dimarts, 4 de febrer de 2020

Pedra sobre pedra: un mur

La tècnica dels margers ensenya que el mur ha de tenir una base sòlida, amb pedres grosses que aguantin bé tot allò que es posi a sobre, tot i que també s'ha d'intercalar pedres grossetes pel mig, amb la finalitat de consolidar les situades dessota. Tot i que no es pot veure a les imatges, els pedrasequers declaren que un tractor ha fet la feina més feixuga, ubicant les pedres més grans al lloc que les hi pertoca, reservant els seus músculs i les seves neurones per a les tasques més fines.

La reconstrucció d'una paret d'aquest tipus no es pot fer a la babalà (de l'àrab alà bâb Al-lâh), altrament existeix el risc de veure-la caure de nou en poc temps. A la correcta col·locació de les pedres frontals, s'ha d'afegir la necessitat d'omplir de pedruscall la part interior, amb la finalitat d'evitar que s'acumuli aigua o fang, fent que l'aigua dreni entre aquest pedruscall i surti per les esquerdes obertes entre les pedres frontals. El cronista va ser testimoni, un dia plujós a un poblet de les muntanyes del Nepal, de com les dones s'afanyaven en eliminar la molsa acumulada entre les pedres dels murs de pedra seca allà construïts, tot i que aquelles parets no aguantaven bancals de vinya, és clar.

La pedra que es conrea per aquell pedaç de geografia és de molta més qualitat que la trobada en la terra que envolta els pedrasequers locals. Mireu com treballen els d'allà i la facilitat amb la que aixequen altes parets amb les llosses planes que aquell sòl els n'ofereix.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada