dimarts, 25 de juny del 2019

Posats a l’ombra

El cronista recorda que, l'expressió posar a algú a l'ombra, era una metàfora de ficar-lo a la garjola, que és una altra forma de dir fotre'l a la trena. En definitiva: que l'enviaven a la presó; pena que, en ocasions, anava acompanyada de treballs de picar pedra.

És fàcil trobar un paral·lelisme entre la situació del paràgraf anterior amb la que han viscut els pedrasquers en el decurs de la jornada d'avui, amb l'excepció de què ells no han estat privats de llibertat i han pogut anar i venir al seu antull, seguint l'horari que marcaven els seus bioritmes.

Conscients de la xardor que queia del firmament, han cercat a l'inventari de barraques alguna que es trobés dins d'una zona obaga i, a poder ser, fresqueta. La barraca 106, coneguda con “la del torrent de Sant Antoni”, situada a les planes del castell de Clasquerí, allà on el torrent del que pren el nom travessa un camí, acomplia les condicions de la cerca i, els quatre membres de la tropa que han gosat exposar-se a la condició climàtica, s'ha presentat davant l'esmentada construcció. De feina no n'han fet gaire, ja que vuit mans tenen la seva limitació, però menys se n'hauria fet si no s'haguessin presentat.

dimarts, 18 de juny del 2019

La barraca del Xullo

Aquesta peça requereix una actuació quirúrgica per a extirpar-li les soques que té inserides a la geniva del queixal del seny. Això implica desfer per a tornar a fer, és a dir: retirar aquelles pedres que no permeten actuar de forma neta, arrencar les soques invasores i tornar a refer la paret neta i polida. 

Es preveu que la xardor que ha de caure properament, esperonarà els pedrasequers per a enllestir la feina ràpidament i migrar cap a zones més obagues. El gaspatxo també pot ajudar, però aquí entrem en altres qüestions que es podrien complicar.

dimarts, 4 de juny del 2019

Entreteniments complementaris

Ja s'ha dit en alguna ocasió que el pedrasequers són tots jubilats, tot i que alguna vegada s'ha comptat amb l'ajuda d'un becari en període de vacances; altrament no podrien dedicar els matins del tots els dimarts a la seva passió. A banda de remenar pedres, les activitats alternatives o complementàries que tenen aquests pensionistes venen marcades per dues circumstàncies que són inherents al temps que han transitat pel món, com són la salut i els enterraments, entreteniments que, ves per on, estan vinculats l'un a l'altre,  perquè el segon es presenta ineludiblement quan falla el primer.

En el decurs d'aquesta jornada, una bona part del membres del grup ha atès compromisos derivats dels esmentats entreteniments. Alguns tenien visites programades als centres que, amb més o menys encert, es dediquen a endarrerir els efectes del pas del temps, posant pegats allà on l'organisme comença a presentar alguna deficiència, efectes que venen a ser l'equivalent de l'obsolescència programada que afecta els aparells electrònics o els vehicles. D'altres tenien visita programada al comiat d'algú que no ha superat el primer entreteniment, finat que, afortunadament, no formava part del grup.

Amb aquests antecedents, els pocs que han quedat lliures de compromisos han dedicat la jornada a netejar una drecera que va des del torrent del Ginebre fins al Balcó de Sant Llorenç, tasca que ha estat enllestida en poc temps i els ha permès tornar cap a casa abans de l'hora acostumada.