dimarts, 20 d’octubre de 2020

Un pit-roig molt deixondit

Un rupit s'envolava pels rodals de la barraca, tot observant les cabòries que se'n feien els aixecadors de pedres, en un esforç sublim per a trobar una pedra adient que exercís les funcions de llinda. Al cap d'una estona de voleiar i aturar-se en diferents llocs, amb la intenció de tenir una bona perspectiva i copsar el perill que podria suposar aquell grapat d'avis remenant pedres, el pit-roig va aterrar al caire d'una pedra mig soterrada, fent aquells moviments sincopats que fa aquest petit ocell quan es troba a terra. El barba-roig volia fer-se veure i, en aconseguir copsar l'atenció dels pedrasequers, esperar que la sagacitat observadora de pedres d'aquella colla parés atenció en la que el petit plumífer tenia sota les seves potetes. 

- Guaita quin pit-roig!- Diu uns dels esportistes del roc pelat. 

- Fa estona que ronda per aquí.- Respon un altre. 

- Ostres, tu! Heu vist la pedra des de la que ens mira? - Rebla el més entenimentat. 

- Caram! Està mig soterrada però és una llinda fantàstica. Anem-hi! - Diuen tots a cor. 

 I tots es posen a treballar amb pales, perpalines i d'altres eines. Ara que ja tenien les mènsules preparades, podran completar les tasques d'aquesta jornada amb la instal·lació de la llinda. Amb els cors plens de gaubança per la feina feta, marxaran cap a casa convençuts que la sàvia i voluble Natura encara té moltes coses meravelloses que mostrar. 

Gràcies, pit-roig!

dimarts, 13 d’octubre de 2020

La feina ben feta


Els pedrasequers no treballen a preu fet. Ells van fent la feina lentament, seguint els coneixements que l'experiència els ha instal·lat a l'hipotàlem, allà on raja l'oxitocina que els aporta moments insospitats de gaubança. És comparable a un procés iniciàtic, en el decurs del qual s'extasien en el moment de posar una pedra al lloc precís que li pertoca. És aquesta la raó de l'escassa progressió de la jornada d'avui en l'alçada de les parets de la barraca, si compareu amb les imatges de la jornada anterior. Però fixeu-vos-hi, en com de bé estan col·locades les pedres, tot fent una petita aproximació en la part més alta per a poder assentar adequadament l'imprescindible llinda. 

La barraca del Xullo té aspiracions molt altes. Té ànsia de protagonisme en la història de les barraques sota las jurisdicció dels aixecadors de pedres locals. La seva biografia només trobarà apologetes que cantin les seves virtuts, entre les quals destaca la humilitat que suposa l'acceptació al desplaçament de la seva ubicació primigènia, amb la intenció de preservar la salut d'una vilipendiada soca d'alzina. El cronista conserva la fugaç esperança de què, amb l'entreteniment del joc del Tetris que suposa la col·locació de pedres, aquells agressius membres del grups entestats en eliminar-la, se n'oblidin i la deixin reposar en pau, la soca.

dimarts, 6 d’octubre de 2020

Tornant a la barraca del Xullo

La reparació del trau de la barraca número 10 va interrompre les tasques de restauració de la barraca número 150 o “del Xullo”. 

Aquesta construcció s'havia fet famosa per la persistent soca d'alzina que estava resistint els tan contundents com infructuosos intents d'alguns pedrasequers, entestats en eliminar-la completament. A aquesta soca, emulant l'om de Machado, amb les pluges d’abril i el sol de maig, algunes fulles verdes li havien sortit, però això no va apaivagar l'instint destructor i alzinicida (neologisme llicència de l’autor) dels membres més caparruts de la colla. Al cronista li venen ganes de fer un cop d’estat i bandejar aquesta gent extremista. Ara ha estat brostada i ja no llueix les tendres branquetes que maldaven per sobreviure. 

Tornant a la freda i insensible pedra seca, el aixecadors de pedra que no han volgut ser partícips de la criminal desforestació, han apilat algunes pedres més per a fer créixer les parets de la barraca. Encara queda molta feina per a completar la seva restauració, treballs que es faran més feixucs en instal·lar la llinda i escometre les tasques de formar la cúpula de tancament.

dimarts, 29 de setembre de 2020

Ja es pot visitar la barraca número 10

Les bruixes ja tenen barrat l’accés a l’entorn de la barraca del Jaume Martí. Un magnífic caramell avisa del perill que corren en apropar-se a la ubicació que ocupa la barraca. Falta saber quin és aquest perill tot i que, en deixar volar la imaginació, es pot pensar en una inhabilitació com a bruixes o una querella per desobeir les indicacions del caramell, òrgan administratiu d’autoritat superior a la comunitat autònoma fetillera. 

