dimarts, 31 de juliol del 2012

Tasques vàries


Fa calor, molta calor. Això és motiu més que suficient per cercar les hores més fresques i, quan el beneït Sol prodiga la seva energia, protegir-se a l’ombra de qualsevol element que la proporcioni.

Font del Carner
Tot i això, els membres del grup es llencen al camp per tal d’aportar algun benefici de forma totalment altruista, en aquests temps que és més habitual el cas contrari entre la gent que visita la mare Natura. Una bossa d’escombraries de mida industrial descansa al costat d’un arbre, a tocar de la pista que mena cap a la font del Plàtan. La colla es pregunta que fa aquella bossa allà ja que, si algú s’ha entretingut en recollir les moltes escombraries escampades en aquell lloc, cóm és que no se l’ha endut? El senglar i els gossos són experts en escampar la brossa de nou i aquella tasta haurà estat inútil. 
   
Altre cop cap al camí de la cova de l’Aigua, amb la intenció de finalitzar les tasques de neteja del pas, que estava barrat per alguns pins caiguts que obligaven a fer posturetes contorsionistes per a passar. Uns quants cops de serra han tingut uns efectes miraculosos, encara que tota la llenya s’ha quedat allà, fent pila; tant de bo que no coincideixi amb una burilla encesa que ho engegui tot a parir. 
  
També s’ha netejat el camí que mena cap a la barraca 42 i les fonts dels Avellaners i del Carner, totes dues amb un bon doll d’aigua.  
Font dels Avellaners

Un poruc gripau, amb ulls vermells, es mirava el membres del grup que desbrossaven el camí que creua el riu Ripoll, que ensenyava unes aigües magres i un pèl fosques. Les ortigues, els arítjols, els esbarzers, les canyes i d’altres elements herbacis que barraven el pas, han estat contundentment eliminats per tal d’obrir el pas.

La font dels Avellaners ha estat arranjada amb la intenció de què l’aigua circuli amb certes garanties de filtratge. 
  
Al costat de la font de Carner, on els membres del grup han portat a terme un esmorzar de germanor, creix l’herba que desfà la pedra del ronyó.

dimarts, 24 de juliol del 2012

Dia de reparació i neteja


La jornada d’avui s’ha dedicat a tasques de reparació i neteja.

La barraca número 55, altrament coneguda com “ de la Carme”, havia patit un despreniment de pedres i calia la serva reparació. No es podia deixar en aquest estat ja que podria finalitzar enfonsada, i aquesta situació comportaria molta feina.

A la mateixa zona es troba la batejada com a Cova de l’Aigua, quina via d’accés és poc transitada i els matolls creixen al seu antull. Calia netejar aquest camí.

El grup es va dividir en dues quadrilles, que es van posar d’acord en trobar-se a l’hora de l’esmorzar per a fer-ho plegats i en bona harmonia. Mentre uns es dedicaven a reparar la barraca, el altres, dall en mà, van consumir els seus esforços obrin via entre matolls i bardisses.
 
Es va constatar un preocupant abandonament del bosc, tant pel que fa a l’escampada d’escombraries molt a prop del riu Ripoll, camí de la font del Plàtan, com de l’acumulació de llenya d’arbres caiguts en mig del boscam, presentant un greu perill, en cas d’incendi, per la facilitat que tindrien les flames en satisfer la seva voracitat.



dimarts, 17 de juliol del 2012

La barraca 013 o de la costa d'en Jan ha estat finalizada


 Avui ha tocat fer de jardiner.

S’ha de preparar la terra abocant unes quantes carretades sobre el sostre de la barraca, de forma que quedi ben distribuïda. Mentre uns feien aquesta tasca, altres anaven a cercar els lliris que s’havien de plantar en aquella terra i d’altres companys l’aigua amb la que s’havien de regar.
 
El lliri és una planta que disposa d’unes arrels que ajuden a que la terra no marxi d’allà on s’ha col·locat i, addicionalment, decoren la construcció donant-li l’aspecte d'una jardinera gegant. Si, per un casual, els lliris floreixen algun dia, allò ja serà un espectacle digne de concurs.

Un cop finalitzades totes les tasques, s’ha procedit a prendre les mides, coordenades i orientació de la barraca, per tal de fer-la constar en el catàleg que el grup manté al dia.

La fotografia de grup deixa constància de la cara de satisfacció amb la que mostren al món els membres d’aquesta colla barracaire.

S’ha finalitzat la intervenció netejant la zona i recollint tots els estris i deixalles. La barraca número 13 o de la costa d’en Jan és una realitat que, esperem, es mantingui dreta molts anys.
  

dimarts, 10 de juliol del 2012

La barraca de la costa d'en Jan quasi a punt d'inauguració


Una sessió més i la barraca de la costa d’en Jan quedarà enllestida.

La tasca principal d’avui ha estat la de cercar pedres de tota mida i arreplegar-les al costat de la barraca. Com fan les laborioses abelles en els ruscos, els individus de la pedra seca s’organitzen les tasques de forma instintiva, uns fan el que volen i altres el que els hi ve en gana, de forma que totes queden fetes en un moment o altra. El director del projecte pot confirmar que els timings es porten puntualment al dia. Per a prova: aquesta barraca.

L’enginy d’alguns dels components del grup no té límit. Avui s’ha muntat un sistema d’il·luminació de baix consum per tal d’aportar una mica de llum a l’interior de la barraca, on s’havien de finalitzar unes tasques. El sistema ha comptat amb l’ajut de dos miralls de tocador de senyores (amb perdó), ubicats amb els anversos fent-se l’ullet de forma que la generosa llum del Sol rebotava en tots dos per a escolar-se per la porta de la barraca, aportant llum on regnava la foscor
.
El caramell ja presideix al capdamunt de la construcció, a l’espera d’unes bones paletades de terra que l’envoltin, en la que es plantaran els corresponents lliris que la consolidin amb les seves arrels.


El Molt Honorable President de la Generalitat de Catalunya no ha confirmat ni desmentit que assistirà a la inauguració d’aquesta obra.

divendres, 6 de juliol del 2012

El tap de la barraca de la costa d'en Jan


Finalment s’ha procedit a la col·locació del tap en el forat de la barraca 013 o de la costa d’en Jan.

La peça, de cinquanta i pico kilograms de pes i de secció octogonal, ha estat delicadament dipositada en el punt en el que farà la força necessària per a que s’aguanti la cúpula de la barraca, tal com estableixen els cànons del bon constructor de barraques. Ara ja poden venir terratrèmols, erupcions volcàniques o ministeris d’obres públiques, que no podran malmetre aquesta espectacular construcció. 

En les properes sessions toca folrar-la de pedra, per tal de què el seu aspectes exterior sigui més vistós.