior. 

A les 19 hores ha tingut lloc l'acte d'inauguració de l'exposició. La sala era plena per a escoltar els parlaments d'Oriol Vicente, president del CECV-AH, Rosa Maria Canales, tècnic de la DGCPAC, Joan Roura, membre del GRPSCEC, i, finalment, Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, qui ha lloat la feina feta pel grup local i també ha reivindicat el CE-AH com a punt d'especial interès per a la celebració d'actes com els que s'inaugurava. Tot seguit, en Joan Roura ha fet un recorregut explicatiu per cadascun dels panells que composen l'exposició; començant per la il·lustració geològica del tipus de pedra que es pot trobar a Catalunya, per a continuar amb la varietat de construccions que es poden fer utilitzant la tècnica de la pedra seca. 

Després de Castellar del Vallès, on romandrà fins al dia 17 de maig, estan previstes les ubicacions de l'exposició en el decurs d'aquest any 2020 a Freginals (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages) i Bonastre (Baix Penedès).

dimarts, 18 de febrer de 2020

El mur del camí de Canyelles: punt i final

Si passeu pel camí de Canyelles, tot sortint de la població, podreu veure el mur de pedra seca finalment restaurat. També podreu comparar-lo amb les construccions originals que té a cada banda, ves a saber la seva edat, i que encara s'aguanten dretes. És fàcil distingir el mur recuperat dels altres que l'acompanyen pel color de la pedra. Es pot apreciar que és un mur jove i eixerit, fins i tot un pèl reaccionari malgrat la seva procedència, una nissaga clàssica amb poca permeabilitat al pensament progressista. Cal esperar que se senti integrat en el seu entorn i que es comporti dreturerament, mantenint l'ideal que engalaverna les seves pedres en mosaic vertical.

Al cronista, de vegades, se li desperta l'ànima lírica i escriu allò que li és dictat, sense parar-se a reflexionar, no fos que es penedís.

La conclusió de l'obra s'ha enllestit en poc temps i, tot seguit, el grup ha enfilat el camí cap al cau on ha celebrat 80è aniversari d'un dels seus membres. Ells diuen que són esmorzars, però el cronista qualifica aquests festivals pantagruèlics com a àpats ben complerts. Aquells dies ningú no té de colesterol ni de sucre, només ganes de xerrar i celebrar, tot compartint el menjar i el beure que ofereix aquell que acumula un any més al seu compte particular. Les edats per les que transiten la major part del membres del grup, no són com per a perdre les oportunitats que es presenten.