dimarts, 1 de setembre de 2020

Una desitjada represa

El cronista opina que comencen ara les vacances, els pedrasequers. Aixecar pedres i apilar-les ordenadament no n'és cap, de feina. Es pot considerar una afició, com escriure un llibre o pintar un paisatge a l'oli sense connotacions professionals, per simple entreteniment en el seu lleure. Segurament, en aquest passat mes carregat de xardor, hauran treballat fent d'avis, aguantant estoicament les trapelleries dels nets tot mirant el calendari, passant ratlla a cadascun dels dies que anaven deixant enrere a l'espera de l'alliberació. Ara ja ho són, de lliures. Ara ja poden tornar a tocar pedra y gaudir de la camaraderia que els uneix, com a grup creatiu i amant de la conservació del patrimoni. 

S'ha reprès la feina allà on la van deixar, en la barraca del Jaume Martí, catalogada amb el número 10. La llinda que marca els límits de la porta ja té pedres a sobre, començant la conformació de la cúpula que haurà de suturar el trau que va patir per causa d'un voluble pi.

Com fan els futbolistes, els pedrasequers han de fer un entrenament suau després de tants dies sense testar el pes de les pedres. La jornada ha suposat una represa pausada y sense les mateixes exigències que són suportades en plena temporada. S'ha de ser previngut per a evitar lesions en la carcanada que obliguin a un avorrit non fare niente.

Cap comentari:

Publica un comentari