Un cop finalitzada la cerimònia, tot tenint en
compte que la jornada laboral encara presentava unes quantes hores pel davant,
el grup s'ha adreçat a la barraca número 53, també coneguda com "de l'Alzina
del parracaire", que, malgrat estar dreta, presenta moltes fissures que
s'han de reparar meticulosament. Possiblement quedi enllestida en el decurs de
la jornada següent.
El grup ha gaudir d'un dia esplèndid en el que,
els seus membres, han pogut eixamplar l'esperit en mig de la maternal Natura,
allà on reposen les seves obres de pedres apilades, efímeres construccions que
no aspiren a romandre dretes per a l'eternitat, al igual que les joioses ànimes
que els habiten.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada