La barraca 58 va per bon camí

Un cop s'ha ubicat la llinda al seu lloc, és el començament de les voltes que constituiran la cúpula de la barraca. 

Els pedrasequers no senten el fred després d'haver traginat unes quantes pedres, tot i que hi ha uns quants que exerceixen de jubilats i es miren la progressió de l'obra.

Encara amb la barraca 58

Tot i que els esdeveniments es van produir dimarts passat, les imatges i les referències a les tasques realitzades han arribat avui i aquest és el motiu de l'endarreriment en la publicació. 

Les novetats tampoc són rellevants. El mur ha crescut un mica més i l'esmorzar s'ha portat a terme seguint la mateixa litúrgia a la que estan acostumats els pedrasequers.

 

És el torn de la barraca número 58

L'enorme tros d'escorça terrestre que va ser batejat amb el nom de Can Borrell acull un bon barraques de pedra seca. Ara li ha arribat el torn a la que li correspondria el número 58 al catàleg local de barraques dedicada a en Fèlix Company. 

L'estat en el moment de la troballa era d'enderroc total. Això implica la utilització del procediment no escrit de restauració de barraques enderrocades, com és obvi. 

Es tracta d'un peça adossada al marge i de planta rodona amb una porta orientada a W44ºN, és a dir: cap allà. Les coordenades de la seva ubicació són: 43º 71' 24.16886",2º 4’ 54.75122". 

El grup de pedrasequers s’ha posat en mode automàtic per a escometre les tasques apuntades en l'esmentat procediment que, mancat de un document que l'acrediti, els membres del grup porten gravat a la memòria EPROM que transmet les ordres a la seva CPU i, d'aquesta, als divers dels seus perifèrics, és a dir: cames, mans, ulls i llengua. 

Després de gratar el túmul de terra que guardava les despulles de la barraca, ja s'ha començat a aixecar una bona part del mur que la conforma.

 

Torna a ser maca de veure

Aquell camperol blasmava en contra de la seva sort. Li havia tocat un tros de terreny costerut y farcit de pedres calcàries, entre les que havia de gratar la terra per a fer créixer uns ceps difícils d’agombolar. Amb el temps i les pedres amb les que s'entrebancava, que anava apilant curosament, va pensar en construir un aixopluc que el protegís de la pluja i el Sol, tot i que aquest últim el veia poc per trobar-se el refugi mirant cap a ponent. I allà va anar veient passar els anys, munyint la terra per a transformar-la en vi, fins que un bitxo vingut del nord li va esguerrar el negoci. 

Els pedrasequers han restaurat la barraca número 29 o “del Llentiscle”, aquella que va ser trobada entre bardisses en el mateix estat que l’havia deixat aquell rabassaire. Ara torna a lluir en aquell petit recó de món, un pèl difícil de trobar, en un espai obert per a major gaudi de la seva contemplació.

 

Sessió de treball gens feixuga

No tot ha de se aixecar pedres. L'aixecament de vidre també és un esport que mou l'ànim de la tropa fins a l'entusiasme. 

En aquesta ocasió, els pedrasequers han assistit a un esmorzar de treball que ha tingut lloc en una llarga taula del Caliu. Han estat ateses molt seriosament les diferents propostes dels assistents. Uns es decantaven pels peus de porc, altres per la galta, altres per la botifarra, ...etc. El principal consens ha esta en el vi negre dolç, que serveixen allà com “de la casa”, acompanyat amb “grasiosa” en el llenguatge pedrasequer, tot i que uns pocs iconoclastes han preferit una cervesa i un de díscol s'ha decantat pel vi blanc. 

La sessió de treball ha finalitzat amb el lliurament de dos trofeus a sengles destacats pedrasequers, aquells que, amb una llarga i destacada trajectòria, han contribuït a fer pujar l'esport del roc pelat al més alt nivell.

 

Atenent la barraca número 29

Desprès d'unes digressions amb inspiració megalítica, els pedrasequers han tornat als seus quefers habituals, és a dir: restaurar barraques. 

La que porta el número 29, coneguda com la “del llentiscle”, presentava una deformitat de la façana amb una certa pèrdua de massa encefàlica de la part del còrtex prefrontal. El grup ha reaccionat ràpidament per a solucionar el problema, tot i que no serà fàcil. De moment, com a tota operació quirúrgica, s'ha de preparar un camp estèril, i això ha fet una part del grup, netejar la zona de matolls i bardisses que dificultaven la feina. 

En aquesta ocasió, el cronista ha fet una visita a l'obra per a saludar la tropa. Allà ha constatat que ha crescut el nombre de pedrasequers, havent-s'hi incorporat uns quants becaris jubilats que presenten un bon aspecte físic, requisit primer i imprescindible per a pertànyer al grup. Es trobaven a les acaballes de la part més important de la litúrgia: l'esmorzar. Aquest és un moment especial per la transcendència que suposa el fet de reprendre la tasca prèvia amb l'estomac content. Podeu capir aquesta situació en les imatges adjuntes. També podeu observar l'estat de la barraca el 29/10/2010, quan va ser localitzada en perfecte estat de conservació.

Somni d'una nit d'estiu

Uns follets entremaliats vivien molt amagadets a la barraca de pedra seca que porta el número 162. Quan es feia fosc i no sentien cap soroll al voltant, sortien a l'exterior per a muntar les seves festes ballant i cantant com boixos. Una nit sense lluna plena, van veure una forma molt gran que havia crescut prop de la seva barraca.

-        -   Guaita, tu. Què és això que ha sortit allà? – va dir el barbut apuntant amb el seu ditet cap a aquella forma.

-          -  Això és una nena! – respongué un altre que no guipava gaire.