Doncs sí, la barraca número 10 ja forma part del conjunt de barraques restaurades pel grup de pedrasequers. Ha quedat molt bonica, com podeu veure a les imatges adjuntes. La seva clepsa està ben guarnida amb un caramell que li atorga una imatge unicorne i uns lliris plens d’ànsies de florir. Altrament, s’ha arranjat l’entorn per a fer més agradable l’estada y poder contemplar l’obra des de tots els vents.

dimarts, 22 de setembre de 2020

Finalitzant la barraca número 10

En Tomàs Molina havia anunciat pluges per a la tarda d'avui. Calia afanyar-se en previsió de una fallada en la punteria de l'home del temps, ja que sempre faciliten el pronòstic aproximat donada la volubilitat dels meteors, que tenen una certa tendència a desviar-se de la ruta marcada. Afortunadament, Hèlios s'ha mostrat despullat en mig del blau durant tot el matí i els pedrasequers han pogut donar-li una bona empenta a la barraca número 10. 

Aquesta jornada ha comptat amb la presencia d'un bon nombre d'aixecadors de pedres, fet que ha permès deixar la barraca en un estat òptim per a instal·lar l'espantador de bruixes, altrament conegut com a caramell, i posteriorment plantar els ornamentals lliris al seu voltant.







dimarts, 8 de setembre de 2020

Més mans, més pedres apilades

La jornada d'avui ha vist un considerable augment d'aixecadors de pedres i, és clar, més mans vol dir més pedres aixecades, tot i que tots no hi caben enfilats a les parets de la barraca. L'èxit rau en el repartiment de tasques, fet que es produeix d'una forma totalment espontània y automàtica. Si bé es cert que uns estan més especialitzats en col·locar les pedres, els altres s'afanyen en apropar els rocs que han de ser col·locats, així com de mantenir l'entorn un pèl ordenat y, fonamentalment, contribuir a la recopilació de renecs i cagumtots amb els que es rega l'ambient en el decurs de la jornada, principalment quan algun dit distret queda atrapat entre dues pedres. 

La barraca va creixent, tot i que hores d'ara presenta més l'aspecte d'una torre de l'homenatge, amb sagetera inclosa, que no pas una barraca de vinya, però no cal dubtar de la seva bella esvelta imatge. El forat de la cúpula es va tancant, tot i que es pensa d'equipar aquesta barraca amb un casc de paleta per a prevenir el possible atac d'un altre pi venjatiu.

dimarts, 1 de setembre de 2020

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.

dimarts, 28 de juliol de 2020

Llinda instal·lada i vacances d'estiu

Totes les barraques de pedra seca necessiten una porta per a accedir al seu interior. Aquesta via d'accés es defineix a mida que es van aixecant les parets i amb orientació a migdia en la major part dels casos, tot i que se'n troben orientacions de totes direccions en funció de la parcel·la on s'ubica la barraca. Un cop s'arriba a l'alçada convinguda, cal decidir si la part superior de la porta es tancarà amb llinda plana, quan es disposa de pedres apropiades, o amb arc de mig punt, més vistós però amb més complexitat de construcció.

La barraca número 10 tanca la seva porta amb una llinda plana, que és la més simple i la que menys problemes tindrà en el futur. En el decurs d'aquesta jornada s'ha deixat instal·lada la llinda, tot preveient la continuació de l'obra quan finalitzi el període de vacances que es pren el grup de pedrasequers. Al setembre, que ja no farà tanta calor, tornaran reposats i amb les energies recuperades per a continuar apilant pedres en forma de barraca.

dimarts, 21 de juliol de 2020

Calor i pedres

Les ganes de treballar són inversament proporcionals a la xardor en la que es troba immers l'obrer. S'ha de tenir una voluntat a prova de tremolors de l'ànima per a aixecar sense defallir pedres tacades amb la suor que degoteja del front. La memòria d'en Jaume Martí s'ho val. Ell no es queixava mai i sempre mostrava al món un agradable somriure que ornamentava amb algun acudit o dita de les seves terres.

