dimarts, 17 de setembre de 2019

La barraca 152

El cronista no va encertar en assignar el número 156 a la barraca del trau al front, però quasi, va errar només per quatre unitats. La barraca en qüestió és la número 152, altrament coneguda com “la del Sebastián”, per raó de respondre a aquest nom aquell que va indicar la seva ubicació. La construcció, ja ben empolainada, torna a lluir una imatge digna de ser visitada.


Però no tot són alegries. Els pedrasequers arreglen les barraques i altres individus, pertanyents als grups de menys capacitat emocional i, pot ser mental, com ara brètols, imbècils o, el grau superior en gravetat: idiotes, es dediquen a destruir-les. Ha estat el cas de la barraca número 13, altrament coneguda com “la de la costa del Jan”, que ha sofert el pas d'aquestes bestioles i ha quedat malmesa, com podeu veure a les imatges, i no és la primera vegada.

Pot ser caldrà canviar-li el número per un altre que no es trobi associat a la malastrugança, encara que no és probable que això solucioni el dèficit d'educació i respecte que s'està instal·lant en la societat actual. Ja va passar anteriorment amb la barraca del pla de Palau, i allà es va quedar, desfeta, com a mostra del risc que corre tot allò que es troba a tocar dels nuclis urbans sense tanques, càmeres i llums protectores, elements dissuasius que tampoc aturen a tothom.

dimarts, 3 de setembre de 2019

Un pegat i a córrer

Els pedrasequers, en petit comitè, ha assistit una barraca a la que li havien esberlat el front. No se sap si ha estat el resultat d'una brega amb alguna barraca veïna o un accident fortuït.

La barraca, de recent adquisició en el catàleg, presenta una estructura ben consolidada formada per unes pedres de bona qualitat, tant de composició com de dimensions, i una planta rodona fregant la perfecció. Addicionalment, disposa d'un ràfec que li proporciona una discreta protecció de tot el que li pot caure del cel. En aquesta restauració no s'esmerçaran grans esforços. Només li cal un petit pegat a la ferida i, pot ser, canviat tots els matolls secs que té escampats a sobre de la clepsa per uns lliris ben esponerosos, a mode de lifting, que li atorguin un aire més juvenil. Ah! També cal tatuar-li el número que li correspon, que la memòria del cronista no té constància de quin és en aquest moment. Podria ser el 156.

dimarts, 27 d’agost de 2019

Manteniment anual de la font dels Avellaners

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han exercit de llauners.


La font dels Avellaners té una inveterada predisposició a criar arrels en el conducte que recull l'aigua per a transporta-la fins el lloc on es troba instal·lat el brollador. És un manteniment amb contracte anual, ja que les arrels que taponen el conducte tenen aquest cicle vital i la revisió és inevitable, altrament es dispersa l'aigua i troba punts aleatoris de sortida que no coincideixen amb el que li toca, aquell que li atorga el títol de font.

- Escolti! I és bona aquella aigua?

- Sí, senyora. I té propietats terapèutiques contra les migranyes i el restrenyiment.

- Doncs li portaré al meu marit, que fa més gasos que sòlids, per aquell forat.

dimarts, 20 d’agost de 2019

La restauració de la barraca del torrent de Sant Antoni ha quedat finalitzada

Veure una obra finalitzada omple de joia l'ànima d'aquell que l'ha creada. En aquest cas són més d'un, els creadors, és tota la tropa dels pedrasequers que, en haver finalitzat la restauració d'una barraca, se n'alegren, tant si hi són presents com si eren absents en el moment de plantar els lliris al voltant del caramell i gravar el seu número a la pedra adient.


La barraca número 106, “del torrent de Sant Antoni”, ha passat a formar part del conjunt de barraques restaurades pel grup i podrà ser visitada i gaudida per tots els caminants de bona fe, tot i trobar-se també exposada a l'acció dels imbècils que només gaudeixen fent mal.

