Fusta efímera a la barraca 68

La necessitat esmola l'enginy. El millor per a construir una volta amb arc de mig punt, emulant el Romànic, és posar-li com a suport una cintra de fusta, sobre la que s'aniran col·locant les pedres. El truc està en posar els rocs bé, de forma que, en retirar la cintra, no caigui tota la cúpula a terra. El cronista, que li té molta estima al seu físic, no es prestarà voluntari per a enretirar aquesta estructura.

Mentre els tècnics instal·laven l'artefacte, la resta del grup s’ha dedicat a la cacera de pedres, ja que no n’hi hauran de suficients amb les que tenen per allà escampades. Se suposa que en trobaran de més planes, altrament la volta feta amb còdols pot ser un pèl complicat de bastir, encara que seria espectacular i digna d'optar al premi Guinness.

Ja es pensa en tancar la barraca

Els pedrasequers tècnics ja treballen en el disseny del tancament de la barraca, que serà bastant complicat. Potser utilitzaran un cintra per a construir una volta a la porta d'accés.

La dificultat no fa decaure l'ànim del grup. Siguin pedres quadrades, rodones o irregulars, ells se'n surten sempre.

En veure les imatges rodones d'aquesta construcció, al cronista li venen al cap les d'un iglú, tot i que en aquest cas no està feta d'aigua congelada, sinó de pedra ben ferma que no es desfà amb l'escalfor. Quant a les seves mides interiors, pel que es veu només podrà hibernar un ós.

Tot molt rodó

La Plaça Calissó és el punt de trobada dels pedrasequers. Cada dimarts es concentren allà a les 8 del matí, horari consensuat com a inici de la jornada laboral. S’entaforen als cotxes d’aquell que els aporten i enfilen el camí que condueix a l’obra de torn. En aquesta ocasió van cap a Turell, amb la intenció d’apilar les pedres rodones de la barraca d’en Santi, catalogada amb el número 68. Tot rodó, el número que li correspon, la primera lletra del nom del patró de la barraca, la forma de la construcció i les pedres que la fan aixecar. Resta per veure la forma que tindrà la seva cúpula.

Les pedres rodones només tenen una característica positiva i és que, si son prou amples, en trencar-les per la meitat presenten una cara plana cadascuna de les parts. La resta depèn de l’habilitat dels apiladors de pedres, tot i que n’hi ha moltes que tenen forma de pa de pagès, que no costa tant d’apilar. Una part de la colla s’ha dedicat a desnonar una alzina que feia la guitza i era la sospitosa responsable de l’enfonsament de part de la barraca. La resta, com és habitual, s’ha repartit per l’entorn fent ordenadament les taques que els hi venien de gust. Ep! Ningú està obligat a fer res, excepte a l’hora d’esmorzar en la qual tothom es posa d’acord.

Ara es veu una mica més ordenat l’entorn. La barraca ja comença a mostrar l’incipient façana i el camp de treball es troba més net.

El cronista no té ni idea de qui és el Santi al qual està dedicada la barraca. Haurà de fer indagacions per tal d'esbrinar-ho, tot i que sospita que deu estar vinculat a l'entorn en el qual es troba la construcció.

Nou repte i inspectors de barraques detectats

Un cop finalitzada la restauració de la barraca 164, de l'Eudald Sellés, els pedrasequers ha centrat les seves atencions sobre la que porta el número 68 i dedicada a en Santi. Aquesta barraca es troba prop del torrent de Turell i té la característica de estar feta amb còdols procedents del mateix torrent, fet que li dóna un punt de dificultat respecte d'altres barraques, ja que els còdols solen tenir formes rodones i resulta més dificultós fer-los lluitar contra les lleis de la gravetat.

Els apiladors de pedres ja van agafar experiència en aquest tipus de pedra quan van restaurar la barraca número 114, coneguda com del Camp del Marsol, la qual també estava feta de còdols i van reeixir en la seva feina.

Cal fer esment d'uns nous inspectors de barraques, amb molt afinat olfacte, que han estat detectats pel company pedrasequer Jordi Guillemot de Sant Llorenç Savall. Aquest inspectors han donat el seu vist i plau a una de les barraques de la zona, com podeu observar al vídeo adjunt.

Un esquirol farà de guardià de la barraca 164

Els pedrasequers han estat fidels a la seva paraula i han tornat a la feina el dia que havien promès.

Aquesta tornada ha servit per a concloure les tasques de restauració de la barraca número 164, altrament coneguda com “de l'Eudald Sellés”, que és qui va treure de l'anonimat aquesta construcció en desvetllar la seva ubicació.

Els lliris han estat plantats al sostre envoltant el curiós caramell, en forma d'esquirol, el qual tindrà la difícil missió d'espantar les bruixes, ans també de vetllar per la bona conservació de la barraca, ja que es troba pràcticament a peu de camí en un lloc de pas d'aquells que prefereixen evitar l'ampla pista i caminar per dins del bosc. Cal fer esment de la magnifica façana d'aquesta barraca, delicadament formada per pedres amb esperit de carreu.

En aquell indret s’ha constituït una ruta interessant ja que hores d'ara es poden visitar unes quantes barraques recentment restaurades.

Tancat per vacances

 

Forat tapat i vacances

Els aixecadors de pedres volen fer vacances fins al 27 d'agost i ara és un bon moment, ja que les temperatures s'aixequen d'una forma que fan augmentar el pes de les pedres. Abans, però, han deixat la barraca ben apamada, amb el forat tapat i preparada per a rebre la terra que haurà d'aguantar els lliris. La qualitat de les pedres d'aquell indret ha permès restaurar la barraca amb una bona imatge que s'allunya de la pila de pedres d'algunes altres construccions. Així, ben quadradeta i amb un ràfec que s'insinua, quedarà com per a competir en un concurs. Seguint amb l'esment d'altres cultures constructores de pedra seca, el cronista no pot evitar fer esment de la magnífica obra que els romans van aixecar en l'aqüeducte de Segovia, una construcció del segle II a. C. feta amb blocs de granit sense argamassa, que portava l'aigua del brollador de Fuenfría situat a 17 kilòmetres de la ciutat. Disposa de 167 arcs amb una alçada de 28 metres a la part més elevada. Els musulmans van destruir una part l'any 1072, però es va restaurar en l'època dels reis Catòlics respectant la estructura original, tot i que un dels nínxols que tenia originalment una imatge del déu Hèrcules va ser ocupat per la Verge del Carmen.