dimarts, 17 d’abril de 2018

El repte final de la barraca número 43

Afegeix la llegenda
El seguidor o la seguidora d’aquest bloc, gaudint de l’experiència adquirida en l’apassionant món de les construccions de pedra en sec, podrà deduir fàcilment quin problema es presenta quan el diàmetre de la barraca excedeix la mesura estàndard. Efectivament, l’heu encertat: es complica el seu tancament pel sistema d’aproximació, i incita a la fantasia d’inventar-se una columna central que ajudi a sustentar l’embalum de pedra que haurà d’exercir d’un sostre que, addicionalment, servirà de base per a l’acumulació de terra en la que plantar els lliris que guarneixin el roc protector contra les bruixes.
La voluble Fortuna s’ha posat de la part del pedrasequers, ubicant al seu abast unes pedres planes que ajudaran a resoldre el problema físic i geomètric que es planteja. La previsió és que el sostre faci ombra en el decurs de la propera jornada. Però aquestes previsions són com las de l’oratge, que es poden confirmar o no, en funció dels esdeveniments que cavalquen a lloms del temps.

Addicionalment, la secció de jardineria (autònoma en la seva direcció de projecte i realització d’obra) s’ocupa de posar ordre entre les bardisses i pins que, de forma anàrquica, havien fer seu el tros d’escorça terrestre que envolta la barraca. Un cop estigui la construcció finalitzada i tot l’entorn enllestit, s’haurà de demanar una nova passada del satèl•lit de Google, per tal d’actualitzar la visió d’ocell d’aquell grapat de geografia, per a millor il•lustració de la resta de la humanitat.

dimarts, 10 d’abril de 2018

De la gravetat

En rebre un cop de poma a la clepsa, en Newton, després de fer un renec en Anglès (ves a saber com és un renec en l'idioma de Shakespeare) i fotre-li una coça a l'atrevit fruit, es va preguntar per què els objectes tenien aquella inveterada tendència a caure verticalment. Després de donar-li moltes voltes, va arribar a la conclusió que: la gravetat és la forca d'atracció mútua que experimenten dos objectes amb massa, fet que va deixar molt clar en la seva obra “Philosophiae Naturalis Principia Mathematica”, ja que encara no existia la wikipedia. Els pedrasequers, que no han patit cap nyanyo sota una pomera, fa molt de temps que van arribar a la mateixa conclusió, afegint un corol·lari a la llei general, que diu: quant més grossa és la pedra, més es posa de manifest la seva atracció pel terra que té dessota.


Una part d'aquest matí l'han passat separant rocs de la seva atracció del sòl, per a dipositar-los després a sobre d'una pila de companys que estaven sotmesos a la mateixa atracció física, fet indispensable per a mantenir-se units i donar forma a la construcció que els ocupa. D'aquesta forma, la pedra ha anat desplaçant-se cap a les parets de la barraca (apropant-se al moment fatal de l'escassetat de pedra), pujant corones ben engalavernades que hauran de finir en un pesat roc en forma de tapadora, base sobre la que es sustentarà el preceptiu caramell i la providencial terra que nodrirà els lliris allà plantats. Però tot això encara haurà d'esperar unes quantes jornades.

La resta del matí, ja cap a migdia, ha estat dedicada a l'aixecament pantagruèlic de mongeta cuita amb cansalada, botifarres de dos colors, xistorra y el vidre que buidava el seu contingut a l'assedegada gola, en perfecta caiguda gravitatòria, en conducte directe cap a la factoria que regenera les energies escampades en la seva lluita contra la mateixa gravetat, en una celebració tardana de sant Josep, a qui ja se li'n fot un pebrot això de la gravetat. Els destil·lats posteriors han obert l'enginy i el do de la paraula entre els membres de la colla i, ja desinhibits, han deixat de sentir els efectes de la gravetat.

Cal fer esment de la magnífica truita d'espàrrecs que va aportar un dels agregats, poc procliu a lluitar contra les forces de la gravetat, qui va dedicar el temps de la primera part de la jornada a la cacera d'aquest esmunyedís turió, reeixint amb un abundós manat que va abastar per a satisfer les expectatives de tota la colla. 

El cronista, partícip d'aquesta segona part de la jornada i notari dels fets, va enriquir el seu lèxic amb el significat de les paraules "bagant" i "boixa".


dimarts, 3 d’abril de 2018

D'aquells precs, aquestes penes.