Els pedrasequers es van reagrupant, superant els obstacles del camí per a arribar allà on es troba la barraca que necessita el seu agombolament. Tanmateix, s'aprofita per a corregir algun detall del sender o esmatassar les bardisses que l'envaeixen. Això és el que ha fet una secció del grup aquest matí, netejar el viarany que mena cap a la veïna barraca número 11, dedicada a l'amic Albert Antonell.

“A pas de bou s'hi arriba prou” i pedra a pedra es va refent la barraca número 10. Això sí! La sagrada cerimònia de l'esmorzar s'ha de respectar i fruir-la amb devoció.

dimarts, 14 de juliol de 2020

Dall, pedra i mans

Els membres del grup es van incorporant a la feina amb molta energia, aquella que no els ha pispat el corc invisible.
 
La barraca partida a cop de pi va veient com es restaura la seva estructura. Cal furgar entre la runa per a recuperar les pedres que conformaven la seva closca. Els pedrasequers són experts en aquestes qüestions i en repartir-se la feina, tot i que, més que repartir-se-la, se l'apropien sobre la marxa amb tarannà col·laborador i respectant les diferents especialitzacions que s'han posat de manifest desprès de remenar tantes pedres. Uns tenen més traça col·locant pedres a la construcció que toca, sigui una barraca o un mur; altres tenen el nas més ensinistrat per a trobar pedres (sempre en falten), encara que s'amaguin sota el sòl; n'hi ha que presenten més predisposició a la ornamentació de l'entorn i, finalment, es troben els killers: aquells que senten passió pel dall i els seus efectes sobre bardisses, arítjols i d'altres espècies vegetals invasores.

dimarts, 7 de juliol de 2020

Arranjant camins

Les barraques de pedra seca poc sentit tenen de ser-hi si no es visiten. Una condició indispensable per a poder visitar-les és que el camí d'aproximació sigui transitable de forma còmode per a qualssevol caminant.

En el decurs d'aquesta jornada, els pedrasequers han gastat esforços en arranjar el corriol que mena cap a la barraca d'en Jaume Martí, incorporant uns graons a un talús un pèl complicat de transitar, principalment quan ha plogut i el terra es transforma en un tobogan.

dimarts, 30 de juny de 2020

La barraca del Jaume Martí al quiròfan

En el temps d'esplendor de les vinyes, els rabassaires difícilment patien la caiguda d'un pi a sobre de la seva barraca. Com a risc més greu els hi podia caure un cep contra la paret de pedra de la construcció i, ja us podeu imaginar, la poca destrossa que faria. El camps s'aprofitaven fins al racó més amagat per a fer créixer el vi emmagatzemant dins del raïm, mostrant un paisatge molt diferent al que es veu actualment; era com una galta amb barba de quatre dies, sobre tot entre novembre i gener, quan els pàmpols desertaven rovellats.

Els pedrasequers fan un horari diferent del que solien fer els pagesos rabassaires. Tot i que es posen de bon matí, a vegades no hi són tots o uns marxen abans i altres s'incorporen més tard. El cronista és l'únic membre del grup que pot fer teletreball, la resta no, tots han d'estar a peu d'obra. Tot plegat conforma un maquinària que funciona molt bé i la feina va sortint. De vegades més ràpidament, pel que fa a les urgències, i de vegades més pausadament, com a tònica general.

La represa post-pandèmica resulta un pèl irregular i la barraca del Jaume Martí està entrant dins de la tònica general. Tot i així, es pot dir que el procés de reconstrucció avança y ja s'està conformant el camp estèril, un cop netejada la ferida, y preparant els punts de sutura.

dimarts, 23 de juny de 2020

Barraca alliberada

La barraca número 10 ja ha estat alliberada de la soca que li feia la clenxa. Un reduit nombre de pedrasequers, lluitant contra l'atac de nombrosos mosquits enllepolits per la sang fresca que s'oferia, ha participat en la intervenció quirúrgica que ha eliminat aquell element destructor de l'arquitectura rural.

Com es pot veure a les imatges, la construcció ha quedat molt perjudicada i caldrà esmerçar esforços per a restituir-li la imatge prèvia a l'atac vegetal.

Els esportistes de la pedra seca no s'arronsen davant d'aquestes eventualitats provocades pel perpetuum mobile de l'inquieta Natura. De més dificultoses se n'han trobat i en poques jornades de treball, la barraca dedicada al recordat Jaume Martí lluirà esponerosa de nou.

dimarts, 9 de juny de 2020

Torna la normalitat

Els pedrasequers comencen a desconfinar-se.

