dimarts, 17 de desembre de 2013

Seguint amb la barraca número 63 o "de la carena del Paraire"

És hora de tornar a la pedra, i avui el grup s'ha afartat. Les tasques de reconstrucció de la barraca han continuat segons el pla que no s'ha establert, és a dir, cadascú fa el que li ve més de gust i s'escometen les tasques segons l'estat d'ànim, el que ve a ser com un acte de pura expressivitat, un nou tipus d'art que ens hem inventat nosaltres.

Amb la pedra acumulada pel voltant de la construcció, s'ha començar a aixecar els murs laterals, així com els contraforts que hauran d'aguantar el que vingui a sobre, sigui llinda o qualsevol altra tipus d'obra que es consideri convenient. És l'avantatge que té el no treballar sobre plànol, que s'improvisa en funció del que es presenta en cada moment i, sense arribar a les mans, permet que s'estableixi un diàleg, una mena de contrast d'opinió entre els membres del grup.

 L'esmorzar ha estat amenitzat per unes postres inesperades que, pel fet de venir com a sorpresa, ha fet que pels membres del grup passés un corrent d'entusiasme de més voltatge que l'habitual, principalment a mida que s'anava consumint el cava 1714, el de la independència, acompanyat de coca de pinyons i una xocolata de pedra que ha costat de rossegar, però que estava boníssima. Detalls que han estat aportats pels companys Quim i  Jaume.        

En el decurs del matí, no havent-se presentat cap pedra amb currículum suficient com par a optar a la plaça de llinda plana, el tancament més aclamat ha estat el d'arc format per dues lloses o encavallades, per a la qual cosa s'ha hagut de muntar una parafernàlia de suports que aguantessin la inclinació de cadascuna de les lloses, alhora que es protegien els peus dels membres del grup que es trobaven més a prop de la porta.


La barraca va agafant forma, poc a poc, i la seva conclusió haurà d'espera a que es liquidin les festes que s'han de transitar en aquestes dates, en les que s'haurà fet una bona acumulació d'energia a l'organisme per a continuar aixecant pedres l'any vinent.

Bon Nadal i Bon Any a tothom!!



dissabte, 14 de desembre de 2013

Celebració a Sant Llorenç Savall - Cal Ramon

El grup s'ha engrescat en una tasca reparadora, una feina esportiva que nodreix el cos i l'esperit, passant de la feixuga feina d'elevar pedres a la més lúdica i pantagruèlica de l'aixecament de vidre.


El Josep Saladelafont ha tingut la deferència de compensar l'esforç esmerçat pels abnegats membres del grup de ferits de pedra, quan, en col·laboració amb el Jordi Guillemot, van reconstruir la barraca del Collet del Castell, dins dels terrenys de la seva propietat.

A primera hora del matí, tots els participants s'han presentat a Cal Ramon, on han estat obsequiats amb un suculent esmorzar de forquilla, atesos per la simpàtica Teresa en el reservat de la planta baixa d'aquest restaurant.

Els membres del grup, sempre de bon humor, han fruït de la generositat del seus hostes que ha estat abundosa i contundent, rematada pel pastís fruit de la generositat del Jordi Guillemont, coronat per una barraca de pedra seca confeccionada amb suculenta xocolata.

No cal dir que, aquestes ocasions, fan que l'esperit altruista dels membres del grup s'alimenti amb una dosi addicional d'entusiasme, encara que no sigui el seu objectiu principal. Dimarts vinent caldrà tornar a posar-se el guants i contribuir a l'escalfament de l'organisme canviant pedres de lloc.


dimarts, 10 de desembre de 2013

La barraca i la soca

Pot ser pel fred de la matinada, que manté la voluntat a una temperatura no se sap si desorientada o esmorteïda, la qüestió és que alguns dels membres del grup han decidit establir una sessió de brainstorming sobre què fer amb la soca que havia quedat dins de la barraca.

- Deixem-la dins com si fos una taula - deia un.
- Fem un seient amb respatller i tot - deia el més pràctic.
- No, traguem-la perquè, més endavant, pot fer caure la barraca - deia un altre futurista.


Per altra banda, un altre ha agafat el magalló i ha començat a fer-li cops a les arrels que la mantenien aferrada a la terra, mentre el que portava la serra mecànica intentava posar-la en marxa, fins que s'ha adonat que no havia obert l'interruptor de l'espurna.

