dimarts, 25 de juny de 2019

Posats a l’ombra

El cronista recorda que, l'expressió posar a algú a l'ombra, era una metàfora de ficar-lo a la garjola, que és una altra forma de dir fotre'l a la trena. En definitiva: que l'enviaven a la presó; pena que, en ocasions, anava acompanyada de treballs de picar pedra.

És fàcil trobar un paral·lelisme entre la situació del paràgraf anterior amb la que han viscut els pedrasquers en el decurs de la jornada d'avui, amb l'excepció de què ells no han estat privats de llibertat i han pogut anar i venir al seu antull, seguint l'horari que marcaven els seus bioritmes.

Conscients de la xardor que queia del firmament, han cercat a l'inventari de barraques alguna que es trobés dins d'una zona obaga i, a poder ser, fresqueta. La barraca 106, coneguda con “la del torrent de Sant Antoni”, situada a les planes del castell de Clasquerí, allà on el torrent del que pren el nom travessa un camí, acomplia les condicions de la cerca i, els quatre membres de la tropa que han gosat exposar-se a la condició climàtica, s'ha presentat davant l'esmentada construcció. De feina no n'han fet gaire, ja que vuit mans tenen la seva limitació, però menys se n'hauria fet si no s'haguessin presentat.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada