Doncs, no! Les vacances dels pedrasequers encara no han començat. El grup ha tornat avui a la seva discreta feina, fora de la vista dels passavolants, ja siguin ocupants de vehicles o vianants. Recollir-se dins la mansuetud del bosc, emulant els cartoixans que pregaven en solitari seguint el lema ora et labora, mentre xarrupaven un glop del vi que ells mateixos produïen, tot i que els aixecadors de pedres encara no trepitgen raïm per a esprémer-li el miraculós suc, aquell que madurat i seré acaba fent contenta la gent que el tasta. No descarteu que algun dia en produeixin per a tancar el cercle de la barraca de vinya.
Seguint la tendència de donar la informació per capítols, mantenint la intriga entre l'audiència, el cronista informa que la barraca iniciada aquest matí, que tindrà un número concret en el catàleg de barraques sota la jurisdicció del grup, estarà dedicada a una persona a la que se li vol retre homenatge, en cerimònia particular que tindrà lloc un determinat dia. Ara, benvolguts i benvolgudes, us rosegarà el corcó de la curiositat i haureu de llegir les cròniques de cada setmana per a desvetllar aquestes dades, mantingudes en secret fins a l'últim dia, millor encara que les causes secretes de la magistratura espanyola.
Les tasques d'aquesta primera jornada han estat les que marca el manual del bon restaurador de barraques, a saber: localitzar la peça (això ja estava fet), estudiar-la, delimitar la zona, buidar el contingut, esbrossar l'entorn, esmorzar, renegar i cap a casa. La temperatura ambient d'aquesta època no dóna com per a ser pròdig amb les energies del cos, per molt avesat que estigui a traslladar rocs d'un lloc a un altre.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada