diumenge, 21 d’octubre de 2018

La memòria esculpida en la pedra

Un murmuri de veus emergia entre les capçades dels arbres. La mainada s'amagava dins de la barraca, jugant a submergir-se dins de la foscor per a tornar a sortir de nou, banyant-se en la confortable llum que els feia visibles, que els feia ésser.

Són moments per al record. Per a escoltar el testimoni d'aquells que duen a la memòria la figura de persones que van posar els fonaments d'allò que ha perdurat en el temps. D'allò que defineix un tarannà que es va vestir amb la garlanda d'unes sigles: la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc, la S.E.A.C.

Eren les dotze del matí quan, davant d'una cinquantena de persones, el president de l'entitat ha llegit un escrit en el que posava de manifest la supervivència del Centre Excursionista de Castellar durant seixanta-cinc anys, tot recordant els fundadors entre els que destacava l'homenatjat, a qui s'ha distingit amb la dedicació d'aquella barraca: en Simeó Caba i Genescà, que fou el primer president de l'associació.

Una néta d'aquell quina memòria romandrà lligada a les pedres de la construcció, ha agraït l'homenatge en nom de la família allà present, els quals han fet lliurament a l'entitat de dues pintures paisatgístiques originals del pinzell d'en Simeó Caba, qui fou pare del també pintor Xavier Caba.

dimarts, 16 d’octubre de 2018

Una barraca plena d'espiritualitat

Dos arquetips de les deïtats gregues han visitat el racó de món on ha estat finalitzada la restauració de la barraca número 146 o d'en Simeó Caba.

La presència d’Hefest (Vulcà pel romans), el déu del treball fora de les mirades alienes, que tenia el seu taller sota l'Etna, ha posseït l'esperit dels pedrasequers en la seva acurada feina. Així com el déu elaborava preuades joies per a les seves mares adoptives, la barraca ha estat decorada amb les garlandes dels lliris al voltant del solitari caramell. Per altra banda, en un lloc destacat dels muntats de la porta li ha estat gravat el número que la identifica. Addicionalment, se li han pres les mides i d’altres dades que constaran en la seva fitxa, formant part del catàleg de les barraques de pedra seca que gestiona el grup.

En marxar Hefest, l'esperit dels aixecadors de pedres ha estat dominat per l'arquetip festiu i burleta de Dionís (Bacus pels romans), qui de molt petit i per si mateix va desvetllar els secrets del conreu de la vinya. No se'n pot trobar cap altre millor arquetip per a acompanyar les ànimes dels allà reunits, el treball dels quals ret un homenatge als hereus d'aquest déu, conreadors del miraculós fruit que produeix l'elixir que connecta amb la deïtat que el patrocina. Unes ampolles d'escumós han sigut les protagonistes d'un petit acte festiu, en commemoració de la memòria d'aquell a qui ha estat dedicada la barraca. Diumenge vinent, a migdia, tindrà lloc la inauguració oficial de la peça, com a part de les activitats de la Diada del Soci en el 65è aniversari de la fundació del Centre Excursionista de Castellar (S.E.A.C. en aquells dies).

És una anhel compartit que, l'eixerit caramell de la barraca, en lloc d'espantar les bruixes sigui capaç de convocar la presència de l'esperit de na Violant Carnera, na Jerònima Muntada i na Eulàlia Oliveres, aquelles dones properes, veïnes de Castellar, que van ser jutjades i condemnades l'any 1619, sota l'acusació de practicar activitats relacionades amb la bruixeria. Benvingudes siguin les seves ànimes.

dimarts, 9 d’octubre de 2018

Quasi a punt

Ja només falta plantar el lliris. Els pedrasequers no s'han arronsat davant les pluges d'aquest dies i li han fet una bona empenta a la barraca, que ha quedat coberta i a punt per a plantar-hi a sobre els ornamentals lliris. El caramell se sentirà ben acompanyat d'aquelles boniques iridàcies en la que els tres pètals interiors representaven la fe, la saviesa i el valor en la mitologia grega

Cal saber que aquesta planta té una gran eficàcia contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. És un diürètic d'efecte segur i el suc de l'arrel s'utilitza com a purgant. És molt usat en homeopatia per tractar els mals de cap. Així que, si patiu alguna d'aquestes malures, fiqueu-vos una estona dins de la barraca i se us passaran ràpidament. Això sí, no us passeu molta estona perquè poden venir els efectes secundaris, com ara, en estat fresc, pot provocar gastroenteritis i vòmits, i rarament pot comportar dermatitis per contacte o neuràlgies facials. El furfural és irritant i pot actuar sobre les mucoses comportant mal de cap, plor dels ulls, injecció conjuntival i irritació de la gola. El seu compost iridina és hepatotòxic en humans. Si us fa basarda, oblideu-vos i feu servir la ratafia, que té els mateixos beneficis i cap dels inconvenients.

El dia programat per a la seva inauguració, la barraca estarà ben galana i preparada per a rebre els elogis dels participants. En Simeó Caba estaria molt satisfet de sentir el seu nom associat a una obra tan propera, posada de llarg per una de las seccions de l'entitat de la que va ser el primer president.

dimarts, 2 d’octubre de 2018

Com la núvia pel casament

La barraca número 146, o d'en Simeó Caba, s’està empolainant i ja té hora per a ser atesa a ca la pentinadora, com una núvia jove i eixerida que es prepara pel transcendental dia del seu casament. Tot i que els pedrasequers tenen problemes per a posar-se d'acord sobre si anirà amb el cabell cardat o arrissat. Però primer s'haurà de taponar el forat de la seva clepsa abans d'instal·lar-hi l'esponerosa perruca.

