Encara amb la barraca 58

Tot i que els esdeveniments es van produir dimarts passat, les imatges i les referències a les tasques realitzades han arribat avui i aquest és el motiu de l'endarreriment en la publicació. 

Les novetats tampoc són rellevants. El mur ha crescut un mica més i l'esmorzar s'ha portat a terme seguint la mateixa litúrgia a la que estan acostumats els pedrasequers.

 

És el torn de la barraca número 58

L'enorme tros d'escorça terrestre que va ser batejat amb el nom de Can Borrell acull un bon barraques de pedra seca. Ara li ha arribat el torn a la que li correspondria el número 58 al catàleg local de barraques dedicada a en Fèlix Company. 

L'estat en el moment de la troballa era d'enderroc total. Això implica la utilització del procediment no escrit de restauració de barraques enderrocades, com és obvi. 

Es tracta d'un peça adossada al marge i de planta rodona amb una porta orientada a W44ºN, és a dir: cap allà. Les coordenades de la seva ubicació són: 43º 71' 24.16886",2º 4’ 54.75122". 

El grup de pedrasequers s’ha posat en mode automàtic per a escometre les tasques apuntades en l'esmentat procediment que, mancat de un document que l'acrediti, els membres del grup porten gravat a la memòria EPROM que transmet les ordres a la seva CPU i, d'aquesta, als divers dels seus perifèrics, és a dir: cames, mans, ulls i llengua. 

Després de gratar el túmul de terra que guardava les despulles de la barraca, ja s'ha començat a aixecar una bona part del mur que la conforma.

 

Torna a ser maca de veure

Aquell camperol blasmava en contra de la seva sort. Li havia tocat un tros de terreny costerut y farcit de pedres calcàries, entre les que havia de gratar la terra per a fer créixer uns ceps difícils d’agombolar. Amb el temps i les pedres amb les que s'entrebancava, que anava apilant curosament, va pensar en construir un aixopluc que el protegís de la pluja i el Sol, tot i que aquest últim el veia poc per trobar-se el refugi mirant cap a ponent. I allà va anar veient passar els anys, munyint la terra per a transformar-la en vi, fins que un bitxo vingut del nord li va esguerrar el negoci. 

Els pedrasequers han restaurat la barraca número 29 o “del Llentiscle”, aquella que va ser trobada entre bardisses en el mateix estat que l’havia deixat aquell rabassaire. Ara torna a lluir en aquell petit recó de món, un pèl difícil de trobar, en un espai obert per a major gaudi de la seva contemplació.