dimarts, 30 de setembre del 2014

Dia de pluja i nova troballa

La jornada d'avui ha estat novament interrompuda per la persistent pluja que la llevantada actual ha portat a les terres del conreu de la pedra seca. Oi que sembla irònic?

El grup s'ha dedicat a tapar forats per dins i per fora de la barraca, utilitzant petites pedres en forma de falca per a consolidar la unió de les més grosses, amb la intenció de procedir a la seva inauguració en el decurs de la propera jornada laboral, en la que es preveu l'assistència de tots els membres del grup.

En veure que el cel anava agafant cada vegada més el color de la panxa d'un ase, els membres del grup han pres la sabia decisió d'esmorzar abans de l'hora que toca habitualment, no fos que la pluja esguerrés aquesta sublim cerimònia.

Nova barraca
El titular de la casa que es troba al costat de la barraca, gendre d'en Josep Gibert, que dóna nom a la mateixa, ha indicat al grup la troballa d'una altra barraca molt a prop, que va descobrir en el decurs d'una cacera de bolets acompanyat de la seva filla. En una prospecció ràpida, fruït de la llarga experiència ensumadora de pedres seques (o humides en aquesta ocasió), la nova barraca ha estat localitzada i, ja posats en feina, adjudicat el número i el nom, que serà la 131 o "d'en Pep Aced", en honor del company becari procedent del C. E. Terrassa, que ens aporta el seu ajut ja fa unes quantes jornades.


dimarts, 23 de setembre del 2014

Fent de jardiners perrucaires a la barraca 94

Les previsions meteorològiques no eren gaire favorables, però l'entusiasme dels membres del grup no s'atura fàcilment, calen meteors de més substància per a fer-los romandre a casa.

Després de tirar-li unes quantes paletades de terra, el sostre de la barraca 94 ha estat guarnit amb un plomissol de lliris, que li donen l'aspecte d'un pentinat irreverent i punky. Al mig de tot aquest boscam s'ha instal·lat l'imprescindible "caramell", que té la feixuga responsabilitat d'espantar les bruixes d'aquell recó de món.

No ha donat temps a fer gaires més tasques, ja que a mig matí ha començat a caure una pluja pixanera que amenaçava amb deixar xop tot el que no es posés a cobert. Els membres del grup, que ja han après a fer noves oportunitats dels problemes que es presenten, s'han desplaçat al local on té lloc l'exposició pessebrista en temps de Nadal, a tocar de la capella de Montserrat, on han consumit el temps al mateix temps que ho feien de l'esmorzar, en fraternal trobada plena d'anècdotes, crítiques dels absents i exageracions, com és habitual.

En aquesta ocasió s'ha comptat amb la presencia d'en David Hernández, veí de Terrassa i autor del bloc "Barraques depedra seca de Vacarisses", població aquesta en la que ja porta catalogades 120 barraques. Ha estat un plaer comptar amb la teva companyia i col·laboració David.


dimarts, 16 de setembre del 2014

Estat de la barraca 94 o "d'en Josep Gibert". Sostre tapat

Estat actual
L'equip ha funcionat avui com un rellotge suïs, dels mecànics d'abans, sincronitzat i laboriós amb el resultat de haver deixat la barraca amb el forat del sostre tapat. La propera sessió es dedicarà a posar una filada de pedres al voltant (ja veurem d'on surten), cobrir-ho tot amb terra i plantar els lliris. Ah! i el caramell, que no se'n oblidi el caramell per tal d'espantar les bruixes que tomben barraques.

Mentre uns anaven posant pedra allà on tocava, uns altres la transportaven d'un tros més avall, tibant d'una llarga corda que, d'haver anat un pèl despullats i amb l'esquena fuetejada, haurien estat molt identificats amb els esclaus que van aixecar las piràmides dels faraons egipcis.

Detall de la llinda
Un detalla d'aquesta construcció és la llinda amb la que ha estat equipada, que li dóna un toc de qualitat a la peça. Aquesta llinda és d'un tipus que rep el suggestiu nom de "nurag sard", que està inspirat en les construccions prehistòriques de Sardenya. En aquest cas s'ha decidit construir-la així per l'estretor de la pedra que forma la llinda principal, de forma que el pes queda carregat a les bandes, prop de les petxines. Els membres del grup estan molt cofois d'haver muntat una llinda d'aquest tipus, encara que no n'és la primera.


divendres, 12 de setembre del 2014

Exposició "Temps de barraques i marges"

Ahir va tenir lloc la inauguració de l'exposició "Temps de barraques i marges" a la nostra seu social, acte en el que vàrem comptar amb la participació dels companys d'Olesa de Montserrat i de Collbató, que ens han prestat els panells en els que es divulga aquest tipus de construcció.

D'una forma molt íntima, un petit parlament de cadascun dels representants va donar per inaugurada l'exposició.