Seguint els protocols de seguretat, establerts en les normes que s'emanen de la fase 2 del desconfinament, un escamot de pedrasequers ha fet una descoberta pel verd amb la intenció de deslliurar de l'abraçada d’un pi la barraca número 10, dedicada a la memòria del company Jaume Martí.



Es desconeixen els motius pels quals l'arbre ha perdut la verticalitat, tot i que el vent és el principal sospitós d'haver col·laborat, però no ha deixat cap evidència. El pi no té enteniment ni capacitat de reacció, motiu que ha provocat que no tingués l'habilitat d’apartar-se en el moment de la seva caiguda. La qüestió és que li ha encertat de ple a la barraca. Vaja, que ha tingut una punteria extraordinària. A les imatges podeu veure la barraca abans i després de l'agressió. En una es veu neta i polida, com la va deixar el grup d'aixecadors de pedres, i en l'altra es veu amb el pi reposant a sobre i la seva estructura molt perjudicada. Un judici ràpid ha condemnat l'arbre agressor al seu desmembrament, sentència que s'ha executat immediatament.

dijous, 14 de maig de 2020

Con las lluvias de abril y el sol de mayo ...

El superb entestament de l'ésser humà mai podrà imposar-se per sobre de la persistent i sàvia Natura. Les religions semítiques han fet creure a l'espècie humana que tota la vida que es mou al seu voltat està al seu servei, fent-los oblidar que ells també en formen part i es troben sotmesos als cicles vitals que imposa la Natura.

La soca de l'alzina de la barraca del Xullo és un exemple viu d'aquest principi. Con la lluvias de abril y el sol de mayo, algunas hojas verdes le han salido al tronc centenari de l'alzina que guita els camins propers.

 El cronista ja va manifestar la seva opinió, que era la de deixar la soca on està plantada i, si es produïa, gaudir del seu reeiximent davant l'adversitat. Continua creient que aquest ésser viu s'ha fet creditor d’una nova oportunitat dins de l'oxímoron de la nova normalitat. Cal observar que, davant de l'assetjament continu i contundent del virus humà, l'alzina es revifa sense necessitat d'UCIS ni d'entubament. És el triomf de la vida per si mateixa.

dimarts, 24 de març de 2020

Quedeu-vos a casa!

Els pedrasequers pertanyen als grups de culs-inquiets que necessiten sortir a trepitjar el verd amb una certa freqüència, però ara toca fer bondat i seguir les instruccions de les autoritats sanitàries, que pretenen evitar la recol·lecció i posterior aspersió de bitxos gens saludables.

Amb la intenció d'animar els seus congèneres, el grup vol convidar a tothom a romandre a casa i, abans de confinar-se, van enregistrar la cançó que podeu sentir i veure a l'enllaç adjunt.

Gaudiu sense sortir de casa.



dimarts, 17 de març de 2020

Pedra seca virtual

Seguint les ordres de l’autoritat competent, els pedrasequers han deixat d’anar a apilar pedres al camp. Com a prevenció per a no arreplegar el voluble virus que viatja pel món, han decidit fer teletreball. Cadascú s’ha endut una pedra a casa seva i, connectats pels mitjans de comunicacions, construeixen barraques virtuals en tres dimensions, un cop han estat escanejades les pedres individuals.

Un sistema de videoconferència permet establir la mateixa relació que els caracteritzava al lloc físic de treball, facilitant l’emissió col·lectiva de renecs tot i que d’intensitat moderada, per raó de conviure amb persones alienes a la dinàmica del grup.

Es preveu que, un cop superat el confinament, els supervivents podran posar en comú tota la ciència desenvolupada en aquest ascètic temps de reclusió.

dimarts, 10 de març de 2020

Mimant la barraca 152

Els pedrasequers han continuat amb l’agombolament de la barraca número 152. Tot fa pensar que els aixecadors de pedres traspuen una certa debilitat emotiva per aquesta barraca, sensibilitat a la que es vol afegir el cronista.

És cert que, en l’entorn jurisdiccional d’aquest grup d’esportistes de la pedra seca no se’n troben, de peces com la que ocupa aquest escrit. Una planta rodona que sembla feta amb compàs, un ràfec a mode de serrell lític, una porta ben formada sota una llinda a esquadra i una finestra a joc fan que, junt amb la seva ubicació, sigui un racó de món digne de visitar, a ser possible evitant la massificació. Una nit de lluna plena allà, escoltant el silenci de la Natura, pot aportar una espiritualitat difícil de trobar en altres llocs.

