Abans |
Els membres del grup no es limiten a apilar
pedres i ja està, acumulen més tasques entre les que es troba la de guaitar què
passa amb les barraques en el decurs del temps, aprofitant les sortides que
fan, ja sigui en solitari o acompanyats. Un d'ells, en una excursió privada,
havia observat que l'arc que tanca la porta de la barraca número 20, altrament
coneguda com "dels casots", es trobava en un estat precari i el va
haver d'apuntalar per a que aguantés fins a la seva reparació. Aquest havia de
ser l'objectiu de la jornada que s'encetava.
Una cop carregats els trastos als cotxes, la
tropa s'ha posat en camí amb l'ànima carregada d'entusiasme. En arribar al punt
que arrenca el corriol que mena capa la barraca, s'ha produït una sorpresa: la
companyia elèctrica havia canviat el pal de fusta que aguantava aquells cables
per una torre metàl·lica, fixada a terra amb una bona base de formigó. Els
aixecadors de pedres s'han vist obligats a aixecar-se ells mateixos, fent una
trepada per a pujar al nivell del corriol.
Ara |
Les tasques portades a terme han estat la
reparació de l'arc que tanca la part superior de la porta, feina que ha estat
intensa, i la neteja del camí, tasca aquesta última que sempre és necessari fer
perquè la vegetació creix sense coneixement, sense saber que allò és un camí
que mena cap a una construcció preuada per a algunes persones.
Amb aquesta jornada de retorn a la pedra seca
es pacta tancar el període laboral i s'inicien les merescudes vacances, acord
en el que mai hi ha dissensions. El proper dia ú de setembre cau en dimarts, i
serà aquell el del retorn a les tasques d'apilar pedres i, si cal, apedregar a
qui se li il·lumini el cap amb idees estrafolàries que allunyin al grup del seu
objectiu.
Bones vacances a tothom!