La barraca de Sant Llorenç ja té llinda

Desafiant les condicions meteorològiques, les pedres xopes han fet el seu camí cap a les parets de la barraca. La llinda ja era allà i calia ubicar-la al seu lloc, feina que ha requerit la concurrència de moltes mans i la del providencial ternal, artefacte que permet hissar uns rocs que seria impossible fer-ho a mans nues, principalment perquè no hi cabrien totes les mans necessàries al voltant de la pedra. 

Addicionalment, han estat descarregades les llosses que ajudaran a tancar el sostre de la barraca, conformant una bonica cúpula sobre la que plantar els corresponents lliris. Aquestes cúpules són tan maques per fora com per dins. La vista externa mostra la terra amb els lliris plantats que, quan han florit, conformen una imatge molt bucòlica. La vista interna mostra les llosses fent corones que es van tancant fins arribar a la que fa de cobertora, imatge més geomètrica però no per això menys bonica.

 

Relleu generacional?

Tant de bo que fos veritat. Aquest grupet de joves que ha visitat l'obra avui, permet fantasiejar sobre la possibilitat d'un relleu generacional en el saludable esport de moure rocs. Molt atentament, han escoltat la improvisada conferència amb la que han estat obsequiats, en la qual s'ha fet un petit recorregut a través de la història d'aquesta tècnica de construcció. En finalitzar la classe teòrica, han estat convidats a participar en la construcció tapant forats amb pedres petites. 

Mentre tant, la barraca anava creixent. Els pedrasquers només descansen per a esmorzar o per a bescantar d'algú. Per a renegar no. Els renecs no requereixen de pausa i es poden anar expressant en aixecar un roc, en picar-lo per a donar-li una mica de forma o en aixafar-se un dit quan es col·locava el roc prèviament aixecat, tot i que avui han estat continguts per motiu de la visita rebuda. 

Ara s'espera la llinda, pedruscall menut i les llosses de tancament, elements que estan encarregats i que permetran concloure l'obra.

 

Ha canviat el panorama

La barraca de Sant Llorenç avança ràpidament. Dimarts passat, el cronista havia intentat dissimular la lentitud amb la que pujaven les parets de la barraca, tot invocant l'altruisme dels pedrasequers del grup i la absència d'estrès en escometre les tasques que s'han imposat. Però aquesta jornada s'ha produït un avenç important en la construcció de la peça que tenen entre mans. Cal aclarir que a la població veïna resideix un destacat pedrasequer autòcton que no limita la seva activitat als matins dels dimarts, motiu pel qual les pedres es mouen amb una freqüència diària (o quasi). 

Les dimensions que presenten alguns d'aquests rocs ha obligat a la utilització del providencial trespeus, del qual es penja una politja que fa la feina més feixuga en aixecar les pedres grosses ben lligades. 

En el decurs de la jornada d'avui han rebut la visita de la premsa. Ells no s'han empolainat gaire. Volen sortir guarnits amb l'abillament habitual, vestits amb roba de feina amb la intenció de no desentonar en l'escenari.

 

Picant pedra

L'Erasmus que fan els pedrasequers fora del seu àmbit d'actuació és molt productiu. S'està compartint coneixement entre els elements locals i el que domina aquell entorn. 

En el decurs de l'assolellat dia d'avui, ha estat configurat el perímetre de la barraca de Sant Llorenç. No ha estat fàcil, ja que algunes pedres presentaven un volum excessiu per a ser utilitzades en brut, motiu que ha requerit el concurs d'una eina específica per a obtenir rocs de la mida adequada, aquella que permet la seva manipulació sense contractures a la carcanada. Hom diria que semblen convictes d'altres èpoques, obligats a esmicolar pedres, però no és el cas ja que no tenen vigilants armats al voltant, pel que fa a la resta és el mateix. 

La condició de voluntariat esportiu que mou l'ànim dels remenadors de pedres fa que escometin les tasques amb serenitat i seny. Això implica que el grau d'avenç de l'obra pugui semblar que no és molt gran, però cal tenir paciència i fer les pauses que marca el conveni del seu sector, principalment la de l'esmorzar.