dimarts, 25 de novembre del 2014

La barraca del "perrucaire" està finalitzada.

El cronista era contrari a la utilització de la veu "perrucaire" per a denominar aquesta barraca, ja que no existeix al diccionari, si més no al diccionari que ell consulta. La veu més pròxima que ha trobat ha estat "parracaire", referint-se al que recull els parracs o drapaire, però el companys han manifestat que el mot utilitzat, com a malnom d'aquella persona, havia estat de sempre el de "perrucaire" fent referència a la seva feina d'arreglar perruques, motiu pel qual el cronista mantindrà aquesta denominació.

Els tretze membres del grup que s'han trobat al lloc habitual, l'aparcament de Cal Calissó, han adreçat les seves passes cap el lloc de treball, malgrat que el cel rúfol amenaçava amb alguna gotellada. L'ànim estava pletòric i era molt dificultós posar-li fre.

La feina s'ha enllestit relativament ràpid, ja que n'hi havia profusió de pedres pel voltant i molta tropa per a portar a terme les diferents tasques, sempre assignades de forma digital: tu fes això i tu fes allò altre, senyalant amb el dit índex tant el subjecte com l'objecte.

L'hora d'esmorzar ha tornat a ser beneïda per l'escumós, i no un escumós qualsevol, un que procedeix de La Granadella i quins beneficis són compartits amb una escola de nens del Nepal. El Pep Aced ha tingut la gentilesa de convidar els seus companys com a celebració per la finalització de les obres de la barraca que porta el seu nom, la número 131.

Un cop fetes les celebracions i la fotografia de rigor, els membres del grup han desplaçat les seves energies cap a la barraca que porta el nom del Josep Ramon Recordà, on han iniciat les tasques de desbrossament de l'entorn fins que ha fet acte de presencia la pluja, meteor que els ha convençut que el millor era deixar aquella feina per un altre dia.

    

dimarts, 18 de novembre del 2014

Entre barraques, la 131 i la 53

La barraca 131 o "d'en Pep Aced" ha vist com era engalanada per a la seva festa de final d'obra, acollint a tots els membres del grup al seu voltant per a la fotografia que donarà fe del moment solemne. Els aixecadors de pedres estaven contents, havien brindat amb cava brut nature per a la celebració, un fet poc habitual i que cal destacar, encara que pot prestar-se a males interpretacions si es recorda la ratafia de la sessió anterior, és per això que es remarca l'excepcionalitat del fet. - Hip! Perdó.

Un cop finalitzada la cerimònia, tot tenint en compte que la jornada laboral encara presentava unes quantes hores pel davant, el grup s'ha adreçat a la barraca número 53, també coneguda com "de l'Alzina del parracaire", que, malgrat estar dreta, presenta moltes fissures que s'han de reparar meticulosament. Possiblement quedi enllestida en el decurs de la jornada següent.

El grup ha gaudir d'un dia esplèndid en el que, els seus membres, han pogut eixamplar l'esperit en mig de la maternal Natura, allà on reposen les seves obres de pedres apilades, efímeres construccions que no aspiren a romandre dretes per a l'eternitat, al igual que les joioses ànimes que els habiten.

dimarts, 11 de novembre del 2014

Inici (i quasi final) de la restauració de la barraca número 131 o "d'en Pep Aced"

El "meteocat" amenaçava pluja, però els membres del grup no s'ho han cregut, ja n'estan tips, i han enfilat el camí que mena cap a la insondable Natura, allà on s'amaguen els tresors que els omple l'esperit d'entusiasme.
Estat inicial
Avui tocava escometre les tasques de restauració de la barraca número 131, o "d'en Pep Aced", per no canviar de contrades ja que es va trobar recentment prop de les barraques 94 i 95.

Les tasques han seguit el procediment habitual, que no està escrit però sí que està més o menys establert per l'experiència acumulada. La zona ja havia estat netejada en una sessió anterior, tasca que s'ha completat al començament de la jornada, buidant de pedres i terra l'espai interior, per a procedir a reforçar les parets que sustenten la construcció fins arribar al nivell on havia d'encabir-se la llinda que limita l'alçada de la porta. Ep! Tothom a esmorzar, que és l'hora.

Com ha quedat
L'elixir
Un company, que recentment ha afegit una unitat a la seva edat, ha tingut la gentilesa de convidar el grup a unes galetes, que han estat regades amb el contingut d'una ampolla de ratafia procedent de la casa Russet d'Olot. Aquell líquid ha tingut un efecte espectacular, com el beuratge que preparava el mag Panoràmix i esperonava l'Astèrix i l'Obèlix a lluitar contra tota una legió romana. Les pedres han començat a pujar, petites i grosses, com si fossin de cartró; la llinda i les que tancaven el forat, d'una mida considerable, ha estat col·locades al seu lloc ben arrenglerades i, si no avisa un company de que era l'hora de plegar, s'hauria acabat la restauració en poca estona més. 

S'haurà d'analitzar la composició d'aquesta ratafia i veure si els seus efectes van més enllà de provocar l'entusiasme per a aixecar pedres. Això cadascú ho mantindrà dins de la seva més secreta intimitat.


dissabte, 8 de novembre del 2014

Ens ha visitat l'Agrupació Excursionista de Catalunya

Una delegació de l'Agrupació Excursionista de Catalunya (http://www.aec.cat/web/), entitat amb seu a Barcelona, s'ha desplaçat fins a les nostres contrades per a ser guiats a través d'un itinerari de barraques de pedra seca i d'altres elements del patrimoni rural, iniciant i finalitzant l'excursió a l'ermita de Santa Maria de les Arenes.