dimarts, 20 d’octubre de 2020

Un pit-roig molt deixondit

Un rupit s'envolava pels rodals de la barraca, tot observant les cabòries que se'n feien els aixecadors de pedres, en un esforç sublim per a trobar una pedra adient que exercís les funcions de llinda. Al cap d'una estona de voleiar i aturar-se en diferents llocs, amb la intenció de tenir una bona perspectiva i copsar el perill que podria suposar aquell grapat d'avis remenant pedres, el pit-roig va aterrar al caire d'una pedra mig soterrada, fent aquells moviments sincopats que fa aquest petit ocell quan es troba a terra. El barba-roig volia fer-se veure i, en aconseguir copsar l'atenció dels pedrasequers, esperar que la sagacitat observadora de pedres d'aquella colla parés atenció en la que el petit plumífer tenia sota les seves potetes. 

- Guaita quin pit-roig!- Diu uns dels esportistes del roc pelat. 

- Fa estona que ronda per aquí.- Respon un altre. 

- Ostres, tu! Heu vist la pedra des de la que ens mira? - Rebla el més entenimentat. 

- Caram! Està mig soterrada però és una llinda fantàstica. Anem-hi! - Diuen tots a cor. 

 I tots es posen a treballar amb pales, perpalines i d'altres eines. Ara que ja tenien les mènsules preparades, podran completar les tasques d'aquesta jornada amb la instal·lació de la llinda. Amb els cors plens de gaubança per la feina feta, marxaran cap a casa convençuts que la sàvia i voluble Natura encara té moltes coses meravelloses que mostrar. 

Gràcies, pit-roig!

dimarts, 13 d’octubre de 2020

La feina ben feta


Els pedrasequers no treballen a preu fet. Ells van fent la feina lentament, seguint els coneixements que l'experiència els ha instal·lat a l'hipotàlem, allà on raja l'oxitocina que els aporta moments insospitats de gaubança. És comparable a un procés iniciàtic, en el decurs del qual s'extasien en el moment de posar una pedra al lloc precís que li pertoca. És aquesta la raó de l'escassa progressió de la jornada d'avui en l'alçada de les parets de la barraca, si compareu amb les imatges de la jornada anterior. Però fixeu-vos-hi, en com de bé estan col·locades les pedres, tot fent una petita aproximació en la part més alta per a poder assentar adequadament l'imprescindible llinda. 

La barraca del Xullo té aspiracions molt altes. Té ànsia de protagonisme en la història de les barraques sota las jurisdicció dels aixecadors de pedres locals. La seva biografia només trobarà apologetes que cantin les seves virtuts, entre les quals destaca la humilitat que suposa l'acceptació al desplaçament de la seva ubicació primigènia, amb la intenció de preservar la salut d'una vilipendiada soca d'alzina. El cronista conserva la fugaç esperança de què, amb l'entreteniment del joc del Tetris que suposa la col·locació de pedres, aquells agressius membres del grups entestats en eliminar-la, se n'oblidin i la deixin reposar en pau, la soca.

dimarts, 6 d’octubre de 2020

Tornant a la barraca del Xullo

La reparació del trau de la barraca número 10 va interrompre les tasques de restauració de la barraca número 150 o “del Xullo”. 

Aquesta construcció s'havia fet famosa per la persistent soca d'alzina que estava resistint els tan contundents com infructuosos intents d'alguns pedrasequers, entestats en eliminar-la completament. A aquesta soca, emulant l'om de Machado, amb les pluges d’abril i el sol de maig, algunes fulles verdes li havien sortit, però això no va apaivagar l'instint destructor i alzinicida (neologisme llicència de l’autor) dels membres més caparruts de la colla. Al cronista li venen ganes de fer un cop d’estat i bandejar aquesta gent extremista. Ara ha estat brostada i ja no llueix les tendres branquetes que maldaven per sobreviure. 

Tornant a la freda i insensible pedra seca, el aixecadors de pedra que no han volgut ser partícips de la criminal desforestació, han apilat algunes pedres més per a fer créixer les parets de la barraca. Encara queda molta feina per a completar la seva restauració, treballs que es faran més feixucs en instal·lar la llinda i escometre les tasques de formar la cúpula de tancament.

dimarts, 29 de setembre de 2020

Ja es pot visitar la barraca número 10

Les bruixes ja tenen barrat l’accés a l’entorn de la barraca del Jaume Martí. Un magnífic caramell avisa del perill que corren en apropar-se a la ubicació que ocupa la barraca. Falta saber quin és aquest perill tot i que, en deixar volar la imaginació, es pot pensar en una inhabilitació com a bruixes o una querella per desobeir les indicacions del caramell, òrgan administratiu d’autoritat superior a la comunitat autònoma fetillera. 

Doncs sí, la barraca número 10 ja forma part del conjunt de barraques restaurades pel grup de pedrasequers. Ha quedat molt bonica, com podeu veure a les imatges adjuntes. La seva clepsa està ben guarnida amb un caramell que li atorga una imatge unicorne i uns lliris plens d’ànsies de florir. Altrament, s’ha arranjat l’entorn per a fer més agradable l’estada y poder contemplar l’obra des de tots els vents.

dimarts, 22 de setembre de 2020

Finalitzant la barraca número 10

En Tomàs Molina havia anunciat pluges per a la tarda d'avui. Calia afanyar-se en previsió de una fallada en la punteria de l'home del temps, ja que sempre faciliten el pronòstic aproximat donada la volubilitat dels meteors, que tenen una certa tendència a desviar-se de la ruta marcada. Afortunadament, Hèlios s'ha mostrat despullat en mig del blau durant tot el matí i els pedrasequers han pogut donar-li una bona empenta a la barraca número 10. 

Aquesta jornada ha comptat amb la presencia d'un bon nombre d'aixecadors de pedres, fet que ha permès deixar la barraca en un estat òptim per a instal·lar l'espantador de bruixes, altrament conegut com a caramell, i posteriorment plantar els ornamentals lliris al seu voltant.







dimarts, 8 de setembre de 2020

Més mans, més pedres apilades

La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres. 

La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.

dimarts, 1 de setembre de 2020

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.