dimarts, 7 de juliol de 2020

Arranjant camins

Les barraques de pedra seca poc sentit tenen de ser-hi si no es visiten. Una condició indispensable per a poder visitar-les és que el camí d'aproximació sigui transitable de forma còmode per a qualssevol caminant.

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han gastat esforços en arranjar el corriol que mena cap a la barraca d'en Jaume Martí, incorporant uns graons a un talús un pèl complicat de transitar, principalment quan ha plogut i el terra es transforma en un tobogan.

dimarts, 30 de juny de 2020

La barraca del Jaume Martí al quiròfan

En el temps d'esplendor de les vinyes, els rabassaires difícilment patien la caiguda d'un pi a sobre de la seva barraca. Com a risc més greu els hi podia caure un cep contra la paret de pedra de la construcció i, ja us podeu imaginar, la poca destrossa que faria. El camps s'aprofitaven fins al racó més amagat per a fer créixer el vi emmagatzemant dins del raïm, mostrant un paisatge molt diferent al que es veu actualment; era com una galta amb barba de quatre dies, sobre tot entre novembre i gener, quan els pàmpols desertaven rovellats.

Els pedrasequers fan un horari diferent del que solien fer els pagesos rabassaires. Tot i que es posen de bon matí, a vegades no hi són tots o uns marxen abans i altres s'incorporen més tard. El cronista és l'únic membre del grup que pot fer teletreball, la resta no, tots han d'estar a peu d'obra. Tot plegat conforma un maquinària que funciona molt bé i la feina va sortint. De vegades més ràpidament, pel que fa a les urgències, i de vegades més pausadament, com a tònica general.

La represa post-pandèmica resulta un pèl irregular i la barraca del Jaume Martí està entrant dins de la tònica general. Tot i així, es pot dir que el procés de reconstrucció avança y ja s'està conformant el camp estèril, un cop netejada la ferida, y preparant els punts de sutura.

dimarts, 23 de juny de 2020

Barraca alliberada

La barraca número 10 ja ha estat alliberada de la soca que li feia la clenxa. Un reduit nombre de pedrasequers, lluitant contra l'atac de nombrosos mosquits enllepolits per la sang fresca que s'oferia, ha participat en la intervenció quirúrgica que ha eliminat aquell element destructor de l'arquitectura rural.

Com es pot veure a les imatges, la construcció ha quedat molt perjudicada i caldrà esmerçar esforços per a restituir-li la imatge prèvia a l'atac vegetal.

Els esportistes de la pedra seca no s'arronsen davant d'aquestes eventualitats provocades pel perpetuum mobile de l'inquieta Natura. De més dificultoses se n'han trobat i en poques jornades de treball, la barraca dedicada al recordat Jaume Martí lluirà esponerosa de nou.

dimarts, 9 de juny de 2020

Torna la normalitat

Els pedrasequers comencen a desconfinar-se.

Seguint els protocols de seguretat, establerts en les normes que s'emanen de la fase 2 del desconfinament, un escamot de pedrasequers ha fet una descoberta pel verd amb la intenció de deslliurar de l'abraçada d’un pi la barraca número 10, dedicada a la memòria del company Jaume Martí.



Es desconeixen els motius pels quals l'arbre ha perdut la verticalitat, tot i que el vent és el principal sospitós d'haver col·laborat, però no ha deixat cap evidència. El pi no té enteniment ni capacitat de reacció, motiu que ha provocat que no tingués l'habilitat d’apartar-se en el moment de la seva caiguda. La qüestió és que li ha encertat de ple a la barraca. Vaja, que ha tingut una punteria extraordinària. A les imatges podeu veure la barraca abans i després de l'agressió. En una es veu neta i polida, com la va deixar el grup d'aixecadors de pedres, i en l'altra es veu amb el pi reposant a sobre i la seva estructura molt perjudicada. Un judici ràpid ha condemnat l'arbre agressor al seu desmembrament, sentència que s'ha executat immediatament.

dijous, 14 de maig de 2020

Con las lluvias de abril y el sol de mayo ...

El superb entestament de l'ésser humà mai podrà imposar-se per sobre de la persistent i sàvia Natura. Les religions semítiques han fet creure a l'espècie humana que tota la vida que es mou al seu voltat està al seu servei, fent-los oblidar que ells també en formen part i es troben sotmesos als cicles vitals que imposa la Natura.

La soca de l'alzina de la barraca del Xullo és un exemple viu d'aquest principi. Con la lluvias de abril y el sol de mayo, algunas hojas verdes le han salido al tronc centenari de l'alzina que guita els camins propers.

 El cronista ja va manifestar la seva opinió, que era la de deixar la soca on està plantada i, si es produïa, gaudir del seu reeiximent davant l'adversitat. Continua creient que aquest ésser viu s'ha fet creditor d’una nova oportunitat dins de l'oxímoron de la nova normalitat. Cal observar que, davant de l'assetjament continu i contundent del virus humà, l'alzina es revifa sense necessitat d'UCIS ni d'entubament. És el triomf de la vida per si mateixa.

dimarts, 24 de març de 2020

Quedeu-vos a casa!

Els pedrasequers pertanyen als grups de culs-inquiets que necessiten sortir a trepitjar el verd amb una certa freqüència, però ara toca fer bondat i seguir les instruccions de les autoritats sanitàries, que pretenen evitar la recol·lecció i posterior aspersió de bitxos gens saludables.

Amb la intenció d'animar els seus congèneres, el grup vol convidar a tothom a romandre a casa i, abans de confinar-se, van enregistrar la cançó que podeu sentir i veure a l'enllaç adjunt.

Gaudiu sense sortir de casa.



dimarts, 17 de març de 2020

Pedra seca virtual

Seguint les ordres de l’autoritat competent, els pedrasequers han deixat d’anar a apilar pedres al camp. Com a prevenció per a no arreplegar el voluble virus que viatja pel món, han decidit fer teletreball. Cadascú s’ha endut una pedra a casa seva i, connectats pels mitjans de comunicacions, construeixen barraques virtuals en tres dimensions, un cop han estat escanejades les pedres individuals.

Un sistema de videoconferència permet establir la mateixa relació que els caracteritzava al lloc físic de treball, facilitant l’emissió col·lectiva de renecs tot i que d’intensitat moderada, per raó de conviure amb persones alienes a la dinàmica del grup.

Es preveu que, un cop superat el confinament, els supervivents podran posar en comú tota la ciència desenvolupada en aquest ascètic temps de reclusió.