dimarts, 17 de juliol de 2018

Encetant un nou projecte

Doncs, no! Les vacances dels pedrasequers encara no han començat. El grup ha tornat avui a la seva discreta feina, fora de la vista dels passavolants, ja siguin ocupants de vehicles o vianants. Recollir-se dins la mansuetud del bosc, emulant els cartoixans que pregaven en solitari seguint el lema ora et labora, mentre xarrupaven un glop del vi que ells mateixos produïen, tot i que els aixecadors de pedres encara no trepitgen raïm per a esprémer-li el miraculós suc, aquell que madurat i seré acaba fent contenta la gent que el tasta. No descarteu que algun dia en produeixin per a tancar el cercle de la barraca de vinya.

Seguint la tendència de donar la informació per capítols, mantenint la intriga entre l'audiència, el cronista informa que la barraca iniciada aquest matí, que tindrà un número concret en el catàleg de barraques sota la jurisdicció del grup, estarà dedicada a una persona a la que se li vol retre homenatge, en cerimònia particular que tindrà lloc un determinat dia. Ara, benvolguts i benvolgudes, us rosegarà el corcó de la curiositat i haureu de llegir les cròniques de cada setmana per a desvetllar aquestes dades, mantingudes en secret fins a l'últim dia, millor encara que les causes secretes de la magistratura espanyola.

Les tasques d'aquesta primera jornada han estat les que marca el manual del bon restaurador de barraques, a saber: localitzar la peça (això ja estava fet), estudiar-la, delimitar la zona, buidar el contingut, esbrossar l'entorn, esmorzar, renegar i cap a casa. La temperatura ambient d'aquesta època no dóna com per a ser pròdig amb les energies del cos, per molt avesat que estigui a traslladar rocs d'un lloc a un altre.

dijous, 12 de juliol de 2018

Finalització d'obra de la barraca de la rotonda de Castellar

El cronista ha volgut esperar a la data d'avui per a escriure la crònica de les barraques. La raó és que era en el decurs d'aquesta jornada quan es procedia a la plantada de lliris al sostre de la barraca de la rotonda i, posteriorment, tenia lloc la celebració de la fita que marca la finalització de les obres que es troben sota la responsabilitat del grup d'aixecadors de pedres. La jornada anterior havia estat dedicada a enllestir alguns detalls que també són importants, coma ara arranjar l'entorn una mica, acabar la instal·lació elèctrica i fixar les plaques d'identificació.

Com solen fer en els rituals esotèrics, en cerimònies carregades d'emocional simbolisme, tots els pedrasequers s’han enfilat, un per un, al sostre de la barraca per a plantar els ornamentals lliris, acció que posa el punt i final a la seva tasca. Amb l'emotiu sentiment, equiparable al naixement d'un fill (això és opinable, és clar), es lliura aquesta construcció a la comunitat amb l'expectativa de què pugui ser un motiu de gaubança. I també de memòria dels temps en els quals el conreu de la vinya dominava el paisatge que envolta la població, tros de món que disposa de quilòmetres de murs de pedra seca, molts d'ells colgats sota la vegetació crescuda a lloure i sense control. Igualment, infinitat de barraques deuen trobar-se encara amagades, amatents d'algú que les torni a la llum en memòria dels camperols que les van aixecar en aquells temps pretèrits, quan encara no s'havia d'empeltar sobre un peu foraster, resistent a la fil·loxera.

En finalitzar les tasques de jardineria (plantats, adobats i regats els lliris), els pedrasequers han desfilat cap a El Calissó d'en Roca, on ha estat muntada una taula de celebració per a posar la rúbrica a l'esdeveniment en un esmorzar de germanor. La festa s'ha tancat amb l'emotiu acomiadament (s'espera que sigui temporal) d'un dels integrants del grup, en Josep Da Silva, que ha d'atendre altres obligacions que l'impedeixen assistir a les quotidianes trobades de treball.