Uns altres membres de la tropa s'han desentès de la polèmica i, durant la sessió d'aquella profunda reflexió, anaven arreplegant pedres, tot acostant-les a la construcció.

La concòrdia ha tornat a les 9:45, l'hora en punt de l'esmorzar, quan ja havia fet acte de presencia un càlid sol que resultava molt agradable.  

Com era d'esperar, el matí se'n ha anat en traure la soca del seu jardí particular, engegant les teories més en consonància amb la decoració de la llar allà on no es pot dir.

Com a prova, veieu les imatges que demostren la unitat de criteri amb la que sempre treballa el grup.

En el decurs de la propera sessió es treballarà amb pedra, paraula d'honor.


dimarts, 3 de desembre de 2013

Barraca 63 o "de la carena del Paraire". Primeres tasques.

Aquesta barraca presenta algunes qüestions a resoldre que no permeten desviacions, com ara la del pi que ha tingut la mala idea d'anar a fixar les seves arrels a l'interior de la construcció i la de (ja inveterada per repetida) provisió de pedra que obligarà a la tropa a fer incursions específiques al respecte.

De moment, la jornada es va dedicar a covèncer el pi per a que es retirés cap a una banda i fer una neteja inicial dels voltants de la construcció, així com identificar les peces que es troben escampades per l'entorn.

dimarts, 26 de novembre de 2013

Finalitzada la restauració de la barraca numero 64 o "del torrent del Paraire"

Feia fred i, en aquell lloc ombrívol i humit, es feia sentir més encara. La millor forma de combatre el fred és aixecar pedres o cavar o desbrossar o ... fotre el camp d'allà i marxar cap a un altre lloc més temperat.

Però l'esperit de sacrifici dels membres del grup és molt ample i, quan es comença una tasca, s'ha de finalitzar i deixar-la en estat de poder-la presentar en públic.

Satisfacció per la feina ben feta
La distribució de tasques ha estat tan anàrquica com ja és costum en el membres de la tropa. Uns s'han decidit per anar a buscar pedres, altres a posar-les al seu lloc sobre la barraca, altres a retirar matolls que encara romanien per allà, altres a arranjar els marges que envoltaven la construcció i altres a construir alguns esglaons que permetessin salvar el talús amb una certa comoditat. La pausa dedicada al la sacralitzada cerimònia de l'esmorzar s'ha respectat escrupolosament, tot fent una mica de conya, o molta, sobre els temes que es troben a la palestra de les notícies en l'actualitat, intentant no deixar cap polític sense la seva corresponent crítica, a ser possible destructiva.  

Quan començava a tocar la maternal llum del Sol, escalfant tèbiament aquell recó de món, el grup ha finalitzat la seva tasca i ha posat per a la foto final, amb la corresponent parafernàlia de banderes amb les que s'identifica i que podeu veure il·lustrant aquesta crònica, en la que es pot apreciar que s'ha fet més tasca d'urbanització que de reconstrucció de la barraca.

Detall
La 63
Un pèl més amunt es troba la barraca número 63 o "de la carena del Paraire", que també requereix de la intervenció del grup per a restaurar-li l'aspecte que va tenir fa molt de temps. El grup s'ha desplaça, remuntant la vesant, per a trobar aquesta barraca i començar a planificar la seva reconstrucció. En el seu interior es pot apreciar un forat que podria ser la fresquera utilitzada per a conservar a bona temperatura una ampolla de vi, perquè un canti allà no entra. Un enorme pi ha crescut en l'interior de la construcció, que haurà de ser convençut per a que s'aparti una mica cap a una banda, amb la intenció de no interrompre el decurs de les tasques a realitzar.

A l'hora de l'Àngelus, els membres del grup es retiraven i es disgregaven cap els seus respectius caus.     


dimarts, 12 de novembre de 2013

Restaurant la barraca número 64 o "del torrent del Paraire"

El grup ha tornat a les seves activitats de restauració de barraques, tot aprofitant per a muntar un nou itinerari de visites, concretament en el lloc conegut com "Turell", per sobre del torrent del Paraire, que inclourà la font del mateix nom, un avenc de 7 metres de fondària i el conjunt de barraques que es troben per allà escampades.

Un cop arribats al lloc on s'han quedat els vehicles que els transportaven, s'ha escomès la primera tasca que consistia en retirar un arbre mort, caigut just a l'entrada del camí pel que s'havien d'endinsar. La serra mecànica ha fet la seva feina, tallant branques i soca fins que s'ha deixat el camí orfe d'obstacles. Més endavant hi havien altres arbres caiguts que han tingut el mateix destí que el primer.