El passat cap de setmana, el cronista va fer una visita a la barraca dedicada a la memòria del fundador del Centre Excursionista de Castellar, en Simeó Caba i Genescà, situada prop del cim del puig de la Creu. Va quedar sorprès en veure que, algun d'aquells imbècils, havia rascat el número i la data de restauració, dades que estaven gravades a les pedres del costat de la porta. Afortunadament, aquelles pedres són molt resistents i no van aconseguir els seus objectius, caldria rascar molt per a esborrar tot el que allà es relaciona, però l'acció pertinaç podria arribar a eliminar les inscripcions. També afortunadament, els imbècils no solen ser pertinaços en les seves accions i canvien ràpidament l'objectiu de les seves bretolades.

dimarts, 13 d’agost de 2019

Dins de la barraca 106 ja no plourà

Tot i trobar-se temporalment orfes del pare carbasser, a qui li han instal·lat un mecanisme artificial en un dels rems i, mentre es trobi en període de rodatge, només pot fer sortides de vol gallinaci, els membres del grup de pedrasequers continuen fent la seva feina.

La barraca número 106, o “del torrent de Sant Antoni”, ha cobert aigües i només li falten els complements. La previsió és que es finalitzi en el decurs de la propera jornada laboral, previsiblement durant el matí del dimarts de la setmana vinent.

dimarts, 6 d’agost de 2019

La Lluna per un forat

Només falta tapar un forat per a finalitzar la restauració de la barraca número 106. És el forat més important de la construcció, el que ha de rebre la cúpula de tancament que protegirà la barraca dels meteors més perjudicials per a la seva salut i, un cop instal·lat el caramell, també quedarà protegida de les malifetes de les bruixes. El cronista no té cap animadversió contra les senyores que es desplacen sota la lluna plena cavalcant sobre el pal d'una escombra, no creu que puguin ser perjudicials per a res i, per aquesta raó, seria partidari de deixar la barraca tal com es troba ara i, en les nits de lluna plena, guaitar-la des de dins tot confiant en el pas d'alguna bruixa local.

La inveterada mancança de pedra adient fa que s'ajorni el taponament del forat. La cúpula no es pot construir amb qualsevol roc, i encara menys si és rodó. Cal disposar de peces adients que es van engalavernant unes amb les altres, formant una estructura que ha de suportar el seu pes i el que se li tiri al damunt, com terra, lliris i caramells, sense oblidar el que aporten els pedrasequers que planten i reguen els lliris.

dimarts, 30 de juliol de 2019

Resolent problemes sobre la marxa

La barraca ja té una llinda instal·lada, sobre la que reposen un grapat de còdols irregulars que ofereixen un conjunt, a mode de frontispici, com a empremta personalitzada de la construcció que es restaura. No en trobareu cap d'igual, com passa amb els solcs regirats del tou del dit que identifiquen els humans.


Però no tot es resumeix en apilar pedres. De vegades sorgeixen entrebancs que alenteixen el procés que s'havia programat. Els pedrasequers no segueixen cap PERT del Project de Microsoft, però sí que tenen una certa idea de la marxa del projecte, de les dependències de les diferents tasques i de les fites. L'arrel de l'alzina que s'havia instal·lat a la porta és bastant tossuda i es nega a retirar-se amistosament, motiu pel qual s'ha d'utilitzar la força bruta i, quan aquest incident es troba en procés de solució, apareix una pedra foguera que no hauria de ser allà. Se suposa que els rocs, al contrari que les plantes, no arrelen i creixen sota terra; d'alguna forma, sigui per les forces tectòniques o per l'acció de les mules, es traslladen d'un lloc a un altre i allà s'estan, immutables, fins que algú troba que fan nosa i les ha de treure. Doncs això passa amb aquesta pedra mal ubicada, que s'ha de canviar de lloc i, si no és sencera, serà a base d'esmicolar-la en petits macs fàcilment transportables que, de passada, es poden afegir a la construcció que es restaura.