dimarts, 28 d’abril del 2015

Pedres i més pedres

El carregament de pedres
Un carregament de pedres havia estat abocat prop de la barraca de "La Lletrera". Pedres de totes mides i formes, però moltes d'elles presenten una predisposició a ser ubicades al sostre de la construcció, per a permetre tancar-la definitivament, com el diafragma de l'objectiu d'una càmera fotogràfica. La dificultat que ensenyen aquestes pedres és la del seu transport a mà, o també a sobre d'un carretó enginyós que ha construït un dels membres del grup. Tot i així, s'han d'aixecar del terra i moure-les, ja sigui en mode col·laborador de quatre, sis o vuit mans; ja sigui rodolant o (expressió que li ha resultat molt curiosa al cronista) "fent la senyora"; és a dir: es posa la pedra dreta i es va movent lateralment, com avançant a passets. Pot ser aquesta expressió li ve per que imita el moviment dels malucs de les senyores amb faldilla de tub o, com diu l'expressió castellana, el que fan és "mover el bullarengue".

Detall
Es pot dir que, una bona part de les energies d'avui, s'han consumit en el remenament de la muntanya de pedres que el camió havia abocat. S'havien de destriar, recuperant les que presentaven millor aspecte que, en moltes ocasions, es trobaven sota un munt de pedres menys apetitoses. Un cop seleccionades, s'havien de transportar pels mitjans esmentats. Una d'aquelles peces, d'unes dimensions enormes, ha estat seleccionada per a fer de taula o, pot ser, d'altar on portar a terme les ofrenes destinades als déus que protegeixen els pedraferits.

Mentre tant, a la construcció s'anava avançant. Uns feien seguir i pujar el mur lateral i d'altres miraven de posar les pedres que venien a sobre de la barraca, però només on era la seva ubicació exacta, ni un mil·límetre més enllà, precisió en la que se sosté la perdurabilitat d'aquest tipus d'obra.

El gran badall
La Charo ha donat la veu d'arreplegament en el moment oportú, quan la suor degotejava pel front dels esforçats aixecadors de pedres, i era molt necessari el moment destinat a l'esmorzar per a reposar una mica, només una mica. Un apetitós entrepà de llom a la planxa, acompanyat amb la suau picor d'unes olives trencades i macerades amb herbes i olis; cerveses i vi per beure. El cafè també ha estat acompanyat, principalment d'uns cruixents carquinyolis que han desaparegut en un tombar de cap.

La represa s'ha fet amb molt d'entusiasme. Fer i desfer, posar i treure, anar i venir, pujar i baixar, agafar i deixar, entrar i sortir i, de tant en tant, un renec quan el dit petit no ha estat prou hàbil per a sortir a temps. - Uishhhh, quin mal!

El gran badall ja és una mica més petit.


dimecres, 22 d’abril del 2015

Feliç onomàstica i aniversari

L'amic Jordi Guillemot va tenir l'encert de néixer el mateix dia de la seva onomàstica, fet que, de ben segur, li deu resultar molt més pràctic. El cronista li té enveja per aquesta causa.

En aquesta memorable data, la generositat del Jordi li porta a compartir moltes coses amb aquells a qui s'estima, i és el que ha fet amb els membres d'aquest grup. Ha tingut el detall de convidar-los a participar en una poètica activitat matinal: plantar lliris al sostre de diverses barraques de la seva jurisdicció, de les que han estat anomenat cuidadors alguns dels participants i, per iniciar-se en aquesta responsabilitat, han estat encarregats de la simbòlica tasca d'ubicar els lliris a sobra de la seva barraca, i regar-los posteriorment, és clar.

Com a cloenda, i com a reparació de les energies escampades en tan engrescadora activitat, els ha convidat a un esmorzar-dinar al restaurant "Les Brases", de Sant Llorenç Savall. Amanides de primer i botifarres blanques i negres, en harmònica integració, quasi per unanimitat de segon, a excepció d'un neoromàntic que ha demanat pollastre.

En Carles Xuriguera, titular de l'establiment, ha tingut la deferència de saludar la tropa allà congregada, en tant fervorosa cerimònia, i els ha convidat a cava, tot declarant-se un gran admirador d'aquest tipus de construcció vinculat a la vinya, ja que ell també fa vi.

La trobada ha finalitzat en un càlid comiat, en el que en Jordi ha estat obsequiat amb una litografia i un llibre. I tots han marxat cap a casa, cadascú la seva, agermanant l'alegria de l'esperit amb la de la panxa. Es pot demanar més? (pot ser sí, però ara no ve al cas).