Costa amunt, hi ha un corriol que és freqüentat per les motocicletes de trial, camí que es troba molt malmès per aquesta causa, ple de pedres i rastres del pas d'aquest vehicles que, davant la inoperància de les autoritats, cada vegada son portats pel mig de la natura, per conductors més insensibles i imprudents. Veieu la fotografia  que s'adjunta.

El grup s'ha dividit en tres fronts: el primer ha tingut la missió d'iniciar les obres de reconstrucció de la barraca i la neteja del seu entorn; el segon, dall en mà, s'ha dedicat a marcar l'itinerari que s'havia programat; el tercer, individual i amb la desbrossadora penjant de les espatlles, s'ha dedicat a netejar tot el que podia suposar un obstacle per a accedir a aquell amagat indret.

L'hora d'esmorzar, com és habitual, ha estat la que ha congregat aquesta abnegada comunitat, prenent possessió dels voltants de la barraca per a dedicar-se a la ben saludable tasca de recuperar les forces esmerçades fins a aquell moment. Com a colofó, el company Llinares ha obsequiat la concurrència amb un tast de coca de forner, llaminadura que a contribuït a l'eixamplament dels ànims per a continuar la tasca.

Aquesta barraca demana, com a mínim, un parell més de jornades. El seu estat de conservació, malgrat que s'aguanta amb una certa dignitat, no és gaire bo, mostrant uns quants traus, escampats per tota la seva estructura, que requereixen d'atencions reparadores d'un nivell pràcticament quirúrgic.

A l'hora de l'Àngelus, el cronista i uns altres companys, empesos per la coïssor de tasques ineludibles, han abandonat la zona de treball.   

dimarts, 5 de novembre de 2013

Descoberta de conillers. Un forn d'obra

La granota de barracaire s'ha quedat avui descansant a l'armari. El grup s'ha transformat en una gossada de conillers que s'ha esmunyit entre les bardisses del torrent de Canyelles per a seguir el rastre d'un antic forn que se suposa d'obra. L'Àngel, inesgotable conreador de les oliveres i el safrà que es beuen les aigües del rec que avui li tocaven en el torn de regadiu, els ha obert una porta en la tanca que dibuixa el perímetre on treballa, amb l'objectiu d'atansar-se a la riba del dit torrent, inici de la descoberta, riu amunt, per a intentar trobar alguna traça que els permetés identificar aquell forn.

Al capdavant, dall en mà, com la tuneladora que s'engoleix les pedres per a deixar un forat de pas, alguns esforçats membres del grup anaven tallant tot el que se'ls posava pel davant, obrint el camí als que venien al seu darrere equipats amb tisores amb les que fer la manicura al pas obert.

Encara no se sap qui, ben bé del cert, algú s'ha fixat en uns forats que apareixien a una de les parets que cauen cap a la llera del torrent, a uns quatre metres d'alçada, marques sospitoses d'haver servit d'ancoratge a la graella del forn. Un cop centrats allà els treballs de neteja, amb el concurs d'una escala prestada pel titular dels terrenys, s'ha arribat a la conclusió de que allò eren les restes del que havia estat un forn, el forn que l'Albert havia albirat des de la riba oposada, ara deuen fer un cinquanta anys, quan ell tenia el cabell més fosc i abundós, i les cames més àgils.

S'ha ubicat la posició, mitjançant l'ajut del GPS, i s'ha pres la mida de l'arc i la fletxa de les còncaves restes que queden a la paret, per tal de calcular el perímetre del vas en el que es coïa l'escudella, tot constatant que a aquella runa li queden un parell de riuades de vida, calculant pel cap baix.

L'equip ha reculat, tot aprofitant per a tornar a obrir el camí que les dones havien fet servir per a baixar al riu a fer la bugada, i que els ha portat al lloc d'inici de l'aventura. Allà no era un lloc adequat per a portar a terme la cerimònia de l'esmorzar, per la poca comoditat i el fred que s'escampava per aquelles ombrades. Ha estat unànime la decisió de posar-se al sol, com els llangardaixos, per a trobar un confort adequat en el bon queixalar i beure, junt a la plantació de safrà que l'amic Àngel anava collint, amb molta paciència, i dipositant en un cistellet de vímet.

