Tasques vàries

Fa calor, molta calor. Això és motiu més que suficient per cercar les hores més fresques i, quan el beneït Sol prodiga la seva energia, protegir-se a l’ombra de qualsevol element que la proporcioni.

Font del Carner

Tot i això, els membres del grup es llencen al camp per tal d’aportar algun benefici de forma totalment altruista, en aquests temps que és més habitual el cas contrari entre la gent que visita la mare Natura. Una bossa d’escombraries de mida industrial descansa al costat d’un arbre, a tocar de la pista que mena cap a la font del Plàtan. La colla es pregunta que fa aquella bossa allà ja que, si algú s’ha entretingut en recollir les moltes escombraries escampades en aquell lloc, cóm és que no se l’ha endut? El senglar i els gossos són experts en escampar la brossa de nou i aquella tasta haurà estat inútil. 

   

Altre cop cap al camí de la cova de l’Aigua, amb la intenció de finalitzar les tasques de neteja del pas, que estava barrat per alguns pins caiguts que obligaven a fer posturetes contorsionistes per a passar. Uns quants cops de serra han tingut uns efectes miraculosos, encara que tota la llenya s’ha quedat allà, fent pila; tant de bo que no coincideixi amb una burilla encesa que ho engegui tot a parir. 

  

També s’ha netejat el camí que mena cap a la barraca 42 i les fonts dels Avellaners i del Carner, totes dues amb un bon doll d’aigua.  

Font dels Avellaners

Un poruc gripau, amb ulls vermells, es mirava el membres del grup que desbrossaven el camí que creua el riu Ripoll, que ensenyava unes aigües magres i un pèl fosques. Les ortigues, els arítjols, els esbarzers, les canyes i d’altres elements herbacis que barraven el pas, han estat contundentment eliminats per tal d’obrir el pas.

La font dels Avellaners ha estat arranjada amb la intenció de què l’aigua circuli amb certes garanties de filtratge. 

  

Al costat de la font de Carner, on els membres del grup han portat a terme un esmorzar de germanor, creix l’herba que desfà la pedra del ronyó.