Els pedrasequers han deixat enrere la dura penitència dels dies passats. El cronista no té notícies de la seva participació en el trànsit dolorós de les comitives a ritme de timbal, portant una espelma encesa a la mà i pregant pel perdó dels pecats dels altres, que de propis segur que no en tenen (els renecs inherents a l’exercici de la professió no pugen al marcador de les faltes). En qualsevol cas, tots aquells esforços hauran estat compensats amb un bon bacallà a la llauna, els dies d'abstinència, i un trinxat de la Cerdanya, amb botifarró i rosta, precedint un bon entrecot passada la prohibició, tot regat amb abundós vi i rematat amb el diví plaer de llepar-se els dits després d'engolir-se, amb golafreria, la corresponent porció de mona.
Abans
Ara

Encara contenint el rotet, els harrijasotzailes locals no han tingut mandra per a presentar-se a la feina, tot mirant-se de refilet les pedres que els esperaven en absolut repòs, a l’expectativa del lloc que li tocaria en sort ocupar a cadascuna d'elles. - Tu aquí, tu allà, sense protestar! - És la voluntat de l’ésser superior, dotat de raó per a discernir el lloc més adequat per a cada peça, que haurà de confiar en les sinèrgies produïdes entre totes per a conformar la pretesa construcció, faltaria més! Seria inimaginable que la meitat de les pedres es manifestessin a favor d'una barraca independent. Arribaria el caos, els plors i el cruixir de dents.

A les imatges adjuntes es pot apreciar com lluïa la barraca, abans de ser desmuntada, i com es perfila la seva reconstrucció. El cronista opina que la porta original era més baixa, motiu pel qual n'hi havien menys rocs acumulats. Ara la porta sembla més alta i, com a conclusió, es consumirà més pedra, part de la qual s’haurà d'importar. Però no us deixeu abaltir per la fosca sensació de desfeta: aquests voluntariosos obrers de la pedra sempre se'n surten.

dimarts, 27 de març de 2018

De pedrasequers i de cargols

La jornada de dimarts passat, el dia que el cel va deixar anar tota la seva càrrega de fluid de la vida sobre l’escorça de la terra propera, els pedrasequers van romandre en el seu protector cau, a recer dels elements, secs i calentets. Ningú pot dubtar que els membres d'aquesta colla pertanyen a una espècie emparentada amb la dels cargols; aquests, només treuen a passejar el seu breu cos, carregat de banyes, quan la remor del cel s’asserena, fugint dels trons i llamps que podrien ser atrets per les seves llargues antenes. Aquí rau una de les limitades diferències entre les dues espècies descrites: les protuberàncies que guarneixen la seva clepsa. Els voluntariosos aixecadors de pedres no han estat dotats per la natura d'aquest vistós apèndix, tot i que, a mode d'escarni, pot ser atorgada la seva possessió en sentit figurat. Però això seria posar en qüestió l’honorabilitat de les seves abnegades parelles, fet que es troba tan lluny de les intencions d'aquest cronista, com el paradís on van a parar les ànimes d'aquests mol·luscs que, després de cinc o sis anys de veure ploure, abandonen la closca definitivament.

Avui, amb el cel seré i la vegetació esponeroses de rebre tanta vida líquida, s’ha reprès la reconstrucció de la barraca número 43 que, seguint amb el símil del paràgraf anterior, presentarà una certa similitud amb la closca dels gastròpodes, on l’antic pagès es refugiava quan plovia i s’ensenyava al món quan s’obria el cel.

En el post del passat dia 6 de març, el cronista feia barrinar el corcó del dubte sobre la suficiència de matèria primera per a l’objectiu proposat, és a dir: si n'hi hauria prou embalum de pedra per a portar a bon terme la reconstrucció (més apropiat aquí que “restauració”) de la barraca d'en Jaume Gual. Doncs ara el corcó ha fet niu i ja es prepara per a portar certeses on abans només regnaven els dubtes. Faltarà pedra! Sigui pel diàmetre de la construcció, que segurament excedeix el de la barraca original, o pel gruix de les parets que s’aixequen, el ritme al que s’engoleixen els rocs és trepidant. Però mentre en queden, l’obra segueix.

dimarts, 13 de març de 2018

Lírica lítica

Els juganers pedrasequers, delerosos de continuar remenant les pedres, han tornat al lloc dels fets, sota l’atenta mirada de les capçades d'un grapat de pins indiferents a la transcendental activitat que desenvolupen allà. Aquell pins no hi eren quan es va construir la barraca original, són nouvinguts a la terra que havia nodrit de vi el raïm assecat pel cuc assassí. Ara són testimonis dels esforços que fa la memòria per a travessar el temps i manifestar-se en forma de barraca, construcció que es torna a aixecar amb les mateixes pedres que conserven l’empremta de la mà d'aquell pagès carregat d'il·lusions etíliques.

D’aquell escampall de pedres, l’enginy corporatiu del grup erigirà un cenotafi en el cor del qual reposarà l’ombra d'un esperit lluitador, de la voluntat incombustible d'aquell que es premsava els ronyons amb quatre voltes de la faixa i feria la terra amb l’acer, aguantant la burilla de l'Ideales entre l’escorça resseca dels llavis muts.

Doncs això, que les pedres van pujant i la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, pren forma a bon ritme.

dimarts, 6 de març de 2018

La barraca 43 ja s'aixeca

La treva que ha donat la meteorologia ha permès avançar en el muntatge del trencaclosques que és la barraca número 43. Les pedres no eren xopes i l’astre rei ha escampat les seves càlides onades sobre les espatlles dels soferts pedrasequers.

Després d'esporgar uns pins, que projectaven les seves branques de forma amenaçadora, s’ha escomès la tasca de preparar els fonaments de la part davantera de la construcció, allà on es pensa que el terra va cedir provocant les esquerdes origen de l’esfondrament parcial de la barraca.

Un cop consolidats el fonaments, ja es pot construir a sobre amb més seguretat i garantia de perdurabilitat un període més llarg. Tampoc concretarem no fos cas que es falli la punteria. Doncs allà es pot veure com comencen a pujar el dos muntants de la porta, que hauran d'aguantar la corresponent llinda. Es preveu que l’obra s’engolirà uns quants dies i una bona quantitat de pedra, de la que algú, “sotto voce”, ha dit que no en faltarà. El cronista no s’ho creu fins que no ho vegi amb els seus propis ulls, faltaria més! Això aniria en contra de una de les característiques fonamental del grup: la inveterada escassedat de pedra en les seves intervencions. El temps ho dirà.

Finalment, s'ha fet públic el lloc on anirà ubicada la nova barraca per encàrrec que construirà la tropa pedrasequera. L’Ajuntament de Castellar del Vallès els ha plantejat el repte de fer-ne una, totalment de trinca, en la rotonda on conflueixen la Ronda de Llevant amb la Ronda de la Tramuntana, però no començaran les obres fins al mes de maig, tot i que ja s'ha treballat en la definició del projecte.


dimarts, 20 de febrer de 2018

La barraca número 43 ja està desmuntada

La dissecció de la barraca número 43, o d'en Jaume Gual, ha estat finalitzada. Requisit imprescindible per a l’estudi forense que ha permès esbrinar les causes de l’aparició d'esquerdes i el posterior parcial esfondrament.

Aquest estudi ha desvetllat que la teoria del seu titular era correcta, apuntant que la causa de la desfeta és el terra sobre el que aixeca la seva estructura, assentant-se la meitat de la construcció sobre un sòl més ferm que el que sustenta l’altra meitat, motiu pel qual es produeix un lent desplaçament cap a aquesta darrera part, de terra més feble, que provoca la desestabilització de l’estructura.

Ara es troben totes les peces del trencaclosques escampades al voltant del lloc on ha de construir-se de nou, a l’espera de trobar una solució al problema que presenta el terra sobre el que ha d'assentar-se, i tot apunta a desplaçar-la cap al sòl més compacte. És l’avantatge que té aquest tipus de construcció, que, un cop desmuntada la seva estructura, després és fàcil tornar a fer-la un pèl més cap a la dreta o un pam més cap allà on es consideri més adient. Per altra banda, el aixecar-la de nou suposa fer una barraca nova amb les mateixes pedres i, tenint en compte que els pedrasequers agafen més habilitats a mida que van restaurant barraques, segur que lluirà un aspecte més saludable que el que tenia abans de caure, amb data de finalització de la seva restauració el 5 de febrer de 2008. Ara tot just havia fet els deu anys.

El cronista està temptat de visitar la barraca número 88, que està dedicada a la seva memòria, i tirar-la a terra (accidentalment, és clar), perquè és lletja com cap altra i no li agrada gens. Aquesta maniobra provocarà que el grup es trobi amb la necessitat de tornar-la a aixecar, i segur que, amb les experiències hagudes des que es va restaurar un llunya 20 d'octubre de 2012, la refaran més maca. Però això haurà d'esperar a la finalització de la construcció de la nova barraca d'encàrrec, a una rotonda rodoneta i amb oliveres plantades de la població que encara no dic.