El cronista ha tingut prou i ha abandonat l'expedició per a dedicar-se a tasques més reposades, quan aquesta es disposava a fer una nova intervenció, amb la intenció de trobar un altre forn que ara tampoc escalfa res.

dimarts, 29 d’octubre de 2013

Finalització de la barraca 111 o del Josep Cadafalch i neteja de la font de la Mina

El cel mostrava un mantell de núvols un pèl amenaçador, com si digués que allà vosaltres si sortiu, però el grup no es deixa atemorir fàcilment i es va posar en marxa amb el mateix entusiasme que cada dimarts.

La barraca restaurada
Eines a l'esquena, camí avall cap a la barraca del Josep Cadafalch amb la intenció de deixar-la neta i polida per a la seva inauguració. El cronista es va quedar a la font de la Mina, equipat amb la màquina segadora que trinxa i talla tot el que se li posa pel davant. La resta del grup ha continuat cap a la seva zona de treball, on s'ha portat a terme el pla establert. Cap a l'hora de l'esmorzar, el segador ja havia pràcticament enllestit la seva tasca, deixant una bona esplanada davant la font, i la gana va guiar les seves passes fins al lloc on es trobaven els seus companys, tot animant-los a que deixessin la feina per a reposar amb l'entrepà a la mà. Les catànies del company Quim sempre són la cloenda de tan gratificant moment.

Addicionalment s'ha equipat el talús que baixa del camí carreter cap a la barraca amb uns esglaons que fan més còmode la baixada. L'obra civil també és important.

La font de la Mina
S'ha cisellat el número 111 al frontal de la llinda i s'ha donat per conclosa la tasca. La fotografia oficial es farà quan siguin presents tots els membres del grup, ja que avui faltaven uns quants.

Per aprofitar el temps que encara tenien pel davant, un grapat de membres del grup ha fet una descoberta pels voltants del Parany del Boter, amb la intenció de trobar una barraca que s'ha ubicat en l'interior de l'arbreda que hi ha allà, però la voluble Fortuna no els la afavorit amb les seves gràcies i no l'han trobada. Tocava fer retirada.

dimarts, 22 d’octubre de 2013

Barraca del tender de Mura

En el moment de la troballa
Els companys Jordi Guillemot i Quim Solbas van tenir la Fortuna de cara quan es van topar amb aquest monument a les barraques. Una barraca de tres cossos i en molt bon estat, encara que amagada entre les bardisses, com un marrec que juga a esmunyir-se en la foscor per a que no el trobin, i així havia passat molts anys.

La tasca d'avui ha estat centrada en la neteja. Om diria que fent servir una galleda, un plomall i un pal de fregar, però els estris que gasten aquesta tropa són més contundents i les bardisses ja tremolen quan senten les seves passes, apropant-se.
Finalitzant les obres

Amb els lliris plantats
A les imatges podeu observar l'estat en el moment de la troballa i en que ha quedat després de la intervenció de la brigada de neteja i restauració, encara que posteriorment s'ha procedit a la plantació de lliris al seu damunt, formant una corona que la distingeix com la reina de les barraques (tercera imatge  de darrera hora). Desafortunadament no es troba dins dels límits geogràfics de la jurisdicció sota els dominis del grup, però ja la senten com a filla adoptada, amb el permís dels companys que la van donar a la llum.

Algú ha apuntat la versemblant idea d'obrir un negoci de turisme rural en aquesta edificació, que més rural no es pot trobar enlloc del món.

En finalitzar les tasques, un grapat dels membres de l'esforçat grup s'ha engrescar en un dinar de germanor, com a cloenda de la reeixida jornada.


dimarts, 15 d’octubre de 2013

Inici de la restauració de la barraca 111 o d'en Josep Cadafalch

En arribar
La barraca 111 o d'en Josep Cadafalch es troba un pèl amagada en el bosc, tant és així que els membres del grup s'han trobat en la necessitat de fer una petita excursió fins al lloc on està instal·lada, endinsant-se entre arbres i matolls que creixen anàrquicament al seu voltant.

La construcció es troba en un estat acceptable, que requerirà petits treballs de reparació d'algunes parts que han estat erosionades per les inclemències dels meteors. En principi, a un primer cop d'ull, no es preveu haver de transportar pedra, encara que se'n troba pels voltants de la barraca.

