dimarts, 6 d’abril de 2021

Tot tornant a la feina

En el decurs de les seves vel·leïtats arquitectòniques, els pedrasequers sempre s'han vist obligats a fer una recerca de matèria primera per a concloure les seves obres. No cal dir que l'esmunyedissa pedra els esquiva allà on decideixen apilar-ne. Potser aquesta és la causa de la seva obsessiva feina de les últimes jornades, triscant com cabretes per sobre d'unes pedres enormes. Serà que volen omplir el rebost de suficient material per a bastir tota la feina de restauració que tenen pendent? El cronista no té ni idea i només especula. Tot i que, si és així, se'ls presenta pel davant una nova feina, que serà la de repartir el volum d'aquelles pedres tan grosses en peces que siguin manipulables fàcilment. El cronista sí que sap que no en disposen, de dinamita, fet que limita el marge de possibilitats a una de sola, que serà la de brandar un mall i fer torns en repartint cops. Però també s'ha de tenir en compte que el cronista pot estar equivocat i la que esmenta no sigui la veritable intenció del grup. 

La jornada d'avui ha servit per a testimoniar que les vacances d'aquest dies han tingut un efecte tonificant sobre les seves forces. A les imatges es pot comprovar com han aconseguit moure un roc de la mida d'un antic Seat 600 sense baca, rodes ni para-xocs. Això escita la imaginació del cronista i fa una nova especulació: potser proven a fer un cotxe com els del Pedro i el Pablo dels Picapedra. 

Ara mantindran l'audiència patint d'onicofàgia, plens d'exasperant intriga per saber què volen fer aquesta gent.

dimarts, 23 de març de 2021

Remenen pedres ben grosses

Ara remenen pedres ben grosses. Potser volen emular els egipcis, que n'eren uns experts en això de moure carreus gegantins, fent-los pujar de mica en mica per a fer aquelles piràmides dins de les quals enterraven el faraó i tot allò que havia tingut contacte amb ell. En el cas que els ocupa no n'hi ha, de faraó, fet que convida a eliminar la finalitat de la construcció d'una piràmide. Els pagesos no perdien el temps movent pedres d'aquesta mida, en tot cas les apartaven si es cruspien un tros de terra que conrear, així doncs també s'elimina aquesta possibilitat. 

Què volen fer, doncs? El secretisme és absolut. Aquest cronista roman orfe de dades que li permetin escriure alguna cosa versemblant. Vegem la propera jornada si traiem alguna cosa que aporti alguna pista sobre la seva activitat, altrament es pot arribar a la conclusió que es mouen entre les pedres únicament com a excusa per a celebrar els seus pantagruèlics esmorzars.
 


dimarts, 16 de març de 2021

Què fa aquesta gent?

Es pedrasequers continuen remenant pedres. Com apreciareu a les imatges adjuntes, les peces que es mostren són molt grosses i cal haver esmorzat molt bé per a moure-les. 

Hi ha tot un misteri instal·lat en les intencions del grup, un cert ocultisme que encén l'espurna de la curiositat. Què trama aquesta gent? S'haurà de seguir atentament, setmana a setmana, per a arribar al final d'aquesta aventura. Es sabut que els millors novel·listes estructuren la seva obra dividint-la en tres parts, a saber: plantejament, nus i desenllaç. Es pot dir que aquesta que escriuen els esportistes del roc pelat es troba en la fase de plantejament, on es fa la introducció inicial sense desvetllar res que permeti intuir el desenllaç, amb la intenció de mantenir la tensió que capturi l'atenció del lector fins a la pàgina final. 

Així doncs, amics seguidors, quedeu-vos farcits d'intriga i nos us perdeu els pròxims capítols ...

 


dimarts, 9 de març de 2021

Brainstorming actiu

De vegades, cal fer una reflexió sobre les tasques que es porten a terme. Els pedrasequers són una empresa en la qual tots formen part del consell d'administració, amb veu i vot sense restriccions, motiu pel qual es reuneixen en assemblea de tant en tant, és a dir: cada dimarts a l'hora d'esmorzar. 

Allò més poc freqüent és veure un aixecador de pedres quiet, salvant les ocasions en les que algú ha passat pel taller de reparacions. Doncs en el decurs de la jornada d'avui han tingut la idea de netejar sotabosc com a activitat per a obrir la gana. Armats amb eines tallants, s'han dedicat a esmatassar tot allò que feia nosa i, un cop arribada l'hora oportuna, s'ha constituït la pantagruèlica assemblea i han deliberat.

 - Escolti! I què han deliberat? 
- Ah! Això no ho sé. No ha transcendit.

 



dimarts, 2 de març de 2021

Lliris a dojo

La construcció de la pedrera de l’Antò vol assemblar-se a una barraca de vinya, motiu pel qual els pedrasequers han plantat un jardí al sostre. 

La jornada d'avui ha estat dedicada a la plantació de lliris, delerosos per florir, a la terra que cobreix el sostre restaurat de l'esmentada construcció. Les arrels d'aquestes iridàcies retindran la terra davant les escomeses del meteors que envia la Natura per a, més endavant, exhibir-se impúdicament amb les seves flors trisèpales, imatge immortalitzada per Vincent van Gogh en les seves pintures. 

 Aquesta planta és eficaç contra l'asma, la bronquitis, la tos, el vòmit i les nàusees. Qui sap si no serà també eficaç contra la COVID. Ara sí, no s'ha de superar la dosi recomanada la qual el cronista ignora, ja que pot provocar alguns dels símptomes pels quals està indicada.

dimarts, 16 de febrer de 2021

La construcció de la pedrera de l'Antò ja té sostre.

La jornada d'avui ha estat molt productiva. La construcció ja torna a tenir el seu sostre, ara millorat amb bigues d'acàcia i lloses de pedra a sobre per a fer lliscar l'aigua de la pluja. 

Infortunadament, l'Antò no pot veure la reconstrucció d'allò que ell va fer servir quotidianament, com a suport de la seva feina. Altrament estaria satisfet i agraït pel treball dels pedrasequers, interessats en l'arquitectura rústica i rural dels entorns de la població. Costes amunt es poden visitar algunes barraques més, ja restaurades, que estarien ocupades pels pagesos que ell veuria passar freqüentment en anar i tornar del poble. 

- Buenuuuu! Ja heu acabat la feina? 
- Ep! Antò. Avui tocava sulfatar i ja està tot fet. I tu, com van les pedres? 
- Doncs mira, aquí tinc els blocs per a bastir les vorades del carrer Nou. Els hauré de baixar de dos en dos, per a no fer patir l'animal. 
- Apa, doncs! Fins demà. 
- Siau!

dimarts, 9 de febrer de 2021

Amb la fusta a l'espatlla

Els troncs d'acàcia són més resistents a la putrefacció que els de pi. La construcció de la pedrera de l'Antó tindrà un nou sostre amb bigues d'aquesta fusta i s'espera que aguanti més que l'anterior. 

Els pedrasequers han transportat la fusta sobre les seves espatlles des de la pedrera del Cente, on les havien portat prèviament sobre la baca d'un cotxe. Acostumats a carregar pedres de diferents mides i pes, els troncs de fusta només han presentat la dificultat de fer passar curosament la seva punta per allà on tocava, fent les revoltes del camí esquivant el pins que el flanquegen a totes dues bandes. Aquest esforç no es convalida com a penitència ja que ho fan de gust, el estilitza el físic i no va acompanyat de flagel·lació.

La jornada s'ha saldat amb l'acostament del les bigues a la construcció i la col·locació d'algunes allà on han de fer de sostre.