Aquell camperol blasmava en contra de la seva sort. Li havia tocat un tros de terreny costerut y farcit de pedres calcàries, entre les que havia de gratar la terra per a fer créixer uns ceps difícils d’agombolar. Amb el temps i les pedres amb les que s'entrebancava, que anava apilant curosament, va pensar en construir un aixopluc que el protegís de la pluja i el Sol, tot i que aquest últim el veia poc per trobar-se el refugi mirant cap a ponent. I allà va anar veient passar els anys, munyint la terra per a transformar-la en vi, fins que un bitxo vingut del nord li va esguerrar el negoci.
Els pedrasequers han restaurat la barraca número 29 o “del Llentiscle”, aquella que va ser trobada entre bardisses en el mateix estat que l’havia deixat aquell rabassaire. Ara torna a lluir en aquell petit recó de món, un pèl difícil de trobar, en un espai obert per a major gaudi de la seva contemplació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada