Tot feia pensar que plorava la barraca, quan
en Martí regava els lliris que guarneixen el seu sostre. És un adéu que
s'acosta a un desitjat arreveure, a la situació que es produeix quan els fills,
ja adults, marxen de casa (molt adults hores d'ara). En aquest cas és el fill
qui es queda i són els adults (molt adults també) qui toquen el dos.
 |
| Al principi tot era caos |
 |
| La creació |
La jornada d'avui, malgrat el seu component
dominador de sentiment de comiat, ha estat fructífera: s'ha arranjat l'entorn
de la barraca, amb la instal·lació de l'amplia taula de cerimònies i els
confortables bancs per a seure al seu voltant, i ha estat allargat l'inacabable
mur que mira cap al sud, versió catalana de la muralla xinesa. S'ha traslladat
la pedra escadussera a un lloc més adient, part de la qual ha estat trinxada a
cop de mall per a farcir el mur, i feta la corresponent fotografia de grup somrient
cofoi al davant de la seva obra, com els polítics quan inauguren una obra
pública faraònica, només faltaven els càmeres de TV3. També s'ha pres el recull de mesures de la construcció i, finalment, ha estat gravada la signatura del grup a la cara amable d'una pedra de la façana, en la que es dóna fe del número que li correspon al catàleg i les sigles dels creadors.
 |
| La feina menys feixuga |
 |
| Mobiliari |
El gènesis de la religió que és d'ús majoritari per aquestes contrades diu que Déu va gastar set dies per a crear el món. Els membres del grup no s'ho creuen això, aquests esforçats i experimentats aixecadors de pedres han trigat una mica més, no gaire, en crear aquesta meravella, que és tot un món, encara que ells no són déus.
L'esmorzar ha estat molt animant. Entrepans de
bull blanc, saboroses olives un xic picants, cerveses, vi negre del Penedès
(Cabernet Sauvignon adobat amb Garnatxa),
fruita, cafè amb gotes i coca. El grup de pedraferits trobarà molt a faltar les
atencions de la Charo quan es trobi en mig del bosc, apilant pedres anònimes.
Aquest arreveure té una certesa, que rau en la
intenció que manifesta en Martí de tornar a reunir el grup al voltant d'un arròs
sense deixar de passar molt de temps, quan ell es trobi una mica més lliure de
les seves responsabilitats laborals.
 |
| La signatura |
Això s'ha de finalitzar amb els corresponents
agraïments pel tracte rebut: Als amfitrions, els Martí pare i fill i la Carme,
al Paf pel seu ajut i l'esforç per parlar polonès d'aquí, a la Charo pels
esmorzars de cinc forquilles, als dos gossos per acceptar el grup dins de la
manada i al gat que sempre fugia, al càntir que s'entossudia en mantenir
l'aigua fresca i a l'acollidora i florida vegetació per regalar al grup una
esplèndida primavera. A la pedra no cal agrair-li gaire la seva participació, a
banda de mantenir sans i estalvis tots els dits que havien començat l'obra.
Això s'ha de finalitzar amb els corresponents
agraïments pel tracte rebut: Als amfitrions, els Martí pare i fill i la Carme,
al Paf pel seu ajut i l'esforç per parlar polonès d'aquí, a la Charo pels
esmorzars de cinc forquilles, als dos gossos per acceptar el grup dins de la
manada i al gat que sempre fugia, al càntir que s'entossudia en mantenir
l'aigua fresca i a l'acollidora i florida vegetació per regalar al grup una
esplèndida primavera. A la pedra no cal agrair-li gaire la seva participació, a
banda de mantenir sans i estalvis tots els dits que havien començat l'obra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada