La 143 ja bada poc

La restauració d'aquesta barraca pot finalitzar-se en el decurs de la propera jornada.   

El cronista ha fet una visita d'inspecció a l'obra i ha col·locat una pedra a la cúpula de la barraca. Ningú podrà dir ara que es limita a escriure i prou.

Ha arribat just en el moment que els pedrasequers feien la parada per a esmorzar, que normalment és cap a les 10 del matí. La tropa s'ha escampat pels voltants de la construcció i cadascú ha tret la teca que duia a la seva motxilla. Es veuen entrepans de tota mena i fruits secs reparadors d'energia. Un ofereix llàgrimes de xocolata, un altre obre el bar per a oferir cafè en finalitzar l'àpat i un més treu una metàl·lica petaca de la que brolla un líquid transparent que escalfa la gola en passar.

Feia un matí fred que no convidava a quedar-se allà aturat. El cronista ha fet algunes fotos i s'ha acomiadat per a seguir el nou corriol que comunica aquell indret amb la barraca número 147.

Una llinda per a romandre fins a la fi del món

Una llinda fantàstica ha estat ubicada allà on li pertoca i la corona que anirà fent-se cúpula està ben definida.

Un parell de jornades més i la barraca 143 quedarà llesta per a passar revisió, tot i que no necessita l’ITE per no tractar-se d'una construcció urbana.

La penitència dels dimarts

Tot i ser dimarts i 13, un grapat de pedrasequers desafien la mala sort i continuen amb la restauració de la barraca d'en Ramon Vila. Les pedres fan pujar les parets a un ritme lent però segur. Cada ubicació requereix la peça adequada, altrament quedaria un nyap que no és propi d'aquesta tropa.

 
Aviat es col·locarà la llinda i això donarà peu al començament de la base de la cúpula que, cercle darrere cercle, deixarà el forat final que demanarà una tapadora. Però el cronista s'està avançant als esdeveniments i és millor esperar que es produeixi el decurs natural del cicle restaurador.

Hom diria que els aixecadors de pedres s'estan guanyant el Cel, si existís. La seva penitència és comparable a la de Sísif, amb la diferència que aquest sempre aixecava la mateixa pedra i els nostres amics van variant. 

 

L'exercici dels dimarts bellugant pedres

Encaixar les pedres es una tasca en la qual no tothom reïx. Cal observar la ubicació de destí i, mentalment, imaginar la pedra que podria anar bé allà. Després ve la tasca de recerca entre el material que es disposa in situ, fent un primer cop d'ull amb la imatge de l'espai al cap, i intentar fer-la coincidir amb alguna de les peces que s'hi troben per allà escampades. Cal tenir memòria visual, percepció mental de les mides i sort. Altrament es pot fer servir la maceta i l'escarpra per a obtenir la forma desitjada.

La jornada d'avui ha estat dedicada a fer créixer les parets de la barraca d'en Ramon Vila, afiliada al catàleg de les barraques locals amb el número 143. De passada, com que la mà d'obra és abundant, es va netejant l'entorn de bardisses per a obrir un espai al voltant de la construcció, el qual, com un passe-partout, permeti realçar la figura de la barraca.

La fama dels pedrasequers i la seva encomiable tasca està arribant a terres forasteres. Avui s'ha unit al grup una persona vinguda de Sant Boi de Lluçanès.