Cal destacar la figura del comissari de la mateixa, en Josep Llinares, que ha fet possible que aquesta exposició sigui d'un interès excepcional per a tots els amants de la cultura, el patrimoni i la pedra seca.


L'exposició és una col·laboració del Centre Excursionista de Castellar en les activitats de la Festa Major de la població.

dimarts, 9 de setembre del 2014

Restaurant la barraca 94 o "d'en Josep Gibert". Ja falta pedra

Com ha quedat avui
Els recalcitrants aixecadors de pedra s'han fet presents a la feina, allà on van penjar les eines dimarts passat, on la reconstrucció de la barraca 94, altrament dita "d'en Josep Gibert", els reclamava per a completar la seva tasca.

El Centre Excursionista de Castellar va expressar en el seu dia les gràcies a l'insigne paleoantropòleg al que han dedicat aquesta barraca. En el decurs de l'any 1979, en Josep Gibert va ajudar el Centre a muntar un itinerari de natura dedicat a la geologia. Aquest agraïment no ha minvat gens i es manté en l'actualitat.

Emulant els processadors dels ordinadors més avançats, el grup s'ha tornat multitasca i és capaç de atendre més d'un front simultàniament. Prop de la barraca 94 es troben les restes del que és una construcció margere, la barraca 95 o "de la Bàrbara", quin desenrunament ha estat iniciat per una part dels membres del grup.

El progrés de l'apilament de pedres ha exhaurit les existències, costum inveterat en aquest grup, i s'ha iniciat el procés d'importació d'altres sectors, amb el concurs del carretó d'una roda a la que li faltava pressió.

La nova barraca
El cronista reflexiona sobre la dèria que els hi ha agafat a la tropa d'apilar pedres irregulars. Això segurament ho van fer els antics abans de conèixer el ben format maó, amb els seus cantells rectes i les cares planes que permeten apilar-ho amb facilitat, però deu ser això precisament, que el seu ús no provoca els mals de cap de la pedra nua, aquella que es troba allà tal com l'ha deixada la Natura en  les seves infinites formes i mides. Endavant doncs amb la pedra pura i dura.

Es troba identificada la tapadora, però encara s'ha de tancar més el forat dels sostre per a encabir-la. La propera sessió s'haurà d'iniciar amb un bon arreplegament de matèria primera.    



dimarts, 2 de setembre del 2014

Ara li toca a la barraca número 94 o "d'en Josep Gibert"

Reprenent les seves activitats barracaires, els membres del grup s'han presentat avui davant les romanalles de la barraca número 94 o "d'en Josep Gibert".

Josep Gibert i Clols (Valls, Tarragona, 1941 - Terrassa, Barcelona, 7 d'octubre de 2007) fou un paleoantropòleg. Doctor en Ciències Geològiques, deixeble del Dr. Arteaga. Catedràtic de Ciències Naturals dels instituts de Montcada i Egara i, des de 1983, directori i posteriorment investigador de l'Institut de Paleontologia de Sabadell.

En 1976 descobrí el jaciment de Venta Micena (Orce, Granada), on en 1982 van aparèixer les restes humanes que, un cop publicat a la revista Paleontologia i Evolució en el any 1983 i difós en tots els mitjans espanyols, passà a la història amb el nom de Home d'Orce.

Estat inicial
Els membres del grup s'afanyen en gratar la terra i aixecar les pedres caigudes de la barraca, pot ser amb l'efímera esperança de trobar algun os, encara que sigui de xai o conill, però la seva esperança es va buidant de contingut, com aquell concret interior.
  
El grup en marxa
Prop d'on es troba aquesta pila de pedres, hi ha un tancat en el que es mouen uns cavalls de bona planta, unes bèsties que fan goig de veure. Un d'aquells animals està molt atent de les activitats del grup a qui esguarda constantment, pot ser més encuriosit pels renecs que surten d'allà que per la tasca pròpiament dita que, ja em direu, què l'importa a un cavall?

Com ha quedat avui
A mig matí es presenta un aprenent, un home que ha iniciat la construcció d'una barraca de pedra seca dins del tancat de la torre que té allà prop. La seva intenció és la de observar els treballs de reconstrucció, aprenentatge que després li hauria de servir per a continuar la seva obra. Però és un pèl dificultós seguir el progrés d'unes tasques en les quan cadascú diu la seva, i les pedres pugen i baixen en funció de l'estat d'ànim de cadascú. El resultat final no se sap bé quin serà, però la diversió no li ha faltat pel tip de riure que s'ha fet.

A quarts d'una s'ha donat per finalitzada la jornada laboral i els membres del grup, con els nans de la Blancaneus, han enfilat el camí de tornada, amb les eines a l'espatlla, pel corriol que menava cap a l'aparcament dels cotxes.