-          -  Què dius ara! No veus que és una dona? – li va etzibar el gros, que portava a sobre un bon tanto de ratafia i s'ho mirava des d'una altra perspectiva.

-          - Nanos! No encerteu ni una. Jo veig una dona prenyada. Què no veieu la panxa que fa?  - digué el setciències amb ulleres de cul d'ampolla que s'ho mirava des del darrere.

-          - No, carallot, que això no és la panxa. Això és l'esquena i sembla el gep d'una vella. – va reblar un altre que feia tentines i ho veia des de l'altre costat.

Un follet marrec, que només bevia aigua de la rosada del romaní, s'hi va acostar a la forma i li va tirar un cop de peu.

-          - Ai! Això no és cap nena ni dona ni res que se li assembli, és un colló de pedra! Ja m'he cardat el dit gros, cagumtot! – deia mentre s'agafava el peu ferit entre les mans.

Qual el van sentir, tots els follets es van petar de riure agafant-se la panxa amb les mans i, tot seguit, van fer una rotllana al voltant de la pedra per a seguir la festa.

Vet aquí que, l'endemà, va aparèixer una altra figura plantada a sobre d'un claper. Aquesta tenia cara d'emprenyada i els follets es van espantar molt. Se la van mirar de lluny i no s'atrevien a parlar per si l'enutjaven més i es tirava a sobre d'ells. Podria ser que la seva dieta fos a base de follets despistats. Per tal d'amansir la seva expressió, van portar-li presents que deixaven als seus peus amb mota precaució. Ara un gotet de ratafia, ara una gla, ara un rovelló. I com que veien que amb això no es movia, van pensar que estava content i van anomenar un follet encarregat d'atendre'l.

Amb el temps, aquest follet es va deixar créixer la barba, va vestir roba llarga i caminava amb molta pompositat amb un llarg bastó a la mà, tot exigint dels altres follets reverències i donacions i, sobretot, que no ballessin al voltant d'aquella altra pedra. Assegurava que la nova figura li havia parlat en somnis i li havia atorgat poders per sobre de tota la comunitat de follets.

En un principi, els follets estaven atemorits i li van fer cas però, més endavant, quan van tenir més enteniment i veient que aquell era un galtes que s'aprofitava de la situació, una nit el van agafar entre tots, el van lligar a la figura seriosa i li van calar foc. L'endemà tots els follets tornaven a estar feliços i ballaven i cantaven una altra vegada sense por al voltant de la pedra que no era cap dona. 

Una pedra amb molta simbologia

Quina millor forma d'encetar un nou període de tasques barracaires, després d'unes ben guanyades vacances, que col·locant una pedra megalítica en vertical. Ni el mateix Obelix seria capaç d'escometre amb èxit un desafiament així. 

El roc ha estat ben assentat al terra, hom diria clavat, en un clot que li permetrà mantenir la seva verticalitat a prova de brètols. El cronista opina que la peça presenta una simbologia un pèl fàl·lica, però no creu que aquesta fos la intenció del grup.

D'aquí a cent anys, aquells que sobrevisquin l'hecatombe humana, estudiaran aquestes construccions amb molt d'interès, tot preguntant-se quina era la seva finalitat. No podran ni imaginar que només es tractava del passatemps d'uns avis jubilats i companyia.

Pedres i coca (de forner)

Els pedrasequers, que són tots uns pecadors de mena, s'estan acostumant a la calor per a fer més suportable la de l'Avern, quan els toqui baixar, i no serà pas el llac homònim de la Campània italiana, serà allà on continuarà la gresca eternament. 

Però l'escalfor de l'ambient meteorològic es passa millor a la que es respira de germanor, quan algun company destapa una safata de coca de forner (de l'altra no en corre per aquí) i una ampolla de cava fresc. Ep! Què no havíeu vingut a treballar? Doncs sí, prou que ho nota la barraca, que ja està quasi tancada i, allò que és més difícil, s'ha girat la pedrota. 

De moment, de vacances no parla ningú.

La llinda està ubicada

La barraca llueix més amb la llinda col·locada al seu lloc. Aquesta és una fita important en el procés de construcció d'una barraca, marcant l'inici de les voltes que aniran definint la cúpula. 

La pedrota grossa ha estat moguda, una altra fita que ha de ser valorada per la quantitat d'energia que requereix el trasllat del pes que té la peça. 

Els pedrasequers estan contents perquè van de celebració en celebració. En el decurs de la jornada anterior van ser visitats per una tropa que transportava llaminadures i cava. En aquesta jornada s'ha celebrat San Jaume també amb coca i cava. Al cronista li venen ganes de deixar-se caure pel camp de treball, a veure si pesca alguna.

Poc a poc, es va aixecant

El bloc de pedra que vol ser taula talaiòtica ja es troba aixecat un pam de terra. Quants pams més caldrà pujar-lo per a que faci la seva funció? Tot dependrà d'allò que es vulgui posar entre aquest roc i el terra. 

En canvi, la barraca va agafant forma i aviat es començarà a perfilar la coberta. 

Això d'haver constituït un grup “multitasking” és tot un progrés de grans dimensions. Millor encara que els processadors dels ordinadors, que en realitat no ho són, ja que la seva multitasca es basa que el processador assigna una quantitat de temps a cada tasca i, com que és molt ràpid, dóna la sensació de que fa varies tasques simultàniament, però en el cas dels pedrasequers és totalment efectiva: uns fan barraca, altres pensen en taules i altres s'ho miren i critiquen. 

Però la temperatura ambient no és cap obstacle per a mantenir el ritme de treball. Aquest dimarts, que havia estat designat com el més calorós de la setmana, ha vist passar la tropa com aquell que va a l'oficina a gaudir amb aire condicionat.