La barraca i la soca

Pot ser pel fred de la matinada, que manté la voluntat a una temperatura no se sap si desorientada o esmorteïda, la qüestió és que alguns dels membres del grup han decidit establir una sessió de brainstorming sobre què fer amb la soca que havia quedat dins de la barraca.

- Deixem-la dins com si fos una taula - deia un.

- Fem un seient amb respatller i tot - deia el més pràctic.

- No, traguem-la perquè, més endavant, pot fer caure la barraca - deia un altre futurista.

Per altra banda, un altre ha agafat el magalló i ha començat a fer-li cops a les arrels que la mantenien aferrada a la terra, mentre el que portava la serra mecànica intentava posar-la en marxa, fins que s'ha adonat que no havia obert l'interruptor de l'espurna.

Uns altres membres de la tropa s'han desentès de la polèmica i, durant la sessió d'aquella profunda reflexió, anaven arreplegant pedres, tot acostant-les a la construcció.

La concòrdia ha tornat a les 9:45, l'hora en punt de l'esmorzar, quan ja havia fet acte de presencia un càlid sol que resultava molt agradable.  

Com era d'esperar, el matí se'n ha anat en traure la soca del seu jardí particular, engegant les teories més en consonància amb la decoració de la llar allà on no es pot dir.

Com a prova, veieu les imatges que demostren la unitat de criteri amb la que sempre treballa el grup.

En el decurs de la propera sessió es treballarà amb pedra, paraula d'honor.