El membres del grup, que ha crescut en número en les darreres edicions, han pres possessió del lloc i, quasi com si hagués sonat la sirena de la fàbrica, s'han posat tots a treballar, com és habitual, cadascú en la tasca que li ha vingut en gana però amb seny, molt de seny. No cal dir que la primera tasca del projecte, després de tallar alguna branqueta per a fer el penjador de la motxilla, és la de la neteja i, un bon grapat de abnegats treballadors dall en mà, han començat a fer cops a tort i dret fins que no ha quedat una bardissa en quatre o cinc metres a la rodona de l'eix de la barraca.

L'hora d'esmorzar ha estat respectada amb devoció, produint-se una escampada de treballadors com els nens d'escola a l'hora del pati, cadascú ocupat en fer-ne bon ús del que portava a la motxilla però, això sí, sense parar d'enraonar. Érem 12 més 1, com diu l'Evangeli que eren els d'aquella tropa que van sopar plegats per última vegada.     
  
El que escriu s'ha posat el vestit d'astronauta i s'ha penjat de l'arnés la màquina desbrossadora, amb la intenció de netejar el camí d'accés a la zona de treball, tasca que li ha ocupat tot el matí fins que el dipòsit de la seva nau intergalàctica s'ha quedat sense combustible, tot just en arribar a la font que nodreix d'aigua al mas de Can Cadafalch, on unes acolorides rajoles diuen "Benvinguts siau".

En marxar
La jornada laboral s'ha donat per conclosa cap a migdia, quan el grup, com els nans de la Blancaneus carregats d'eines però sense cantar, han iniciat el camí de retorn cap a l'aparcament on havien deixat els cotxes, on han estat rebuts per uns juganers cadells de gos que els aguaitaven amb molta atenció.

"- Que l'AVE encara no arriba a Girona, que encara falta algun tros de via per posar", "- Que no home, que no, que l'AVE sí que arriba a Girona ja des de fa temps", "- Que et dic que no, que encara no es pot anar de Barcelona a Girona en AVE", "- Escolta'm, i si ho mirem i ens informem?". Vet aquí la conversa de comiat.


dimarts, 8 d’octubre de 2013

Finalització de les obres de la barraca 186 o del collet del Castell

Les previsions fetes a ull han resultat encertades i les obres de reconstrucció de la barraca 186, altrament coneguda com "del collet del Castell", han estat finalitzades amb èxit.


Un cop tapat el forat que li quedava dalt de tot, s'ha escampat una bona quantitat de cendra que ha fet de llit per a rebre tota la terra que s'ha encabit dalt del sostre, on s'ha plantat l'espantabruixes que és el caramell. La cerimònia de la plantada de lliris ha estat enregistrada, molt acuradament, pel Jordi Guillemot amb la seva càmera de filmar. Finalment s'ha brindat amb un gotet de vi bo acompanyat d'uns fruits secs, a mode de petita celebració, obsequi del company Josep Llinares, inaugurant el servei de la taula que ha quedat instal·lada davant la porta, com un petit dolmen domèstic i funcional.

L'obra ha deixat satisfets a tots els membres del grup, que han posat amb l'ànim ben eixamplat davant la porta de la construcció, en la corresponent fotografia per a la posteritat, o no.

 S'ha fet l'arreplegament de totes les eines i estris utilitzats i cap a casa.

 El grup encara té feina pendent fora de la seva jurisdicció i, en properes sortides, es dedicarà a restaurar una barraca de tres cossos que es troba dins del terme de la població de Mura. Aquesta peça en una raresa, motiu pel qual s'haurà de fer una acurada tasca que permeti la permanència de la mateixa en vertical durant molt de temps.

dimarts, 1 d’octubre de 2013

Nou impuls a la barraca 186 o del coller del Castell

Per cortesia del Jordi Guillemot
La barraca va creixent, encara que no tan ràpidament com seria d'esperar, però les pedres pesen un ..., bé més d'un quilo i no pugen soles, a banda que s'han d'anar a buscar ja un pèl lluny, per haver esgotat les existències que hi havien pels voltants de la barraca.

El foradet que ha quedat
El Josep, propietari dels terrenys i, per extensió, també de la barraca que s'està restaurant, ha contribuït amb la seva màquina retroexcavadora per a proveir de pedra, fet que ha esperonat els ànims dels contumaços apiladors i han iniciat una impetuosa sessió de col·locació de material a sobre de la construcció, que ha vist com la seva fontanel·la ha minvat fins al punt que serà taponada en la propera sessió (això s'espera), encara que les previsions són del tot fetes a ull i no existeix risc de penalització si l'obra es lliura amb retard, faltaria més.

