dimarts, 19 de desembre del 2023
Barraca enllestida i sorpresa
dimarts, 12 de desembre del 2023
El sostre de la 58 està tapat.
dimarts, 5 de desembre del 2023
La barraca 58 va per bon camí
Un cop s'ha ubicat la llinda al seu lloc, és el començament de les voltes que constituiran la cúpula de la barraca.
dimarts, 28 de novembre del 2023
Encara amb la barraca 58
dimarts, 7 de novembre del 2023
És el torn de la barraca número 58
Torna a ser maca de veure
dimarts, 31 d’octubre del 2023
Sessió de treball gens feixuga
dimarts, 10 d’octubre del 2023
Atenent la barraca número 29
dimarts, 3 d’octubre del 2023
Somni d'una nit d'estiu
Uns follets entremaliats vivien molt amagadets a la barraca de pedra seca que porta el número 162. Quan es feia fosc i no sentien cap soroll al voltant, sortien a l'exterior per a muntar les seves festes ballant i cantant com boixos. Una nit sense lluna plena, van veure una forma molt gran que havia crescut prop de la seva barraca.
- - Guaita, tu. Què és això que ha sortit allà? – va
dir el barbut apuntant amb el seu ditet cap a aquella forma.
- - Això és una nena! – respongué un altre que no
guipava gaire.
- - Què dius ara! No veus que és una dona? – li va
etzibar el gros, que portava a sobre un bon tanto de ratafia i s'ho mirava des
d'una altra perspectiva.
- - Nanos! No encerteu ni una. Jo veig una dona
prenyada. Què no veieu la panxa que fa?
- digué el setciències amb ulleres de cul d'ampolla que s'ho mirava des
del darrere.
- - No, carallot, que això no és la panxa. Això és l'esquena
i sembla el gep d'una vella. – va reblar un altre que feia tentines i ho veia
des de l'altre costat.
Un follet marrec, que només bevia aigua de la rosada del
romaní, s'hi va acostar a la forma i li va tirar un cop de peu.
- - Ai! Això no és cap nena ni dona ni res que se li
assembli, és un colló de pedra! Ja m'he cardat el dit gros, cagumtot! – deia mentre
s'agafava el peu ferit entre les mans.
Qual el van sentir, tots els follets es van petar de riure
agafant-se la panxa amb les mans i, tot seguit, van fer una rotllana al voltant
de la pedra per a seguir la festa.
Vet aquí que, l'endemà, va aparèixer una altra figura
plantada a sobre d'un claper. Aquesta tenia cara d'emprenyada i els follets es
van espantar molt. Se la van mirar de lluny i no s'atrevien a parlar per si l'enutjaven
més i es tirava a sobre d'ells. Podria ser que la seva dieta fos a base de
follets despistats. Per tal d'amansir la seva expressió, van portar-li presents
que deixaven als seus peus amb mota precaució. Ara un gotet de ratafia, ara una
gla, ara un rovelló. I com que veien que amb això no es movia, van pensar que
estava content i van anomenar un follet encarregat d'atendre'l.
Amb el temps, aquest follet es va deixar créixer la barba, va
vestir roba llarga i caminava amb molta pompositat amb un llarg bastó a la mà,
tot exigint dels altres follets reverències i donacions i, sobretot, que no
ballessin al voltant d'aquella altra pedra. Assegurava que la nova figura li havia
parlat en somnis i li havia atorgat poders per sobre de tota la comunitat de follets.
En un principi, els follets estaven atemorits i li van fer
cas però, més endavant, quan van tenir més enteniment i veient que aquell era
un galtes que s'aprofitava de la situació, una nit el van agafar entre tots,
el van lligar a la figura seriosa i li van calar foc. L'endemà tots els follets
tornaven a estar feliços i ballaven i cantaven una altra vegada sense por al voltant de
la pedra que no era cap dona.