dimarts, 22 de setembre de 2020

Finalitzant la barraca número 10

En Tomàs Molina havia anunciat pluges per a la tarda d'avui. Calia afanyar-se en previsió de una fallada en la punteria de l'home del temps, ja que sempre faciliten el pronòstic aproximat donada la volubilitat dels meteors, que tenen una certa tendència a desviar-se de la ruta marcada. Afortunadament, Hèlios s'ha mostrat despullat en mig del blau durant tot el matí i els pedrasequers han pogut donar-li una bona empenta a la barraca número 10. 

Aquesta jornada ha comptat amb la presencia d'un bon nombre d'aixecadors de pedres, fet que ha permès deixar la barraca en un estat òptim per a instal·lar l'espantador de bruixes, altrament conegut com a caramell, i posteriorment plantar els ornamentals lliris al seu voltant.







dimarts, 8 de setembre de 2020

Més mans, més pedres apilades

La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres. 

La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.

dimarts, 1 de setembre de 2020

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.

dimarts, 28 de juliol de 2020

Llinda instal·lada i vacances d'estiu

Totes les barraques de pedra seca necessiten una porta per a accedir al seu interior. Aquesta via d'accés es defineix a mida que es van aixecant les parets i amb orientació a migdia en la major part dels casos, tot i que se'n troben orientacions de totes direccions en funció de la parcel·la on s'ubica la barraca. Un cop s'arriba a l'alçada convinguda, cal decidir si la part superior de la porta es tancarà amb llinda plana, quan es disposa de pedres apropiades, o amb arc de mig punt, més vistós però amb més complexitat de construcció.

La barraca número 10 tanca la seva porta amb una llinda plana, que és la més simple i la que menys problemes tindrà en el futur. En el decurs d'aquesta jornada s'ha deixat instal·lada la llinda, tot preveient la continuació de l'obra quan finalitzi el període de vacances que es pren el grup de pedrasequers. Al setembre, que ja no farà tanta calor, tornaran reposats i amb les energies recuperades per a continuar apilant pedres en forma de barraca.

dimarts, 21 de juliol de 2020

Calor i pedres

Les ganes de treballar són inversament proporcionals a la xardor en la que es troba immers l'obrer. S'ha de tenir una voluntat a prova de tremolors de l'ànima per a aixecar sense defallir pedres tacades amb la suor que degoteja del front. La memòria d'en Jaume Martí s'ho val. Ell no es queixava mai i sempre mostrava al món un agradable somriure que ornamentava amb algun acudit o dita de les seves terres.

Els pedrasequers es van reagrupant, superant els obstacles del camí per a arribar allà on es troba la barraca que necessita el seu agombolament. Tanmateix, s'aprofita per a corregir algun detall del sender o esmatassar les bardisses que l'envaeixen. Això és el que ha fet una secció del grup aquest matí, netejar el viarany que mena cap a la veïna barraca número 11, dedicada a l'amic Albert Antonell.

“A pas de bou s'hi arriba prou” i pedra a pedra es va refent la barraca número 10. Això sí! La sagrada cerimònia de l'esmorzar s'ha de respectar i fruir-la amb devoció.

dimarts, 14 de juliol de 2020

Dall, pedra i mans

Els membres del grup es van incorporant a la feina amb molta energia, aquella que no els ha pispat el corc invisible.
 
La barraca partida a cop de pi va veient com es restaura la seva estructura. Cal furgar entre la runa per a recuperar les pedres que conformaven la seva closca. Els pedrasequers són experts en aquestes qüestions i en repartir-se la feina, tot i que, més que repartir-se-la, se l'apropien sobre la marxa amb tarannà col·laborador i respectant les diferents especialitzacions que s'han posat de manifest desprès de remenar tantes pedres. Uns tenen més traça col·locant pedres a la construcció que toca, sigui una barraca o un mur; altres tenen el nas més ensinistrat per a trobar pedres (sempre en falten), encara que s'amaguin sota el sòl; n'hi ha que presenten més predisposició a la ornamentació de l'entorn i, finalment, es troben els killers: aquells que senten passió pel dall i els seus efectes sobre bardisses, arítjols i d'altres espècies vegetals invasores.

dimarts, 7 de juliol de 2020

Arranjant camins

Les barraques de pedra seca poc sentit tenen de ser-hi si no es visiten. Una condició indispensable per a poder visitar-les és que el camí d'aproximació sigui transitable de forma còmode per a qualssevol caminant.

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han gastat esforços en arranjar el corriol que mena cap a la barraca d'en Jaume Martí, incorporant uns graons a un talús un pèl complicat de transitar, principalment quan ha plogut i el terra es transforma en un tobogan.