La Taula Rodona
Un reduït grup s'ha dedicat a fer realitat el somni d'un dels membres de la colla, que s'ha entossudit en fer baixar una pedra de la mida del sostre d'un dolmen, amb la que té la intenció de muntar una taula (rodona, com la dels cavallers del rei Artur) just al davant de la porta d'entrada a la barraca. Allà juraran fidelitat a l'ordre dels cavallers Pedraferits, amb el compromís de celebrar la conclusió de cada barraca amb una bona atipada, fins que el cos aguanti.


divendres, 27 de setembre de 2013

Polint la feina. Hores extres a la barraca del collet del Castell


El company Jordi Guillemot, impulsor del grup de pedra seca de Sant Llorenç Savall i provocador d'algunes de les vel·leïtats del grup de Castellar, és rigorós amb la seva tasca i li agrada polir-la per a major gaudiment del subjecte de les seves atencions.

Aquest rigor el porta a fer hores extres en la seva tasca barracaire, temps en el que ha posat un pèl d'ordre en la barraca del Collet del Castell, en la que es troba treballant una brigada mixta composada per membres de les dues colles d'apiladors de pedres.

A les fotografies que acompanyen aquest escrit podeu observar la rentada de cara que li ha fet a la barraca i com ha deixat el forat que encara té a la closca, i que s'haurà de tapar acuradament en les properes sessions.

Bona tasca Jordi. Salut i barraquisme for ever!


dimarts, 24 de setembre de 2013

Tornem-hi. Barraca 186 o del collet del Castell

 El grup d'apiladors de pedres ha necessitat un curset ràpid d'adaptació, un petit reciclatge en el feixuc i cooperatiu treball d'aixecar pedres grosses, aquelles que requereixen el concurs de més braços dels que està dotat un sol membre i, fins i tot, del providencial trespeus i el potent ternal que li penja entre les cames.

Avui han concorregut un total de tretze elements però, afortunadament, aquest guarisme no ha estat portador de mala sort, ans al contrari, totes les tasques s'han desenvolupat sense entrebancs remarcables i amb tots els efectius sans i estalvis en finalitzar la jornada.

Una part del grup s'ha dedicat a tirar pedra avall del talús que mena cap al castell, quasi com un joc de bitlles però al revés, tot procurant no tocar els companys que es movien en la part baixa, al voltant de la barraca. El altres s'han dividit en dues faccions, una que muntava el trespeus i els altres que s'ho miraven amb molta atenció, fins que l'estri ha estat a punt per a lluitar contra la gravetat i ha començat a exercir la seva funció.

El nivell de renecs ha estat moderat, pot ser per la presència d'una dona, però sempre s'escapa algun quan un dit, un pèl despistat, es queda entre dues pedres que tendeixen a juntar-se. En aquests casos no hi ha prou amb un "ai!", és necessari quelcom més fort per a apaivagar la fiblonada d'aquell instant.

Les tasques portades a terme han fet progressar la construcció (amb més ímpetu després del reparador esmorzar), fins al punt de que es calcula que, en dos dies més de feina, es podrà desplegar la acolorida parafernàlia que decora el element restaurat i obtenir la fotografia que immortalitzarà el moment.  


dimarts, 17 de setembre de 2013

La barraca 61 ja té els lliris plantats i ha estat beneïda

Avui s'ha posat de manifest que el grup treballa amb il·lusió, amb ganes de fer les coses ben fetes i deixar la seva empremta en tot el que fa.

La fontanel·la que havia quedat a la barraca 61 ha estat tapada amb molta precisió, conformant una base sòlida en la que s'ha abocar una bona quantitat de terra, sobre la que s'ha ubicat el misteriós caramell i s'ha plantat un bon grapat de lliris, a mode de jardí babilònic.

En l'obra d'urbanització dels voltants, s'ha instal·lat un graó, a mode de seient, al costat dret de la porta, tal com s'entra, quina funció principal serà la de desviar l'aigua que caigui de la pluja i evitarà que s'inundi l'interior de la barraca. També s'ha aplanat la terra en l'era que queda davant la porta, instal·lant un petit mur de contenció de pedra, per a donar-li un caire rústic, i s'ha enjardinat amb els lliris que han sobrat.