La cerimònia tindrà lloc el dia 21 d'octubre, diumenge, a les dotze hores, com a activitat encabida en la celebració de la 5a Diada del Soci, on es retrà homenatge al primer president del Centre Excursionista de Castellar, conegut com la Secció Excursionista de l'Ateneu Castellarenc en aquelles dates, S.E.A.C., sigles amb les que encara es refereixen a l'entitat els socis més antics, quan el proper novembre serà el 65è aniversari de la seva fundació.

dijous, 27 de setembre de 2018

Jornades extres

Avui també s'ha treballat en la barraca d'en Simeó Caba. Els pedrasequers s'han d’'afanyar si volen tenir-la a punt per a la data de la seva inauguració.

El trespeus, equipat amb un potent ternal penjant-li entre les cames, és un element indispensable per a pujar les pedres grosses a l'alçada convenient, protegint la ronyonada dels aixecadors de pedres de tan feixucs esforços. Aquest bossell multi-politja multiplica la força amb la que s'actua sobre el seu mecanisme: un sol home és capaç d'elevar pedres d'un pes considerable, tot i que s'ha de tenir punteria per a deixar el roc allà on toca, fent posteriors aproximacions amb palanques i perpalines. Observeu atentament la imatge, amb una certa evocació de quiròfan ple de metges i infermeres fent un delicat trasplantament.

El cronista opina que la porta ha quedat un xic petita i estreta, reduïda a la mínima expressió, amb l'aparença d'haver agafat, per a fer de motllo, els més petit dels pedrasequers i haver-lo folrat de pedres pet tots dos costats. El cas és que, els antics que van inventar en aquests tipus de construcció, ja la feien petita la porta, amb la intenció de reduir la quantitat de fred a l'hivern i de calor a l'estiu que es pogués escolar cap a l'interior de la barraca, mantenint una certa confortabilitat per a les becaines del pagès. Per altra banda, tampoc se'n veien gaires de pagesos grassos en aquella època, més aviat es passejaven pel món lluint un tipus magre, com de passar gana i treballar molt.

Ara s'ha de tancar el sostre, que té la seva gracia. La dimensió de la barraca ho posa un pèl complicat però segur que la tropa se'n sortirà, com sempre fan, posant enginy i ronyons.

dimarts, 25 de setembre de 2018

La barraca d'en Simeó Caba en antena

En el decurs de la jornada d'avui, els pedrasequers han rebut la visita de la radio en directe. La Marina Antúnez els ha entrevistat i ha escrit un article al diari local “L'Actual” en el qual els descriu molt bé.

Els aixecadors de pedres, en els últims dies, s'estan fent a l'hàbit de sortir a la premsa i ja són capaços de fer un posat d'estrella mediàtica, amb elegància i distinció. Mireu la fotografia i jutgeu vosaltres mateixos.

Però aquestes anècdotes no els distreuen de la seva afició a remenar pedres. Ells, amb les seves mans protegides pels providencials guants, continuen movent les pedres d'allà on no són res per a afegir-les a l'estructura d'una barraca, tot dotant-les d'una personalitat grupal que no assolirien mai de forma individual. El mateix passa amb ells, que són un grapat d'individualitats que constitueixen l'equip que es fa visible reeixint en els reptes que escometen.

La barraca d'en Simeó Caba estarà dotada d'una simbologia que li donarà personalitat pròpia. Serà objecte d'atencions especials en la seva inauguració en dates destacades al calendari del Centre Excursionista de Castellar.

dimarts, 11 de setembre de 2018

El minut de glòria

Els pedrasequers han tingut avui el seu minut de glòria, minut que ha durat una mitja d'hora, aproximadament, entre parlaments, fotografies i el pica-pica gaudit més tard.

Aprofitant l'embranzida dels actes de la Festa Major de la població, la barraca de Castellar, situada a la rotonda de las rondes de Tramuntana i Llevant, ha estat beneïda amb la presència de les màximes autoritats locals, així com els representats del Centre d'Estudis de Castellar i del Centre Excursionista de Castellar. Tanmateix, el mossèn de la Catedral del Vallès també ha procedit a fer la seva part, llençat a l'aire una benedicció seca a la que s'atribueix el mateix efecte que les mullades.

El dia era propici per a la cerimònia, que s'ha portat a terme sota la protectora ombra dels arbres situats a un dels laterals de la rotonda, allà on han estat col·locades, a mode de bancs, unes pedres defectuoses de la construcció de l'església. La megafonia allà instal·lada ha permès escampar els parlaments que han estat aplaudits pels assistents a l'acte, tots ells lloant la capacitat de treball del grup d'aixecadors de pedres i fent referència a l'època vitivinícola de la població. Un cop finalitzada la part avorrida, ha hagut un intercanvi d'objectes de record entre les autoritats i els membres del grup responsable de l'obra, donant pas posteriorment a una sessió fotogràfica i a la degustació del pica-pica que feia estona que es covava al sol.

Ha estat suficientment demostrat que els pedrasequers treballen per amor a l'art, no cal justificar-ho, però actes com el d'avui contribueixen a augmentar la càrrega d'entusiasme dels seus membres, tot i que la ratafia també juga un paper important en aquest èxtasi emocional. Dimarts vinent, ells seguiran pujant pedres amagats en un racó de bosc sense testimonis, reconstruint una barraca que, properament, també tindrà el seu minut de glòria.