En aquesta ocasió, el cronista també ha participat dels treballs i de la festa, aportant el testimoni directe i les imatges amb les quals il·lustra la seva crònica.

dimecres, 4 de juliol de 2018

Les bruixes ja són amatents

S'acosten les vacances i els pedrasequers no volen deixar la feina pendent. Des del passat 15 de maig, que es va posar la primera pedra, l'obra de la barraca ha estat finalitzada avui en un treball intensiu d'aquests últims tres dies del jove juliol. Està previst plantar la tofa de lliris al sostre la setmana vinent, tasca que donarà per finalitzada la part a la que s'havia compromès el grup dins del projecte, ja que també es poden donar per finalitzats el quilòmetre zero del torrent de Colobrers i la gran “C” del marge de la ronda. Ara li tocarà al promotor (el que posa els pistrincs) arranjar la part de jardineria que el completa, esperant que sigui substituït l'estramoni per algun peu de cep local, que no és tan perjudicial per a l'organisme.


Cal destacar el caramell electrònic que s'ha instal·lat al capdamunt de la barraca que, a mode d'antena, en lloc d'espantar les bruixes, que faran eixam al seu voltant embadalides per la novetat, les hi xuclarà l'energia i la transformarà en la llum que il·luminarà l'interior d'aquest catau en arribar l'hora de la foscor. I aquesta claror atraurà la delicada falena per a fer niu entre les misterioses pedres, i glatint les seves ales d'argent escamparà espurnes d'estels en una petita constel·lació.
La celebració

Els pedrasequers podran començar els seu període de descans anual cofois pel magnífic resultat de la seva tasca, estat d'ànim que pot justificar una pítima de ratafia, a mode de celebració, en la que estaria disposat a participar el cronista amb una certa moderació.

Més endavant caldrà vetllar per la conservació de l'obra, evitant que l'entorn sigui pol·luït o la barraca esbucada pel vehicle d'algun conductor amb la sang adobada.

dimarts, 26 de juny de 2018

Sense defallir

De moment, el lloc encara és un enfony de trastos, pedres, eines i materials; però es va traspuant la forma que tindrà en acabar-se les tasques que fan els pedrasequers amb tanta paciència i constància.

En aquelles tasques que són més localitzades en un lloc concret, cal protegir-se de la xardor que cau del firmament, ara que ja s'ha calmat el tro de Zeus i ha deixat el cel en mans d'Hèlios. Un senzill para-sol és capaç d'aturar l'energia que genera tot un déu, protegint el predrasequer que dibuixa cercles de pedra sobre el ràfec, ja acabat, entestat en tancant el forat del sostre de la barraca.

Per altra banda, un esquadró destacat es dedica a abillar el naixement del torrent de Colobrers dins dels límits del redol de la rotonda, reproduint els elements que ha de tenir un curs d'aigua com cal, com ara un canal o rec, amb un pis anomenat llit o jaç entre els bancs, vores o marges pels que circula. La ment imaginativa del cronista veu en aquell conjunt l'estructura del que podria ser un pessebre nadalenc que, arribades les dates oportunes, es podria completar amb les figures constitutives i vivents d'aquesta representació d'un altre naixement. Us ho imagineu? Ell sí!

La sabia Natura vol col·laborar amb els empedreïts aixecadors de pedres, fent créixer en aquella rotonda plantes d'estramoni a lloure, per si algun dels membres defalleix i ha de fer-li una empenta a l'organisme. En aquest esport no es fan controls de dopatge, siguin produïts per plantes seques o ratafia. No hi ha risc de desqualificació per aquesta causa.

dilluns, 25 de juny de 2018

Ostres, tu! El ràfec.

