Calor i pedres

Les ganes de treballar són inversament proporcionals a la xardor en la que es troba immers l'obrer. S'ha de tenir una voluntat a prova de tremolors de l'ànima per a aixecar sense defallir pedres tacades amb la suor que degoteja del front. La memòria d'en Jaume Martí s'ho val. Ell no es queixava mai i sempre mostrava al món un agradable somriure que ornamentava amb algun acudit o dita de les seves terres.

Els pedrasequers es van reagrupant, superant els obstacles del camí per a arribar allà on es troba la barraca que necessita el seu agombolament. Tanmateix, s'aprofita per a corregir algun detall del sender o esmatassar les bardisses que l'envaeixen. Això és el que ha fet una secció del grup aquest matí, netejar el viarany que mena cap a la veïna barraca número 11, dedicada a l'amic Albert Antonell.

“A pas de bou s'hi arriba prou” i pedra a pedra es va refent la barraca número 10. Això sí! La sagrada cerimònia de l'esmorzar s'ha de respectar i fruir-la amb devoció.