Moltes gràcies Jordi.  


dimarts, 21 d’abril del 2015

Es comença a tapar el forat

La jornada d'avui ha estat marcada per la reducció d'efectius. El grup d'aixecadors de pedra s'ha vist reduït però la feina ha avançat.

La barraca continua engolint pedra amb una voracitat difícil de saturar.

- Doncs la podríeu haver fet més petita.

Sí, és clar, però no lluiria tant. Cal continuar fent l'esforç que s'escau en una obra d'aquesta magnitud, encara que segueixi els passos de la Sagrada Família i la seva construcció passi de generacions en generacions.

Com es pot veure a la imatge, el forat que mira cap al cel es comença a estrènyer, gràcies a les pedres planes transportades en el decurs de la jornada anterior. El que interessa en aquesta construcció, en lloc de veure la llum, és deixar de veure-la, i cal continuar fent fileres cada vegada més concèntriques, però sense aixecar massa el sostre. Ara toca la sempre feixuga tasca de trobar les peces adequades.

Estimat lector, si disposes de pedres planes escadusseres, et prego que et posis en contacte amb qualsevol dels membres del grup; seràs premiat amb un aplaudiment col·lectiu i penjarem la teva imatge (lliure de drets) al següent post del bloc.


dimarts, 14 d’abril del 2015

I ara una segona llinda

El cronista s'ha entestat en fer una doble llinda i se n'ha sortit. I encara hauria fet una tercera, que el seu heterònim més iconoclasta li demanava trencar esquemes. "- La creativitat ens fa avançar", pensa ell.

La pila de pedres que havia allà, quan es va començar l'obra, ha minvat molt, encara que la major part de peces han anat a parar als murs laterals, que estan traçats a escaire a banda i banda de la barraca. Unes paletades de terra a sobre, es planta gespa, i quedarà de pel·lícula de Disney.

Llinda en "Nurag sard"
El nombrós grup de pedraferits que s'ha format avui anava d'una banda a l'antre, sempre amb alguna intenció. Allò era el més semblant a un formiguer en primavera. Un feia rodolar la pedra que volia traslladar a l'altra banda, esquivant les cames dels companys; l'altre tractava de trobar aquella pedra que aniria bé per al forat entre dues de més grosses; un tercer assenyalava amb l'índex tot dient "- Això aquí no queda bé". I, tot de sobte, se sent una agradable veu que diu: "- Hora d'esmorzar!". I tothom cap el cobert, on la Charo havia preparat tants entrepans de botifarra com obrers s'havien congregat. Què bona! "L'oruxo branca" i el licor de farigola, elixirs que han protagonitzat la cloenda, eliminaran tota la fauna microbiana patògena que habita l'organisme dels aixecadors de pedres: això és salut!
Finestra

En finalitzar els festival gastronòmic, el grup s'ha dividit en dues seccions. La primera ha tornat a la feina, la segona s'ha desplaçat al poble per a transportar una càrrega de pedra plana, molt valuosa a l'hora de tancar el sostre de la barraca.


Prestatge interior
Es podria pensar que s'està trigant molt en construir aquesta peça, però s'ha de tenir en compte que és bastant gran de diàmetre i això implica una major exigència de dedicació i, per altra banda, no es regateja en dotar-la de detalls que la faran constar a la llista de barraques singulars. Veieu alguns a les imatges que il·lustren aquesta crònica.

dimarts, 7 d’abril del 2015

La barraca número 136, o "de La Lletrera", ja té la llinda al seu lloc

Els esforçats aixecadors de pedres s'estan lluint de valent en la barraca que construeixen a La Lletrera. Aquesta és una de les ocasions en les que es pot gaudir d'aixecar l'obra sense patir per la mancança de material, encara que l'existent presenta unes variacions molt extremes, que van des d'uns exemplars perfectament quadrangulars fins a pedres totalment irregulars, plenes de bonys i punxes; terreny ben adobat per a fer anar la imaginació.


- Escolti! I com saben on ha d'anar cada pedra?
- Miri senyora, pura intuïció i un xic de tossuderia.
- Ah! Gràcies.

Ha estat demostrat que la utilització del ternal fa més productiva la feina. Aquest enginy puja les pedres amb molt d'entusiasme, i només cal tibar de la seva cadena amb una força regular, tant en ritme com en potència; això sí, cal embolicar convenientment la pedra per a que no caigui abans d'hora.


I la llinda ja és al seu lloc, i els murs han crescut, i els aixecadors de pedres han esmorzat en bona harmonia, al voltant d'una taula que ja comença a entendre de pedra seca i que sap guardar els secrets que es diuen amarats en l'espessa boira del cafè amb gotes. Només cal veure la cara de satisfacció dels protagonistes de la història, quasi a punt de l'èxtasi més líric.