Els membres del grup s'han fet la corresponent fotografia de finalització d'obra, exhibint-se a la porta de la construcció, vestint el seu orgull per a la memòria dels esdeveniments. Amén!

La setmana següent es continuarà amb els treballs de reconstrucció de la barraca del Collet del Castell, ara que la temperatura ambient és més suau i es troben tots els membres de la tropa pletòrics d'energia.    


dimarts, 3 de setembre de 2013

La barraca 61, o del Marc, quasi a punt per al lliurament de claus.

Aquesta és una clara mostra de què allò que s'instal·la a la imaginació, pot esdevenir una realitat.

On pràcticament no hi havia cap barraca, està quedant per la posteritat una construcció molt maca. Només falta la tapadora i la terra a sobre. Observeu a la fotografia quina volta més maca.

El grup ha estat avui pràcticament al complert, salvant alguna absència puntual, però recuperant membres d'una transcendental importància, fonamentalment per les seves advertències o consells que, amb molt bon criteri, ajuden al grup a reconduir actituds amb el rumb desviat.

  

dimarts, 27 d’agost de 2013

Llinda o volta?

La primera part de la jornada d'avui, és a dir: abans d'esmorzar; s'ha dedicat a la recol·lecció de pedra, tant de la que estava a la vista com la que s'extreia de les improvisades pedreres excavades al voltant. Algunes peces mostraven unes dimensions importants i es traslladaven amb el concurs del carretó i la força de tots.

Un cop conclòs l'esmorzar, i els acudits que l'acompanyen, s'ha iniciat el dilema de si tancar la porta amb llinda o amb volta, opció aquesta última que s'havia tingut en compte a l'hora de preparar els muntants de l'entrada, però que defallia com un globus punxat. El que escriu, que és bastant iconoclasta i muntaria barraques de disseny, ha suggerit de seguir amb l'opció de tancar amb volta i els seus companys s'han animat, ara falta veure com quedarà, ja que es requereix la disposició d'unes determinades pedres que encaixin (o fer-les encaixar) per a que la volta no sigui un nyap. De moment ha quedat instal·lada la cintra i algunes pedres a sobre, conformant un esborrany del que es pretén. La història continuarà i ja veurem quin final té.

Entre unes coses i altres, el grup ha arribat a quarts d'una encara a l'obra, acumulant alguna hora extraordinària que s'haurà de compensar.


dimarts, 13 d’agost de 2013

Es prenen decisions sobre l’arquitectura de la construcció de la barraca 61



La llinda de la porta de la barraca serà de volta, ja que no es troben pel voltant pedres de la suficient amplada i consistència com per a que aguantin en llinda plana. Això ha portat a fabricar dos contraforts als montants de la cavitat d’entrada, per tal d’aguantar les forces laterals de la volta. Per altra banda s’ha fet una batuda per la zona amb la intenció de no deixar marxar la pedra que fugia, ja que es preveu que no en sobri.

Com era d’esperar, el dia ha estat marcat pel curs del Sol, que ha escalfat l’ambient i els membres de grup no han passat gens de fred. Això sí, la samarreta ha tornat cap a casa totalment xopa.

dimarts, 6 d’agost de 2013

Endavant amb la barraca número 61

Amagatall
Hi ha tot un seguit de dubtes sobre si allò era una barraca o no,  però això no espanta l'esperit imaginatiu i emprenedor que traspua el grup d'aixecadors de pedres. Allà hi haurà una barraca!
Saltamarges

Desprès d'una sèrie de mesures prèvies, com ara posar-se d'acord en les tasques a escometre, els membres del grup s'han posat a treballar com una màquina síncrona, uns fent el que volien i els altres el que els hi venia de gust. El cas és que els murs de la construcció han començat a aixecar-se com ho faria un pa de pessic dins del forn. Afortunadament es troba pedra pel voltant i això permet avançar amb una certa agilitat.

Estat de la barraca 61
Prop d'on es troba aquesta construcció s'ha localitzat una nova barraca mig ensorrada, un amagatall i també un saltamarges, elements aquests últims que aporten varietat i riquesa al patrimoni.

Amb la samarreta ben suada, els membres del grup han decidit plegar quan el Sol, amenaçador, els apuntava directament al cap.

  

dimarts, 30 de juliol de 2013

Neteja dels entorns de la barraca 61

Estat inicial
Així ha quedat de moment
De forma provisional, el grup ha decidit escometre altres tasques en  contrades on el roent Sol no fereix tant el físic ni les idees dels aixecadors de pedres, allà on passi una mica d'aire que permeti recuperar l'alè entre pedra i pedra.

L'objectiu s'ha situat en la barraca número 61, situada sota les runes de la casa del Sr. Vives i Borrell (poeta), prop de Can Padró. S'ha procedit a netejar els entorns i posar una mica d'ordre, tot de cara a iniciar la seva restauració.


dimarts, 23 de juliol de 2013

Avançant adequadament en la barraca del Collet del Castell

El grup havia fet una reunió prèvia per tal de posar ordre en temes de seguretat, trobada de la que ha estat resultat l'adquisició de material nou, més resistent, i el concurs d'una farmaciola per a uns primers auxilis, en el cas de que es produís un desafortunat accident. També es pretén que el membres del grup prenguin consciència del que tenen entre mans, però això és una qüestió que va més enllà del pur món mercantil i requereix d'introspecció i anàlisi personal.

En arribar al lloc de treball, en funció dels acords prèviament establerts, s'ha procedir al desplegament del tendal que proporciona ombra, la neteja del perímetre de la barraca, acumulant pedres per mides i retirant la terra acumulada, i posteriorment s'ha instal·lat adequadament el trespeus del que penja el ternal, per tal d'escometre la feixuga tasca de pujar i col·locar al seu lloc les grans pedres que faran de llinda.

En el frenètic desenvolupament del treball, els acords es prenen sobre la marxa i fent cas al que crida més, senyal inequívoc de que té més força i, com a conseqüència, una raó de més pes sobre la solució a aplicar a la tasca en qüestió. Les pedres es deixen fer, ja les tombis cap a una banda o ho facis cap a la contraria, mai protesten. Finalment, i com a corol·lari del que es diu, ha quedat una llinda realment vistosa, sobre la que s'han ubicat les petxines i els complements necessaris per a continuar l'obra.

El Sol ha tingut un paper realment important. A quarts de dotze ja no es podia continuar i s'ha decidit, per unanimitat, recollir totes les eines escampades i plegar, havent comprovat la utilitat de tot el material nou, excepte el de la farmaciola.


dimarts, 16 de juliol de 2013

Fent l'egipci

Ja han estat moltes vegades que el grup s'ha plantejat una comparativa amb els antics egipcis, aquells que van aixecar les piràmides fins ara tant visitades pels turistes estrangers. En aquest cas no els mou l'ego de veure recompensat el seu esforç per cap faraó: amb un esmorzar ja es donen per satisfets; però sí que es plantegen copiar les tècniques que feien servir aquells abnegats obrers per a aixecar aquelles pedres tant grosses, i sense l'ajuda del meravellós ternal que no els era conegut. És ben segur que els apiladors de pedres egipcis guanyaven a aquest grup en número de personal afiliat, però pot ser l'esperit d'aquests actuals es troba un pèl més carregat d'entusiasme, entre d'altres coses perquè no els han de fuetejar per a portar a terme la seva tasca. A la fotografia es pot comprovar com treballen en equip, perfectament sincronitzats per tal de que el monumental bloc de pedra que puja vagi a parar allà on se li ha assignat la seva ubicació; encara, amb una mica d'imaginació, es podrien trobar coincidències amb els constructors de piràmides, que també ho feien en sec.

En el dia d'avui s'ha estrenat una carpa que ha proporcionat una maternal ombra per a encabir l'esmorzar dels incansables barraquers, comoditat que ha estat molt ben rebuda per a guarir-se del foc que queia sobre els seus caps.


La barraca del Collet del Castell encara necessita unes quantes jornades més de feina. La seva dimensió s'engolirà una bona quantitat de pedra de la que, afortunadament, es pot trobar en abundància per les rodalies. Per altra banda, durant la jornada d'avui s'ha produït la caiguda d'una secció que ja es donava per estabilitzada, en el moment de pujar un pedra de grans dimensions, però, afortunadament, no ha pres mal ningú i aquella gran pedra que es pujava ha solucionat l'incident ocupant el lloc de tot el que havia caigut.

Un dels companys s'ha pres la llicència de construir una petita finestra, espiell que permetrà advertir l'aproximació dels visitants per la pista que ve de llevant. És fantàstic sentir com es recupera la creativitat.