- Escolti! Em pot dir si també aniria bé pels galindons?
- Miri, Heloïsa. Vostè creu en la homeopatia?
- Home! És clar, com tothom.
- Doncs en aquest cas segur que li anirà bé pels galindons. Ara! Ha de tenir fe, molta fe.

dimarts, 3 de març de 2020

La barraca del Sebastián

Avui li ha tocat el torn a la barraca del Sebastián.

L'entorn de les barraques és tan important com els lliris que ornamenten el sostre d'aquelles rudimentàries construccions. Un espai net de bardisses, en el que destaqui la barraca, li dóna una visió més realçada, amb més protagonisme, com una primorosa pintura a l'oli envoltada d'un espaiós paspartú.

Els pedrasequers han dedicat la jornada d'avui a l'arranjament dels entorns de la barraca número 152, coneguda com la “d'en Sebastián”, en honor de qui va indicar el lloc on es trobava.

Tanmateix s'ha treballat en la conformació d'un escocell, just al davant de la porta de la barraca, que haurà d'hostatjar un arbre plantat en un homenatge a desvetllar més endavant.

dimarts, 25 de febrer de 2020

I ara, un altre mur

L'embranzida agafada pels pedrasequers en la reconstrucció del mur al camí de Canyelles, els ha esperonar a continuar apilant pedres per a fer paret.

En aquest cas ha estat una obra menor que, venint amb les mans ensinistrades de la jornada anterior en un mur de més substància, els ha ocupat només el matí d'avui. Pel mur del camí de Canyelles, els aixecadors de pedres van requerir l'ajut d'un tractor, amb conductor inclòs, degut a la dimensió megalítica d'algunes de les pedres de la base de la paret. La parèmia “Els favors amb favors es paguen” ha estat portada a la pràctica en refer aquest petit mur, ubicat a la propietat de can Borrell, prestadors de l'esmentat tractor.

divendres, 21 de febrer de 2020

Exposició "Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya"

El 28 de novembre de l'any 2018, la Unesco va incloure l'Art de la pedra seca, coneixements i tècniques a la Llista Representativa del Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat. Candidatura que van presentar nou estats del centre i sud d'Europa, incloent Espanya. D'aquest reconeixement va néixer l'exposició Tota pedra fa paret. La pedra seca a Catalunya, que ha estat elaborada per la Direcció General de Cultura Popular i Associacionisme Cultural (DGCPAC) del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i l'Associació per la Pedra Seca i l'Arquitectura Tradicional (APSAT).

En Martí Rom, president d'APSAT, declara que hores d'ara tenen plena tota la itinerància de l'exposició per l'any 2020 i 2021, i que està començant a programar les ubicacions de l'exposició per a l'any 2022. Tot un èxit sense precedents. 

Desprès de la seva inauguració el passat 14 de novembre, al Centre d'interpretació de la pedra seca de Torrebesses, al Segrià, avui s'ha inaugurat a la sala “Violant Carnera” del Centre d'Estudis de Castellar – Arxiu d'Història (CECV-AH), amb la col·laboració del Grup de Recerca de la Pedra Seca del Centre Excursionista de Castellar (GRPSCEC), el membres del qual són protagonistes d'algunes imatges exposades en els diferents panells de l'exposició, que ells mateixos es van encarregar de muntar la tarda del dia anterior. 

A les 19 hores ha tingut lloc l'acte d'inauguració de l'exposició. La sala era plena per a escoltar els parlaments d'Oriol Vicente, president del CECV-AH, Rosa Maria Canales, tècnic de la DGCPAC, Joan Roura, membre del GRPSCEC, i, finalment, Ignasi Giménez, alcalde de Castellar del Vallès, qui ha lloat la feina feta pel grup local i també ha reivindicat el CE-AH com a punt d'especial interès per a la celebració d'actes com els que s'inaugurava. Tot seguit, en Joan Roura ha fet un recorregut explicatiu per cadascun dels panells que composen l'exposició; començant per la il·lustració geològica del tipus de pedra que es pot trobar a Catalunya, per a continuar amb la varietat de construccions que es poden fer utilitzant la tècnica de la pedra seca. 

Després de Castellar del Vallès, on romandrà fins al dia 17 de maig, estan previstes les ubicacions de l'exposició en el decurs d'aquest any 2020 a Freginals (Montsià), Cadaqués (Alt Empordà), Manresa (Bages) i Bonastre (Baix Penedès).