 Abans d'escometre les tasques de tancar la cúpula s'ha de deixar muntat el ràfec, element que li havia passat desapercebut al cronista en les entrades anteriors d'aquest bloc. Aquesta mena de visera, que circumda tot el perímetre de la barraca, té una missió purament estètica i requereix una precisa laboriositat, semblant a la pulcritud amb la que les abelles construeixen les cel·les de la bresca però fent servir pedra, amb el requeriment d'una certa habilitat per a seleccionar les peces més adequades d'un gruix homogeni. Veieu les imatges com queda de maco.

Quant a la resta, cap novetat. El cronista no vol avorrir l'audiència amb digressions i posa punt i final a la crònica d'avui.

dimarts, 19 de juny de 2018

La cúpula en progrés

Ja es comença a tancar el forat. Les pedres amples i planes s'estan instal·lant al capdamunt de la barraca per a formar la closca que exercirà de sostre protector dels embats dels meteors, aquells que poden incidir en forma líquida, sòlida o en les invisibles radiacions electromagnètiques que envia l'astre rei. Aquestes últimes, a banda de bleir la clepsa dels que no porten barret, tindran una certa utilitat que es donarà a conèixer més endavant.

En formar la coberta de la barraca cal posar seny. Així com les parets es van fent engalavernant pedres amb una certa gràcia, la cúpula de la construcció requereix una tècnica més acurada en la que les pedres que van sortint, cap a l'interior del forat, han de tenir un contrapès que eviti la seva caiguda, tot fent-les sortir l'imprescindible. I així es van fent anells concèntrics fins arribar a un forat que pugui ser tapat amb una pedra que s'anomena “tapadora” (ostres, tu! Quin nom més enginyós.), que seria l'equivalent del “cobrir aigües” de la construcció urbana. Aquesta cúpula, vista des de l'interior, té una forma curiosa que, en ocasions, es podria catalogar com a peça d'art.

Aquesta operació indica que l'obra va per bon camí i, si no es produeixen fenòmens que impedeixin la seva continuïtat, es preveu que la seva finalització estigui propera.

Tothom coneix que la construcció de pedra en sec no és patrimoni de les nostres contrades. En aquest mateix bloc podeu accedir a un bon grapat d'enllaços d'arreu on es practica aquest saludable esport. Addicionalment, el cronista es permet adjuntar l'enllaç a aquest document (feu clic aquí), editat per la Junta de Andalucía, que és una guia pràctica molt exhaustiva d'aquest tipus de construcció. No us el perdeu.

dilluns, 18 de juny de 2018

La llinda ha estat intal·lada

Les diferències que es poden trobar entre una barraca i una pila de pedres són, bàsicament, dues, a saber: la primera és la buidor de l'interior, l'absència de farcit que dóna l'espai necessari per a encabir persones, animals o coses; la segona, i no menys important, és la porta per a poder accedir-hi. Pot semblar obvi, però no és així. Passa com amb l'invent de la roda, que tant se n'ha parlat, oblidant que el mèrit radica en el descobriment del forat del centre, sense el qual la roda no serveix per a res.


Doncs ja tenim una porta per a entrar i sortir de la construcció, espai que no gaudiria d'aquesta condició si no disposés de la corresponent llinda, element imprescindible per a gaudir de tots els atributs d'una porta com cal. La gran pedra plana ha estat hissada amb molta voluntat i tanta força com ha calgut, ja que pesava com una llosa, fent reposar els seus extrems sobre els muntants prèviament aixecats.

Ara tocarà filar prim per a fer la coberta, que és una cúpula que es va formant per aproximació de les pedres considerades més adequades, descartant còdols i rocs massa irregulars. Les planes i no excessivament gruixudes són les més adequades per a una bona coberta, com hauràs imaginat tu, estimat lector o estimada lectora, amb la teva experiència adquirida en el món barracaire.

Per altra banda, els experts en cal·ligrafia continuen amb el dibuix de la gran “C”, que s'engolirà tanta pedra com dues barraques, tot i que no presenta les dificultats que aquestes per no haver de justificar un interior buit, una llinda o un sostre.