La llinda ja està ubicada

Doncs la llinda de la porta ja està ubicada al lloc que li pertoca. També ha estat col·locada la llinda de la finestra oberta en oposició a la porta. Això d'obrir finestretes es una llicència que es prenen els pedrasequers, ja que no era habitual fer altres obertures a les barraques de pedra seca, a banda de la porta d'accés a l'interior. Els pagesos prou feina tenien com per a perdre el temps en aquestes sensibleries, fet que no passa amb els pedrasequers, que sí poden perdre el temps, que en tenen de sobra, en aquestes floritures. 

El cronista seria partidari de fer-ne més, de floritures i ser més iconoclasta.

 

Ja està encarregada la llinda

La barraca ja té una alçada que està demanant una llinda. Pot arribar a ser un pèl complicat trobar-ne una de torturà suficientment llarga i ampla per a fer les funcions que li pertoquen a la llinda, però també seria una mena de suïcidi programat per a la barraca, ja que aquest material porta escrit a l’ADN una data de caducitat no gaire llunyana, i per a una peça clau no seria adequat. Per altra banda, fer servir una llinda d'un material diferent es veuria una mica forçat. 

El cronista es partidari de fer un arc de mig punt amb torturà, suportat sobre cariàtides coronades amb capitell jònic, però els seus suggeriments no solen tenir ressò en l'ànim dels pedrasequers i la pedrasequera (sí, en aquesta jornada n'hi havia una, de pedrasequera).

 

La tortura del torturà

La barraca 138 segueix el curs que li té marcat el destí. Els pedrasequers fan importació de pedra d'altres contrades, no gaire llunyanes, doncs aquesta ha de ser compatible: el fràgil torturà. Aquesta pedra no presenta unes prestacions suficients per a certificar una garantia d'estabilitat duradora. La seva composició fa que sigui fràgil i molt sensible a l'erosió provocada pels elements més agressius de la Natura.

Cal fer esment que el cronista no ha trobat la veu “torturà” al diccionari català, tot i que sí ha trobat una descripció que es fa a la MEMÒRIA DE LA INTERVENCIÓ ARQUEOLÒGICA PREVENTIVA EFECTUADA AL PARC GÜELL, signada per Anna Bordas Tissier, on diu (SIC): “.- per últim troben el que s'anomena torturà, que són la formació de crostes calcàries, les quals s'haurien format en períodes de transició entre els dos climes anteriors, és a dir, més humit que durant el loess(1) perquè hi hagués circulació de carbonat càlcic, però més càlid que el primer nivell, per tal de que s'evaporés l'agua”. 

(1) Loess: Llims groguencs d'origen eòlic que sembla es formarien amb un clima sec i fred.

 

Inici d'un nou projecte

De vegades un petit indici fa sospitar la presència de les restes d'una barraca de pedra seca. Aquest és el cas de la restauració que ha estat començada, d'un cúmul de pedres colgades per la vegetació on amb certa dificultat es podia intuir la forma arrodonida de les velles parets de torturà que fou una barraca. La barraca es troba prop de la torre Turull, on la vinya ha estat substituïda per una extensa plantació d'oliveres. 

Seguint el procediment habitual del restaurador de barraques: s'ha procedit a netejar l'entorn, buidar l'interior de la construcció, fer inventari de la pedra disponible (sempre falta), recerca de pedra pel voltant i començar a aixecar parets. Aquesta barraca portaré el nom de Francesc Català, el seu descobridor.